El jutge que investiga Villarejo reobre la 'peça Carol' i imputa Corinna Larsen

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón, instructor del ‘cas Tàndem’, el principal imputat del qual és l’excomissari José Manuel Villarejo i en el qual s’investiguen les clavegueres policials, feia temps que considerava reobrir la peça Carol, arxivada per l’anterior instructor a instàncies de la fiscalia. Es va obrir pels àudios gravats per l’expolicia en què se sent l’examiga del rei emèrit Corinna Larsen explicar-li com el monarca pretenia utilitzar-la de testaferro per ocultar les comissions que, segons ella, havia cobrat per l’AVE a la Meca. Després de rebre diversos informes policials i una petició d’auxili judicial suís el magistrat ha fet el pas de reobrir la peça i citar com a imputats la mateixa Corinna i l’expresident de Telefónica Juan Villalonga. 

Tant Larsen, que ja ha declarat com a testimoni davant la fiscalia suïssa i l’espanyola, el representant de la qual es va desplaçar a Londres per interrogar-la, com Villalonga hauran de comparèixer com a imputats davant el Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional el 8 de setembre. També declararan en aquesta condició, però un dia abans, Villarejo i el seu soci Rafael Redondo. Segons les actuacions, l’expresident de Telefónica va ser qui va posar en contacte Larsen amb l’expolicia i va demanar a aquest que l’ajudés.

Dades sobre una persona

El jutge reobre la peça, com en gran part de la vintena obertes, per indagar en un encàrrec de Larsen a Villarejo per obtenir unes dades sobre una persona de nacionalitat espanyola que treballava com el seu assistent i de qui sospitava que facilitava informació d’ella als mitjans. El magistrat vol obtenir totes les circumstàncies que poguessin envoltar aquest fet, «sense perjudici que això ens pugui portar a altres tipus d’infraccions».

La interlocutòria assenyala que Larsen va mostrar a Villarejo les seves «inquietuds» sobre la seva empleada per si li estigués «filtrant informació sobre la seva vida privada», i proporciona a l’excomissari totes les dades que li demana. Villarejo es presenta com l’expert que compta amb els «millors especialistes del món» per a aquest tipus d’investigacions. Si l’encàrrec es va materialitzar i es va pagar alguna quantitat per això, els fets podrien ser constitutius de delictes de suborn actiu i passiu.

El magistrat considera que hi ha indicis «d’una possible actuació concertada, dirigida per un funcionari públic en actiu, Villarejo, que es lucra rebent importants quantitats per executar diferents encàrrecs, per als quals es valia de la seva condició de policia». En aquest punt és on descansa la gravetat del presumpte encàrrec de «Larsen a Villarejo», que, «a través de les societats que integraven l’anomenat Grupo Cenyt, procedia a l’obtenció il·lícita de determinada informació».

Informe fiscal

García-Castellón explica que aquests delictes s’haurien comès a Espanya, cosa que fa innecessari que la fiscalia interposi una querella per poder investigar-los, com passava amb el presumpte pagament de comissions de l’AVE a l’Aràbia Saudita, pel qual Anticorrupció va obrir diligències per determinar si havia de fer aquest pas.

En aquest sentit, demana un informe al fiscal sobre la connexió de la investigació espanyola i la seguida a Suïssa per actuar com millor procedeixi. Segons la resolució, Anticorrupció ja va informar en sentit negatiu, però el magistrat sí que veu una connexió entre les dues investigacions, per la qual cosa li reclama un nou informe.

Aforat

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

El jutge no pren cap decisió respecte al rei emèrit Joan Carles, perquè a l’abdicar i deixar la direcció de l’Estat va perdre la inviolabilitat, però va mantenir el fur davant el Tribunal Suprem, per això només aquest tribunal pot investigar-lo i en el seu cas jutjar-lo.

Aquest és el motiu pel qual la Fiscalia Anticorrupció va traslladar les diligències que va obrir el presumpte cobrament de comissions als seus companys del Tribunal Suprem. Allà un equip de cinc fiscals de la més alta categoria estudien si hi ha indicis de delictes fiscals i de blanqueig en la conducta del rei emèrit posteriorment al 2014. Els anteriors estarien protegits per la inviolabilitat. En cas afirmatiu, hauran de determinar si aquests delictes encara es poden perseguir o haurien prescrit, i actuar en conseqüència.