El president del CGPJ sobre Catalunya: «Els jutges no resolem problemes polítics»

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, va afirmar aquest dimarts respecte al procés a Catalunya que «la situació no està resolta», malgrat la celebració del judici que va acabar amb la condemna dels líders independentistes i just el dia que es jutja la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell, perquè «l’àmbit d’actuació dels jutges és la garantia del nostre estat de dret, no resoldre els problemes polítics».

«Els jutges no resoldrem problemes polítics, el que hem de fer és mantenir l’ordre jurídic. No es pot intentar sobrepassar l’ordre jurídic. És una autèntica fal·làcia contraposar llei i democràcia, la democràcia es governa amb respecte a la llei, i si les majories canvien, la llei pot canviar-se, però mentrestat cal respectar-la. Això no impedeix que amb respecte a la llei es busquin solucions polítiques i, sens dubte, això a nosaltres no ens correspon», va explicar el president del Poder Judicial durant un esmorzar organitxat pel Col·legi d’Advocats de Madrid.

Lesmes també es va referir a la campanya de difamació que des de l’independentisme s’ha fet a la justícia espanyola, a la qual es qualificava de «franquista». Va recordar el judici del 9-N contra l’expresident català Artur Mas, en el qual va rebre el suport de desenes d’alcaldes amb els seus bastons de comandament, davant els quals «el tribunal va mantenir la serenitat», i el del procés seguit al Tribunal Suprem i retransmès per ‘streaming’ per deixar constància que es va fer respectant totes les garanties processals. «S’estigui o no d’acord amb la sentència, no es pot fer cap tatxa al judici», va afegir.

Crítiques a Iglesias 

Les crítiques a falta d’independència del poder judicial van ser negades pel seu president citant diversos casos, com la Gürtel (que afectava el PP), els eros (PSOE), Bankia o les targetes ‘black’ (poder econòmic) i Nóos (la principal institució del país).

«Tots aquests casos han sigut jutjats per jutges independents. Si els jutges fossin manipulats pels polítics i estiguessin al servei dels poderosos, com va venir a dir desafortunadament el vicepresident segon del nostre Govern, aquests casos no haurien tirat endavant. Els fets són tossuts i el que demostren és la independència de la justícia espanyola en els casos d’especial sensibilitat», va assegurar Lesmes sense arribar a citar pel seu nom Pablo Iglesias. 

El CGPJ va fer un comunicat contra les paraules del vicepresident del Govern, cosa que es va criticar al no fer-se amb altres polítics que fan comentaris en un sentit similar. Fonts de l’òrgan de govern dels jutges ho van justificar amb el càrrec d’Iglesias en l’Executiu de Pedro Sánchez.

Renovació pendent

Lesmes també es va mostrar molt crític amb els partits a les mans dels quals hi ha la renovació de l’òrgan de govern dels jutges, en funcions des del desembre del 2018. «No podem tenir un discurs molt a favor de la Constitució i no complir-la, i no renovar les institucions és no fer-ho», va assegurar Lesmes en una conferència organitzada pel Col·legi d’Advocats de Madrid. 

Lesmes va afirmar que es parla amb freqüència de «la importància de la fortalesa de les institucions», però és incompatible amb no renovar-les quan correspon, cosa que passa amb el Consell General del Poder Judicial i amb el Tribunal Constitucional.

En aquest sentit, va dir que se sentia «clamant al desert» en relació amb la renovació del CGPJ, perquè ha enviat quatre cartes a les presidències de les Corts per instar l’inici del procés, ho està reiterant des del discurs de l’obertura de l’any judicial de l’any 2018 i es veu fent-ho també aquest any, el setembre vinent.

Nomenaments pendents

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Lesmes va explicar que el 2019, amb dues eleccions, eren conscients de la impossibilitat que es produís la renovació, però aquest any es van paralitzar els nomenaments de magistrats de la cúpula judicial amb l’esperança que s’aconseguís i va arribar la pandèmia, per la qual cosa fa sis mesos que no fa la més important funció de l’òrgan de Govern dels jutges. Això determina que hi hagi nombroses vacants al Tribunal Suprem per cobrir, especialment a la seva Sala Segona, però també han de renovar-se les presidències de quatre de les seves cinc sales.

Va destacar els nomenaments a dones, en el que per ell significa «caminar» cap al final del sostre de vidre, de tal manera que el Suprem s’assembli a la resta de la carrera judicial, on hi ha majoria de dones. Va recordar que sota la seva presidència es va nomenar la primera dona per a la Sala Penal del Suprem, Ana Ferrer, i ara en són tres.