Catalunya s'encamina a posar límit als lloguers abusius

Segons el contingut de la llei, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, com a norma general els nous contractes de vivendes ja de lloguer no podran superar el preu acordat a l’anterior contracte. Amb la norma s’impediran pujades a totes aquestes vivendes i se’n fomentarà de la rebaixa de les que estan per sobre del preu mitjà fixat per l’administració per a cada zona. 

Cinc milions de beneficiaris

Una vegada s’aprovi la llei, s’aplicarà de forma immediata en els 60 municipis de més de 20.000 habitants amb el mercat de lloguer més tensat. Afectarà, doncs, uns cinc milions de persones. Al cap d’un any del funcionament de la llei, cada municipi haurà d’aprovar la continuïtat de la norma. En el cas de les vivendes el preu de les quals estava per sobre del preu mitjà de la seva zona, el nou contracte haurà de tenir com a valor màxim el valor que estableix l’índex, que és el preu mitjà de cada zona fixat per l’administració. Respecte a les vivendes que es posen de lloguer per primera vegada, hauran d’ajustar-se a l’índex fixat per l’administració per a cada zona.

Excepcions

La llei, basada en el codi civil català, preveu excepcions per a casos de gran rehabilitació, obres de millora, relació de parentiu entre propietari i inquilí i altres règims de rendes. I les vivendes d’obra nova no estaran afectades per la regulació durant els primers tres anys. Hi ha en la llei un règim sancionador en cas d’incompliments i el text reconeix les organitzacions de llogaters com a part en la mediació de conflictes.

Es tracta d’una iniciativa elaborada després d’una llarga negociació del Sindicat de Llogaters amb el Departament de Justícia, liderat per la republicana Ester Capella. L’associació ciutadana considera la norma un primer pas de mínims i recorda que en l’últim lustre els lloguers s’han incrementat 30 vegades més que els sous. La norma tindrà forma de proposició de llei de lectura única, fórmula que permetrà, si es manté aquesta majoria de grups favorable, que la norma entri en vigor abans del final de la legislatura.

Una batalla llarga

L’abril de l’any passat, després d’una llarga pugna interna entre JxCat i ERC, el Govern va haver de fer marxa enrere a un decret sobre vivenda que incloïa una primera regulació, però que les organitzacions socials van considerar del tot insuficient per l’índex que prenia en consideració. Després d’això, la CUP i els comuns van advertir el Govern que el text no comptaria amb el seu recolzament i l’Executiu de Torra va decidir fer marxa enrere i retirar la iniciativa abans de quedar derrotat en una votació. 

El document plantejava iniciatives per incrementar el deficitari parc de vivenda social i moderar els preus del lloguer de vivenda lliure, incloent un índex de referència als contractes d’arrendament.

Notícies relacionades

Justícia estudia aprovar per decret urgent la limitació del preu del lloguer

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Prèviament, va ser la consellera de Justícia, Ester Capella, d’ERC, la que va mostrar al maig va mostrar públicament la seva voluntat de posar límit a l’augment abusiu dels lloguers, mitjançant el Codi Civil català. En una mateixa setmana, mentre el conseller de Territori, del PDECat, Damià Calvet, afirmava que no era possible regular per llei un límit, Capella insistia en la seva posició favorable. Calvet en nom del Govern al·legava que fixar un preu màxim vulneraria el «mercat lliure». Per intentar contenir els preus únicament seria obligatori –es deia llavors– que consti l’«índex de referència» en els contractes i en els anuncis publicitaris. Només els contractes en els quals figuri aquest índex podran ser beneficiaris d’ajuts públics. Calvet també va parlar d’altres mesures indirectes com la reserva de terra per a protecció oficial o la prohibició d’incrementar anualment el lloguer per sobre de l’IPC.

La batalla interna es va traslladar a les eleccions municipals de maig, on la candidata de Junts per Catalunya a l’alcaldia de Barcelona, Elsa Artadi, va defensar amb vehemència que regular el preu del lloguer era una mesura equivocada i va criticar l’alcaldessa Ada Colau i la consellera Capella per proposar-la. «No hem de dir a la gent que es poden fer coses que no es pot fer», va concloure Artadi.