INFORME A L'ALT TRIBUNAL

La fiscalia demana que el Suprem revisi la semillibertat dels presos de l'1-O

El ministeri públic insta l'alt tribunal a unificar criteris sobre qui ha de resoldre els recursos

L'informe afirma que l'aplicació del 100.2 del reglament penitenciari és un «tercer grau encobert»

junqueras2ok

junqueras2ok

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que es declari competent per revisar l’aplicació del 100.2 del reglament penitenciari o de semillibertat als líders independentistes condemnats perquè ho consideren «un tercer grau encobert». No obstant, l’Audiència de Barcelona té pendent resoldre ja alguns d’aquests recursos d’aquestes característiques.

L’alt tribunal va sol·licitar a la fiscalia que es pronunciés sobre la decisió del magistrat del Jutjat de Vigilància Penitenciària número 3 de Lleida, que va enviar al Suprem, com a tribunal sentenciador, el recurs del seu recurs contra la concessió del 100.2 a l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, per considerar-lo competent per resoldre’l en comptes de l’Audiència de Tarragona.

Al seu informe, els quatre fiscals del procés afirmen que la semillibertat que permet aquest article «s’assembla a la concessió a tots d’un tercer grau encobert, ja que els efectes derivats de l’aplicació d’aquest precepte no són diferents dels que comporta la concessió del tercer grau». I precisen que no només s’ha de tenir en compte en el cas de Forcadell, sinó també respecte a la resta dels dirigents independentistes empresonats, ja que «l'examen competencial» no pot anar deslligat de la mesura atorgada a «altres copenats».

«En la mesura que la concessió d’un tercer grau seria revisable en apel·lació pel tribunal sentenciador, entenem que procedeix en aquest supòsit la Sala Segona» (els seus magistrats van dictar la sentència condemnatòria) i «atesa la funció d’unificació en l’aplicació de les lleis que li correspon com a òrgan suprem de la justícia ordinària», concreten els fiscals. Per tant, insten l’alt tribunal a «fixar doctrina unificadora» perquè hi ha jutjats de vigilància penitenciària que remeten els recursos d’apel·lació contra l’article 100.2 a l’audiència provincial de la presó on compleix l’intern condemna i d’altres al jutjat al Tribunal Suprem.

Suspensió de la mesura

Els fiscals incideixen que si el Suprem es declara competent «la naturalesa de la matèria no permet l’executivitat immediata», sinó que la decisió d’aplicar el 100.2 als presos «fins a la seva fermesa haurà de quedar en suspens sempre que es trobés complint una pena superior a cinc anys i suposi l’excarceració del penat», condicions que compleixen els líders independentistes.

Precisament aquest dimarts, una jutge ha avalat l’aplicació del 100.2 a l’exvicepresident Oriol Junqueras i als exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, i per tant, els nou presos del procés compten ja amb l’autorització del jutjat de vigilància penitenciària per fer les sortides laborals acordades per la Generalitat. De fet, els fiscals refereixen que «al cap de pocs mesos de la fermesa de la sentència» i «pocs dies després de ser classificats en segon grau, a tots ells, sense excepció, se’ls ha aplicat el 100.2 per l’Administració penitenciària catalana».

Notícies relacionades

El dictamen remarca que «els programes de tractament que emparen inicialment l’adopció d’aquestes mesures són, si més no, cridaners». «Per cuidar la seva mare (Forcadell); per la mateixa raó i per agafar-se vacances la cuidadora, malgrat haver-hi altres familiars (Bassa); per treballar en la seva pròpia empresa (Cuixart); per impartir classes en una universitat (Junqueras); per treballar (Forn, Rull i Turull, amb sortida de 12 hores de dilluns a divendres); per a tasques de voluntariat i feina (Romeva i Sánchez)», expliquen.

Segons els fiscals, la reinserció no passa per cuidar familiars, acudir a voluntariat, portar l’anterior vida laboral o difondre a classe les mateixes idees, sinó que «els programes de reinserció en tals casos serien aquells tendents a inculcar el respecte a la Constitució i a les lleis, com a principi bàsic i inderogable d’un estat democràtic i de dret».