Sánchez reconeix l'«evidència»: «Avui sabem que vam arribar tard a l'alarma»

Amb matisos, remarcant que llavors era molt difícil calibrar millor l’impacte del coronavirus a Espanya, i encara més activar els plans per fer front a la pandèmia, Pedro Sánchez ha reconegut aquest dijous una cosa que ara considera «evident». «Amb les dades que tenim avui, vam arribar tard a l’estat d’alarma. Amb les dades que teníem llavors, rotundament no», ha dit el president del Govern a La Sexta.

Durant una entrevista d’una hora de durada, el cap de l’Executiu ha anunciat pujades d’impostos (ambientals, a les grans corporacions i als trams més alts de l’IRPF), ha mostrat la seva proximitat a Cs i la seva distància respecte a ERC i ha mantingut la seva línia crítica amb el PP, malgrat els acords dels últims dies.

«Amb el que sabem avui, vam arribar tard. Hauríem d’haver aprovat l’estat d’alarma molt abans», ha reconegut Sánchez. Les seves paraules poden veure’s com una autocrítica, i fins a cert punt ho són, però el líder socialista ha recordat les dades del coronavirus a Espanya al febrer, setmanes abans de decretar el confinament, que es va aprovar el 14 de març. «Al febrer, amb aquestes xifres de contagis i sense cap mort, ¿les forces polítiques i la societat espanyola haurien aprovat i seguit el confinament?», s’ha preguntat. Sánchez ha deixat aquesta qüestió sense respondre. Però tampoc ha fet falta. El president considera que era gairebé impossible haver actuat de manera diferent.

I ara, després d’almenys 28.000 morts per la Covid-19 (probablement moltes més), quan el pitjor ja ha passat, quan Espanya comença a recuperar la seva normalitat, a sortir al carrer i viatjar, el cap de l’Executiu té un doble missatge per traslladar. D’una banda, que «no s’ha de baixar la guàrdia». De l’altra, que cal «perdre la por del virus, reactivar l’economia, mirar cap endavant».

Les mesures econòmiques

L’Espanya que surt de la pandèmia és molt diferent a la d’abans de la crisi. L’atur continua augmentant i el PIB es desplomarà, segons totes les previsions. Davant d’això, el Govern, ha insistit Sánchez, ha aprovat mesures socials com els ertos i els ajuts a autònoms. Divendres, durant un Consell de Ministres extraordinari, activarà una nova línia d’avals de l’ICO de 50.000 milions d’euros per a les petites i mitjanes empreses. Aquell mateix dia, el president protagonitzarà a la Moncloa un acte amb les patronals CEOE i Cepyme i els sindicats CCOO i UGT. Allà es firmarà un «pacte per la reactivació i l’ocupació», que hauria de servir de base per a la veritable negociació, amb el futur de la reforma laboral i un nou estatut dels treballadors sobre la taula.

¿Com es finançaran totes aquestes iniciatives? D’una banda, amb els fons europeus per a la reconstrucció, que Sánchez espera que es concretin al juliol. A Espanya, en teoria, li correspondrien 140.000 milions d’un total de 750.000. De l’altra, amb una reforma fiscal.

«És inevitable», ha dit el president. «Tenim set punts menys d’ingressos públics que la mitjana europea i volem tenir un Estat social just. Ho farem amb justícia fiscal», ha explicat. Així que hi haurà pujades dels impostos a les grans corporacions, noves figures ambientals i pujades per a les rendes més altes. No «entra en la previsió» de l’Executiu retallar el sou dels funcionaris. Sobre les pensions, Sánchez ha sigut més categòric: no hi haurà tisorada.

La «geometria absoluta»

En el pla purament polític, el líder socialista només ha tingut bones paraules per a Podem, el seu soci de coalició, i ha assegurat que aquesta legislatura durarà quatre anys. Amb l’oposició, els seus missatges han anat dirigits a l’«obligació» que hi hagi «unitat», incidint en el seu objectiu que els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat (els actuals, aprovats per Mariano Rajoy, daten de mitjans del 2018) siguin recolzats «pel major nombre» de partits. «Aquesta crisi no imposa la geometria variable, sinó la geometria absoluta», ha dit.

Però Sánchez només ha tingut crítiques per a Pablo Casado, més enllà d’«agrair» que hagi votat a favor de l’ingrés mínim vital i del decret de la trucada «nova normalitat», i que ara es mostri obert a pactar les conclusions sanitàries i europees de la comissió de reconstrucció del Congrés dels Diputats. «El PP s’ha anat aïllant. Ha mimetitzat la seva estratègia amb la ultradreta», ha dit. Com fa unes setmanes, el president ha acusat els conservadors d’«aprofitar el virus» per «intentar enderrocar» el Govern, «jugant amb l’estat d’alarma», «jugant amb el nombre de morts» i posant en dubte a Brussel·les la «qualitat democràtica» d’Espanya.    

Davant aquesta actitud, Ciutadans, que ha recolzat totes les pròrrogues i ara fins i tot s’obre a pactar els comptes públics de l’any que ve, «està tenint la intel·ligència d’ocupar un espai que ha deixat orfe el PP».

Notícies relacionades

El Govern central, el PP i Cs avancen en pactes genèrics per a la reconstrucció

El pacte PSOE-Unides Podem exclou l'escola concertada dels ajuts

Aquest acostament dels taronges, imprevisible al gener, quan la legislatura es va posar en marxa, ha eixamplat el terreny de joc de l’Executiu, que ara no es veu obligat a acudir a ERC per tirar endavant els seus projectes. Sánchez ha deixat palès que la distància amb els republicans ha augmentat. No obstant, ha tornat a apostar pel diàleg territorial, la màxima expressió del qual és la taula entre el Govern i la Generalitat, la reunió de la qual està prevista per a aquest mes. Tot i així, no ha fet cap distinció entre ERC i JxCat, que va votar en contra de la seva investidura i ha mantingut un to molt més agressiu.

«M’agradaria que els partits independentistes deixessin de banda qüestions que ens separen i anteposessin l’agenda de la recuperació i la creació d’ocupació. I que la seva veu comptés. Perquè si no, ¿què aportaran? Espero que Catalunya entri en una fase d’estabilitat i concòrdia després de les eleccions. El Govern sempre allargarà la mà per al diàleg. I en el que té a veure amb el conflicte territorial, l’agenda del retrobament segueix vigent», ha conclòs Sánchez.