Patxi López: «És immoral fer càlculs polítics en aquest moment»

Patxi López diu que la cultura de l’acord li ve del seu origen basc. A Euskadi, explica, el «pacte forma part de l’ADN». Però ara López no és a Euskadi, on va ser el primer ‘lehendakari’ no nacionalista, sinó a Madrid, un lloc on la crispació política ha arribat a cotes altíssimes en els últims mesos, sobretot arran de l’estat d’alarma per fer front al coronavirus. Diputat per Biscaia, el dirigent del PSOE presideix un organisme parlamentari transcendental: la comissió per a la reconstrucció, creada per dissenyar mesures per a una Espanya en plena crisi econòmica i social, acabada de sortir del primer (i tant de bo últim) flagell del coronavirus, amb més de 28.000 morts a la seva esquena. En part per la seva procedència geogràfica, en part pel seu paper institucional, però sobretot pel convenciment que «els ciutadans no ho perdonarien», López es mostra optimista sobre les possibilitats d’arribar a un ampli acord sobre les iniciatives a aplicar a curt, mitjà i llarg termini.

«Ja ens hem barallat prou. Ara toca acordar», assenyala l’ex-‘lehendakari’ durant el col·loqui Primera Plan@, organitzat per EL PERIÓDICO de forma telemàtica, amb el patrocini de Telefónica i ICL Iberia. Una actitud diferent dels partits, basada en el «càlcul polític» per «interessos electorals», continua, seria «immoral».

«Cal tenir voluntat política per acordar; el càlcul polític ara no val. Seria obscè. Abandonar sense arribar a acords milions de ciutadans, milers i milers d’empreses, en aquest moment seria immoral», explica López des de la seu del PSE a Bilbao, on acaba de començar la campanya per a les eleccions basques, que com les gallegues se celebraran el 12 de juliol.

Un horitzó fosc 

Les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI) assenyalen que l’economia espanyola serà la més castigada per la Covid-19: aquest any el seu PIB es contraurà un 12,8%. En vista d’aquests negres presagis, el 91,4% dels ciutadans van mostrar d’abril, segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el seu desig que els polítics fessin un «esforç especial» per afrontar la crisi mitjançant «grans acords».

No obstant, el consens sembla complicat de forjar. Amb la relació entre Pedro Sánchez i Pablo Casado en un dels seus moments més baixos, el Govern i el PP anticipen que hi haurà acord en matèria sanitària, però tenen molts més dubtes sobre els altres tres eixos en què es divideix la comissió de reconstrucció: economia, polítiques socials i Unió Europea.

«Ja sé que serà molt difícil arribar a una entesa amb la dreta en segons quines coses, però si l’acord és en benefici dels sectors més vulnerables, ¿per què no? –es pregunta López–. ¿Quin és el problema? ¿Per què no buscar el consens més ampli possible? ¿No ens adonem que com més recolzament té una mesura, aquesta mesura té més efectivitat, més poder de penetració social, més capacitat de convèncer els uns i els altres, fins i tot la mateixa Unió Europea? ¿Hi ha voluntat o no? Ho veurem aquests dies».

Dimecres passat, els grups van registrar les seves propostes de conclusions. Un dia després, se’n van votar els esborranys definitius. Al tenir majoria el PSOE i Unides Podem, van ser aprovats els seus documents, redactats de forma conjunta, però ara els podran esmenar la resta de grups, fins a finals de la setmana que ve, quan s’hauran d’aprovar les conclusions. I a mitjans de juliol, seran sotmeses a l’examen del ple del Congrés. Les pròximes setmanes seran, o almenys haurien de ser, d’intensa negociació entre els partits.

Les expectatives

«Si no ens posem d’acord ara, ¿quan ho farem? Tots hem de cedir, perquè tirar-nos els morts al cap no és el que vol la societat. El que vol són solucions. Si no ho entenem, no entenem res», argumenta López, que tot i així admet que la reconstrucció «potser» va generar en un primer moment «massa expectatives».

«Semblava que ens havíem reunit per fer un programa de govern. I no es tracta d’això. El Govern ja té el seu programa. El que hem de fer és fixar quines àrees són les prioritàries, per on hem d’avançar», continua l’ex-‘lehendakari’, que anticipa que les conclusions de la comissió haurien de tenir un «impacte» en els pròxims Pressupostos i en els dels anys següents.

Notícies relacionades

El Govern i el PP s'acosten per dissenyar l'Espanya després de la pandèmia

L'FMI situa Espanya com l'economia més damnificada pel coronavirus

En els últims dies hi ha hagut algun senyal positiu. Per facilitar l’acord, el PSOE i Unides Podem no van incloure en les seves propostes la derogació de la reforma laboral i l’impost a les grans fortunes. Cs, en ple acostament al Govern, va deixar de banda les baixades fiscals. ERC es va mostrar disposada a negociar. I el PP, que venia de votar en contra de les pròrrogues de l’estat d’alarma, va recolzar el decret de la nova normalitat.

«Encara som a temps –conclou López–. Si en algun moment se’ns reclama entesa als polítics, és ara. Si no ho aconseguim, haurem fallat. I la veritat, no crec que estiguem com per fallar».