La Moncloa situava les pandèmies a la cua en la llista d'amenaces a Espanya

El director de gabinet de la Presidència del Govern, Iván Redondo, presenta aquest dijous al Senat l’informe de l’any 2019 del Consell de Seguretat Nacional que situava el risc de patir una pandèmia a la cua de la llista d’amenaces per a Espanya al llarg del 2020.

El document, inclou per primera vegada una anàlisi dels riscos a la Seguretat Nacional a curt (2020) i mitjà termini (2022), elaborat mitjançant una enquesta feta a més d’un centenar d’experts de diversos àmbits.

En el mapa de riscos per al 2020, els tres factors que ocupen de forma destacada la part alta de la taula són la vulnerabilitat del ciberespai, l’espionatge i la inestabilitat econòmica i financera. A continuació se situen els fluxos migratoris irregulars –malgrat registrar-se’n una disminució del 55% el 2019– i els efectes del canvi climàtic.

En la part mitjana de la llista se situen la vulnerabilitat energètica, les emergències i catàstrofes i les amenaces a les infraestructures crítiques; seguides del crim organitzat, el terrorisme i els conflictes armats. Darrere d’aquestes apareixen la vulnerabilitat del mar i l’espai aeri i ultraterrestre.

Ja darrere de tots aquests, en catorzena posició de 15 factors, apareix el risc d’epidèmies i pandèmies; només per davant de la proliferació d’armes de destrucció massiva. Malgrat estar al final de la taula, l’informe avisa que el seu nivell d’impacte és de ‘moderat sever’ i es troben a la zona compresa entre els nivells ‘probable’ i ‘poc probable’.

Aquest informe de Seguretat Nacional correspon a l’any 2019, tot i que va ser aprovat en una reunió del Consell de Seguretat Nacional feta al palau de la Zarzuela el 4 de març passat presidida pel Rei i a la qual van assistir el president del Govern, Pedro Sánchez, els quatre vicepresidents i diversos ministres i secretaris d’Estat.

L’apartat d’epidèmies i pandèmies no inclou cap referència encara al coronavirus, tot i que sí que reconeix la vulneració de la població a aquestes amenaces a causa del «moviment transfronterer d’agents biològics».

«Els canvis globals en les últimes dècades, amb l’increment i envelliment de la població; el volum creixent de viatges internacionals i la circulació transfronterera de mercaderies; els nous sistemes de producció i formes de consum; els residus generats i el canvi climàtic associat marquen la creixent mobilitat de riscos per a la salut pública i, en concret, de microorganismes patògens capaços de generar epidèmies i pandèmies», assumeix.

En qualsevol cas, també remarca una millora «important» del nivell de salut de la població i un augment de les capacitats «de resposta dels sistemes sanitaris i de salut pública». «Els mecanismes de seguretat sanitària posats en marxa són capaços de detectar més riscos epidèmics i pandèmics i de forma més ràpida, i també permeten una reacció precoç, cosa que reduiex el seu possible impacte en la població», apunta.

Ciberseguretat i material de Defensa, assignatures pendents

Quant a la resta d’amenaces, l’informe de Seguretat Nacional assegura que Espanya disposa d’«un excel·lent catàleg de capacitats» per fer-los front, però indica la necessitat de «reforçar i incrementar» alguns camps en els quals hi ha «carències».

Entre els quals destaca l’àmbit de la ciberseguretat i la necessitat de reemplaçament de capacitats militars que es troben obsoletes, un camp en el qual assenyala que han de prioritzar la indústria nacional i la innovació tecnològica, «sempre amb la finalitat d’estar més ben preparats i adaptats a les exigències de seguretat».

Juntament amb aquests el document identifica dos reptes: «arribar i mantenir una capacitat de dissuasió creïble i aconseguir una posició de més lideratge en el sistema de seguretat internacional».

Quant al ciberespai, situat al capdavant d’amenaces per al 2020, el Consell de Seguretat Nacional constata un augment a escala global del nombre de ciberincidents, el seu abast, sofisticació i severitat del seu impacte, a la qual cosa contribueix una «falta de conscienciació i formació en ciberseguretat».

Per això, indica la necessitat de reforçar les capacitats de prevenció, detecció, reacció, anàlisi, recuperació, resposta, investigació i defensa activa davant amenaces, així com potenciar la coordinació del sistema de seguretat nacional.

El 2019, el Centre Criptològic Nacional (CCN), dependent del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va gestionar un total de 42.997 incidents, dels quals el 7,46% van ser classificats amb una perillositat molt alta o crítica per al sector públic o per a empreses d’interès estratègic.

Per la seva banda, l’Institut Nacional de Ciberseguretat (INCIBE) va gestionar més de 107.397 incidents. D’aquests, més de 72.858 corresponen a ciutadans i empreses i 33.743 a la xarxa acadèmica.

Més de 8.000 atacs cibernètics a infraestructures crítiques

Quant a les infraestructures crítiques, el 2019 es van gestionar un total de 8.086 ciberincidents (818 incidents en operadors de titularitat privada i 7.268 incidents en operadors de titularitat pública) de diferent perillositat i impacte en operadors crítics, de serveis essencials o estratègics.

No obstant, l’informe apunta que aquests incidents no van arribar a comprometre els serveis essencials suportats per aquestes infraestructures, tot i que el seu efecte sobre els serveis corporatius dels operadors crítics va ser en alguns casos elevat. Els sectors més afectats van ser el financer i tributari, energètic i el de transport, que comptabilitzen més del 50% dels incidents gestionats.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Des de l’any 2013 els atacs cibernètics en els sectors estratègics han augmentat progressivament tant en nombre com en nivell de sofisticació. El 2013 es van detectar 17 atacs, i es va passar l’any 2014 a 50 atacs cibernètics i 118 durant l’any 2015. Aquesta xifra va augmentar exponencialment l’any 2016 amb un total de 2.569 incidents entre l’àmbit públic i privat, xifra que es va situar en 4.056 el 2017 i 6.954 incidents el 2018.