ERC i JxCat exhibeixen la seva ruptura al Congrés per Borràs

ERC i JxCat han sumat avui el Congrés dels Diputats a la llista dels teatres d’operacions on es viu la pugna per l’hegemonia interna en l’independentisme, sense detriment del tercer en discòrdia, la CUP. El debat i votació del suplicatori que el Tribunal Suprem va elevar a la Cambra baixa per poder investigar la diputada Laura Borràs, per unes presumptes irregularitats comeses quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes ha posat sobre la taula les diferències que amb escàs èxit han provat de mantenir, tots, sota l’alfombra.

El suplicatori es va aprovar gràcies als gairebé 300 vots que van sumar PSOE, Podem, PP, Vox i Cs. ERC i la CUP, s’han absentat en el moment de la votació. Borràs s’enfronta a delictes de prevaricació, frau a l’administració, malversació i falsedat documental i serà citada com investigada, segurament, el mes de juliol pel jutge.

Malgrat la nul·la influència que podien tenir en el recompte els sufragis de republicans i anticapitalistes, els postconvergents els van pressionar a tots dos, sobretot via xarxes socials, per forçar-los a votar que no. ERC i CUP, conscients sempre de la capacitat mobilitzadora del missatge que reté JxCat, van buscar un acord a tres. Segons fonts dels dos partits d’esquerra, aquest es va assolir dimecres a la tarda i es basava, precisament, en una proposta de JxCat: absentar-se de la votació. 

Pacte fallit

Amb tot, al final aquest pacte va quedar a foc d’encenalls perquè els postconvergents van votar que no (juntament amb el PNB) i han pressionat fins al final els seus encara socis en la Generalitat i la CUP. Amb la suposada maniobra de Borràs, van afirmar fonts d’ERC, ha quedat «demostrat que el que es buscava amb tota aquesta polèmica era el desgast d’ERC i la CUP amb vista a les eleccions al Parlament, perquè el resultat estava cantat per endavant, donats els vots del PSOE, PP i Vox».

De fet, Rufián, en la seva intervenció en el ple, a porta tancada, ha asseverat que Borràs «havia pactat malament, per tal com havia d’haver ancorat la negativa del PSOE al suplicatori quan JxCat va entregar la Diputació de Barcelona als socialistes». Per tot això, i a tall de sentència, Rufián ha etzibat a Borràs que, si no volia caure a «les urpes de Manuel Marchena, hauria d’haver dimitit». 

Ja en roda de premsa i preguntat sobre si el que ha succeït trencaria la cohesió del secessionisme, Rufián ha tornat al pacte de la diputació barcelonina, quan els postconvergents, entre fer president Dionís Guiteras, d’ERC, o Núria Marín, del PSC, van elegir aquesta segona. Rufián va afegir que «culpar Esquerra del que ha succeït és un insult a la intel·ligència». I ha sentenciat:  «Tots els independentistes saben que el TS és un tribunal polític. Però hi ha una part que, a més, no vol que hi hagi una sola ombra sobre la corrupció».

La mà i la foguera

Borràs, per la seva part, ha respost amb un prec: «No demano a ERC i a la CUP que posin la mà al foc, sinó que no em llancin a la foguera», en línia de les seves últimes afirmacions públiques per les quals afirmava que en el Tribunal Suprem, el mateix que va jutjar els presos del procés, no tindria opció a un judici just. 

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

La diputada ha escrit una carta a tots els diputats en què avisa que el suplicatori vulnera garanties, ja que, fins ara, ni ella ni els seus advocats han rebut la notificació de la tramitació de suplicatori per part del Suprem. La postconvergent ha apel·lat a «la consciència de tots els diputats que no han votat que no».

Ha sigut aquest detall tècnic, el de la notificació, al qual s’ha agafat el PNB per votar que no, segons va exposar Aitor Esteban en una intervenció escarida, segons fonts presents a l’hemicicle. EH Bildu, per la seva part, i malgrat que havia pactat absentar-se de la votació i que compta amb un acord de coordinació amb ERC, ha preferit no intervenir en el debat i Esquerra sospita que aquestes cinc abstencions resultants (davant els 291 sí i els 15 no) pertanyen a l’esquerra aberzale. Aquestes fonts del partit republicà apunten a la gran relació entre Borràs i la portaveu bildutarra, Mertxe Aizpurua, per explicar el canvi del partit d’Arnaldo Otegi.