per raons sanitàries

El Govern basc demana el trasllat a Euskadi de 330 presos bascos, entre ells, més de 200 d'ETA

Per evitar desplaçaments llargs i innecessaris dels familiars que els visiten que augmenta el risc de contagi

Sol·licita que se'ls permeti complir les penes a les presons de Basauri, Martutene i Zaballa

crcel de martutene car 1200

crcel de martutene car 1200

3
Es llegeix en minuts
Europa Press

El Secretari General de Drets Humans, Convivència i Cooperació, Jonan Fernández, ha demanat per escrit a l’Executiu central que procedeixi al trasllat a les presons de Basauri, Martutene i Zaballa, a Euskadi, dels prop de 330 presos bascos o amb arrelament a la comunitat autònoma, que estan distribuïts en diferents centres penitenciaris de l’Estat, dels quals més de 200 són d’ETA. Per a això, al·lega raons sanitàries a conseqüència de la pandèmia del coronavirus.

En una entrevista concedida a Radio Euskadi, Fernández ha assenyalat que ha fet una anàlisi de la situació i del nou context sorgit pel Covid-19, «que es prolongarà durant els pròxims mesos, probablement, al llarg del pròxim any i mig».

«Estem parlant d’una nova realitat. En aquests moments, hi ha al voltant de 330 presos bascos o amb arrelament familiar a Euskadi disseminats per diferents presons fora d’Euskadi i això significa que, cada setmana, més de 300 famílies o persones pròximes a aquestes persones empresonades han de fer viatges per tota la geografia de l’Estat per poder disfrutar del seu dret a la visita», ha indicat.

Segons el seu parer, això, «que ja seria qüestionable en un context normal, ara, en un context de pandèmia i postpandèmia, és totalment desaconsellable des del punt de vista de salut pública».

«El que hem plantejat al Govern espanyol és que, en aquest context, en el qual ja no estem parlant només del cas dels presos vinculats a ETA, sinó de qualsevol pres, el més lògic és que cada reclús estigui en un centre penitenciari de la seva comunitat autònoma per evitar desplaçaments llargs i innecessaris que augmenta el risc de contagi i de disseminació de contactes per comunitats autònomes diferents al llarg de tota la geografia», ha indicat.

Per això, ha demanat el seu trasllat a les presons de Basauri (Biscaia), Martutene (Guipúscoa) i Zaballa (Àlaba) de tota la població reclusa basca. «Qualsevol familiar d’un pres, és igual d’on sigui o quin delicte hagi comès, que no estigui empresonat a la província en la qual resideix la seva família, fa tres mesos que no pot disfrutar del dret de visita», ha afegit.

Després d’apuntar que no se sap «quan s’obrirà la mobilitat entre comunitats autònomes», ha indicat que «és possible que, en quatre o cinc mesos, a la tardor, hi hagi un altre rebrot».

«És possible que torni a limitar-se la mobilitat de comunitats autònoma i haurien de tornar a bloquejar-se les possibilitats de visita», ha manifestat.

Segons la seva opinió, és una situació «no desitjable, no aconsellable i que implica riscos per a la salut pública, no només de les famílies dels presos que han de desplaçar-se, sinó també, fins i tot, per al personal d’institucions penitenciàries».

«Si fins ara hem defensat raons d’un altre tipus per a l’acostament, en aquesta nova realitat a què ens hem d’enfrontar, en la qual hem de conviure amb cert nivell de contagi d’epidèmia, fins que no hi hagi una vacuna, un tractament eficaç, l’assenyat seria que cada pres estigui a la comunitat autònoma en la qual té el seu arrelament familiar», ha afegit.

Dues cartes i un informe

Jonan Fernández ha recordat que ha enviat al Govern de Pedro Sánchez dues cartes, la primera el 27 d’abril i la segona el 14 de maig, i s’ha encarregat a la direcció de salut pública de Govern Basc un informe, que s’ha remès divendres passat. No obstant, encara no han obtingut resposta a aquest informe.

Notícies relacionades

En aquesta línia, ha apuntat que l’allunyament «està atenent-se més enllà dels presos d’ETA», i ha assegurat que «res en l’ordenament jurídic penitenciari anima això, sinó el contrari». A més, ha destacat que, en «aquesta nova realitat» generada pel coronavirus «des del punt de vista de la salut pública i del sentit comú i humanitari, indica que hauria de corregir-se».