JxCat i ERC centren els seus xocs sense quarter a l'àmbit parlamentari

Les dues forces han convertit el Parlament, però també el Congrés, en el quadrilàter on atiar-se entre acusacions mútues de deslleialtat. S’ha de recordar que el desencadenant de la ruptura pública entre uns i altres va ser la retirada de l’acta de diputat a Torra, ordenada per les instàncies judicials i que els postconvergents atribueixen al seu enemic favorit, Roger Torrent. I fins i tot abans, el Parlament va ser l’escenari, el 30 de gener del 2018, on ERC va abandonar l’independentisme màgic oposant-se a una investidura de Carles Puigdemont que mai hauria pogut ser efectiva.

Aquesta setmana i les que vindran, el Parlament assistirà al duel boxístic entre els dos contendents i on no s’espera que es respectin les regles de ‘fair play’ del Marquès de Queensberry. Per exemple, en la votació a la Mesa sobre la creació d’una comissió d’investigació sobre la tragèdia humana en les residències. Assumpte que ja va merèixer un dard de Torra al conseller Chakir el Homrani, però que és en l’àmbit dels partits on ha trobat més ressò. 

Anunci de vot 

 Els portaveus de JxCat, Eduard Pujol, i del PDECat, Marc Solsona, ja van anunciar que la seva força s’uniria amb entusiasme a la petició de l’oposició. Un anunci, el de Pujol, que va agafar per sorpresa ERC, que creia estar negociant amb els postconvergents una sèrie d’esmenes per donar a aquesta comissió un enfocament més sobre el model (les residències han sigut un forat negre a diversos països) que sobre la gestió de les conselleries, que recauen en Esquerra, i sempre més incòmode.

Al seu torn, tot i que els republicans insisteixen que no té res a veure, «nosaltres actuem per convicció, sempre hem sigut contundents contra la corrupció i a favor que s’aclareixi tot», afirma una font del partit, ERC amb tota probabilitat donaran suport a les peticions de compareixences d’Artur Mas i Laura Borràs presentades per Cs i PSC. 

El primer com a president de CDC quan es van cometre les comissions il·legals, el 3%, que el Tribunal Suprem ha reafirmat recentment i que han suposat pena de presó per a l’extresorer, Daniel Osacar, i el que el partit hagi de tornar 6,6 milions d’euros.

I la de Borràs deriva del dictamen de la Sindicatura de Comptes que sanciona que la diputada va fraccionar pagaments quan dirigia l’Institut de les Lletres Catalanes per afavorir particulars a dit. L’assumpte està en mans de la justícia per presumptes delictes de prevaricació, malversació, frau i falsedat documental. 

El resum és que, o bé als dos partits els ha agafat un atac de transparència de cara al ciutadà (a costa sempre del soci de Govern) o tots dos proven d’enfonsar la daga al suposat taló d’Aquil·les aliè. Els postconvergents donen aire a la cantarella que els republicans no saben gestionar i, aquests, alimenten els fantasmes de la corrupció convergent.

També a Madrid

Notícies relacionades

La fiscalia manté la seva petició de 3,1 milions d’euros per l’1-O

Pradales, atacat amb un esprai de pebre

Al Congrés, les diferències també afloren sense rubor. Els duels entre la mateixa Borràs i Gabriel Rufián, i les acusacions de seguidisme de Pedro Sánchez que els postconvergents aboquen els republicans, això i sobretot el menyspreu amb què el socialista tracta els seus socis, van motivar el ‘no’ d’ERC en la votació de la quarta pròrroga de l’estat d’alarma.

«Ens col·loquem on JxCat ens vol, a la muntanya i sense capacitat d’influir. És a dir, com ells», analitza una veu del partit que no creu, no obstant, que sigui una situació irreversible.