El Govern s'arma de raons per demanar recolzament als Pactes de la Moncloa

El Govern central reconeix en privat que la idea d’uns nous Pactes de la Moncloa, en la línia dels firmats el 1977 pels principals partits polítics, té un futur complicat. Almenys, amb el mateix nivell de consens que van aconseguir els acords de fa 40 anys, que van servir per impulsar la Transició i rellançar l’economia. La proposta, llançada per Pedro Sánchez la setmana passada, no va ser ben rebuda ni per la dreta ni pel nacionalisme basc i català, en principi més procliu a les aliances amb l’Executiu de coalició que formen el PSOE i Unides Podem.

Davant d’aquest difícil escenari, el Govern va voler dilluns armar-se de raons per traslladar a la societat espanyola, confinada a casa davant el coronavirus, la necessitat d’una iniciativa d’aquest tipus. El ministre de Transport, José Luis Ábalos, un dels dirigents més pròxims a Sánchez i amb més pes polític dins de l’Executiu, va oferir «cinc raons per al compromís» amb els nous pactes, que busquen la reconstrucció econòmica i social d’Espanya quan passi l’actual emergència sanitària.

«Per responsabilitat: si el 1977 tots els partits democràtics van fer pinya per a un acord polític i econòmic, avui el desafiament és igual d’important. Per gratitud a les generacions que ens van precedir: avui hem d’estar a l’altura d’aquest exemple de renúncia i col·laboració, reeditant un pacte similar. Per coherència: és un gran pacte per enrobustir la nostra democràcia; no es comprendria que cap partit provés de dinamitar-lo. Per congruència amb les nostres demandes i expectatives respecte a la UE i la comunitat internacional: si volem que actuï de forma solidària amb Espanya, el mínim que podem fer és que aquesta esperança es faci des de la unitat. I per sentit d’Estat: els espanyols necessiten veure’ns treballant de costat», va dir Ábalos des de la Moncloa, on va comparèixer al costat del titular de Sanitat, Salvador Illa.

Pocs minuts abans d’aquestes paraules del ministre, en un símptoma inequívoc del difícil que és arribar a grans acords en aquesta conjuntura política, el líder del PP, Pablo Casado, va acusar el Govern de buscar, en realitat, un «canvi de règim» amb la seva proposta. «Els pactes de la Moncloa van ser un pacte de règim. Van ser el primer pilar abans d’aprovar la Constitució. Nosaltres, que vam aconseguir superar una dictadura, el que hem de fer ara és reivindicar les institucions i el sistema polític, econòmic i laboral que està plenament en vigor per superar qualsevol crisi. Diàleg social sí, però canvi de règim no. El més perillós seria que comportés un canvi de règim encobert i nosaltres ja estem en una democràcia i ja estem a la UE, que és la nostra millor xarxa de seguretat», va dir el líder de l’oposició.

Notícies relacionades

El Govern central planeja oferir hotels i palaus de congressos a les persones positives sense símptomes

La xifra de morts en un dia és de 637, el còmput més baix des de fa 13 dies

Però no tot el PP pensa de la mateixa forma. Diumenge passat, durant la conferència telemàtica de presidents, Sánchez va traslladar la idea als mandataris autonòmics, i alguns dels de signe conservador, com el de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, la van acollir bé. La Moncloa, en aquest sentit, vol implicar les comunitats en aquests nous Pactes de la Moncloa, dels quals de moment es desconeix gairebé tot sobre el seu contingut. La proposta continua en una fase embrionària.

De Vox a ERC

El Govern fa extensible la seva oferta a tot l’espectre polític. Des de Vox, el líder del qual, Santiago Abascal, rebutja fins i tot agafar-li el telèfon a Sánchez i demana la dimissió de l’Executiu en ple, fins a ERC, que ja ha deixat clar que rebutja la idea. «Aquesta és una oferta oberta. Qualsevol que s’hi senti concernit pot respondre. No hem plantejat cap exclusió», va explicar Ábalos. El titular de Transport, tot i així, va deixar clar que els hipotètics signants d’aquests acords han de «compartir» alguns elements. «Aquest és un procés de reconstrucció nacional. En la mesura que aquesta idea s’entengui, es participarà o no», va dir. És a dir, es requereix una implicació amb la idea d’Espanya.