PLE EXTRAORDINARI A LA CAMBRA BAIXA

Sánchez aparca els Pressupostos d'aquest any i n'anuncia uns de «reconstrucció» per al 2021

El president demana al Congrés a tots els partits polítics que recolzin la iniciativa

El líder socialista es compromet a reforçar l'Estat del benestar davant d'un Parlament gairebé buit

b1454a9d-5e0f-45f0-a466-7c462d0e8793-hd-web / periodico

6
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +

Pedro Sánchez vol tots els partits al seu costat. D’EH Bildu a Vox, passant pel PP i ERC. Tots. Durant la seva compareixença per rendir comptes sobre la declaració de l’estat d’alarma davant la pandèmia del coronavirus, el president del Govern, davant d’un Congrés pràcticament buit per evitar la propagació de la malaltia, ha anunciat aquest dimecres que presentarà uns Pressupostos de «reconstrucció social i econòmica» (els que estan en vigor continuen sent els aprovats pel PP el 2018) i ha demanat recolzament a l’oposició. Però aquesta iniciativa, ha continuat el líder socialista, no s’aprovarà fins que hagi passat la crisi. És a dir, seran els de l’«any que ve», ha aclarit el cap de l’Executiu en el seu segon torn d’intervenció.  

«El Govern presentarà uns Pressupostos de reconstrucció social i econòmica. Volem comptar amb el recolzament de totes les forces polítiques. Ho farem quan hàgim superat el virus. Hi haurà temps per fer oposició. Seran uns Pressupostos extrasocials. Hem d’anar cap a la protecció del nostre Estat del benestar, cap a l’enfortiment dels nostre sistema públic i de l’economia», ha començat dient Sánchez, que ha calculat que la lluita contra el Covid-19 durarà entre dos i tres mesos. «El 2020 no tindrà 12 mesos, sinó deu o fins i tot nou», ha assenyalat el cap de l’Executiu, que ha traslladat optimisme a mitjà termini («ho superarem») i pessimisme a curt. «El pitjor encara ha d’arribar», ha advertit, amb referència a les pròximes xifres de contagiats i morts. Segons les dades conegudes aquest dimecres, ja han patit el Covid-19 a Espanya 13.716 persones (probablement n’hi haurà moltes més, amb símptomes lleus), de les quals més de 550 han mort

«Crido en primer lloc a la unitat política. Una pandèmia d’aquestes característiques no distingeix mapes, colors, ni idees. Ha de ser combatuda per tothom des de la unió i la responsabilitat col·lectiva [...]. Ens hem de mirar per estar a l’altura dels nostres ciutadans, contribuint amb la màxima altura de mires i sentit d’Estat», ha insistit.

8256b91d-984e-41c4-940b-d87e97998e8f-hd-web / periodico

Les crítiques

L’oposició, en el seu conjunt, ha evitat fins ara donar suport al Govern. Les comunitats autònomes governades pel PP han tendit a no caure en les crítiques, però el líder d’aquest partit, Pablo Casadoha acusat en els últims dies Sánchez de caure en la «negligència» a l’haver pres decisions com autoritzar la marxa del 8-M a Madrid, quan el virus ja avançava imparable per la capital. Aquest dimecres, no obstant, Casado ha llimat la duresa del seu discurs i ha ofert el seu «recolzament» a Sánchez, sense concretar si aquesta actitud s’estén als futurs Pressupostos. Tot i així, ha anunciat que demanarà una investigació sobre la resposta de l’Executiu quan aquesta situació excepcional hagi passat. 

 Vox no ha escatimat forces a l’hora de demanar dimissions: de la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, al vicepresident segon, Pablo Iglesias, missatges en què ha insistit durant el ple el portaveu parlamentari del partit ultra, Iván Espinosa de los Monteros. 

I a l’altre extrem, els partits independentistes catalans i el PNB s’han queixat de la «recentralització» que suposa l’estat d’alarma decretat, en què totes les administracions queden sota el comandament de l’Executiu per lluitar contra el virus. Gabriel Rufián, d’ERC, ha sigut un dels portaveus més durs, però no s’ha centrat tant en la declaració d’alarma com en la tardança a prendre decisions. «Tenim el país a l’UCI i el metge se n’acaba d’adonar», ha dit el republicà, que ha demanat «menys unitat patriotera i més Sanitat de qualitat», «menys Guàrdia Civil i Exèrcit i més recursos al personal sanitari». El to del nacionalista basc Aitor Esteban ha sigut diferent. «No és temps de retrets», ha dit el portaveu del PNB, que ha proposat la creació d’un sistema europeu d’alertes sanitàries. 

Durant la rèplica, Sánchez ha evitat entrar de ple en les batalles polítiques, però també ha llançat alguna crítica. Amb Casado ha sigut molt suau: «Li agraeixo el recolzament». Amb Espinosa de los Monteros, ha aplaudit primer el seu suport al decret d’alarma, però després, davant dels continus missatges del portaveu d’extrema dreta remarcant que el seu partit ja va proposar amb temps les mesures que el Govern adopta ara, el líder socialista ha dit: «La supèrbia és incompatible amb el coneixement i necessitem molta humilitat».

El cap de l’Executiu també s’ha aturat en Rufián, que havia demanat iniciatives més dràstiques de confinament. «Això no és una competició per veure qui assumeix i pren les mesures més extremes. Es tracta de ser tan eficaç com sigui possible», li ha contestat al portaveu d’ERC. I en una frase que també ha fet extensible a JxCat i al PNB, Sánchez ha remarcat, davant les queixes que l’alarma resta competències als territoris, que el Govern «reivindica l’estat autonòmic», perquè «cal reforçar els sistemes de salut pública que estan en mans de les comunitats».

Des d’Unides Podem, que forma part de la coalició a la Moncloa, Pablo Echenique ha defensat l’Executiu, com ha fet la socialista Adriana Lastra. Laura Borràs, de JxCat, i Inés Arrimadas, de Cs, han optat per no participar en el debat, com a mesura de prevenció davant la malaltia. 

‘Coronavirus avui’

Mai abans s’havia vist un ple del Congrés tan buit. Tot just 30 diputats, incloent-hi els membres de l’Executiu, han assistit presencialment a la compareixença del president. El coronavirus s’ha estès per l’arc parlamentari igual que per la resta d’àmbits laborals, i alguns dels representants de la Cambra baixa, com Irene Montero (Podem, també ministra d’Igualtat) i Santiago Abascal (líder de Vox), han donat positiu. Així que, per evitar contagis i no podent celebrar-se a la Cambra baixa debats telemàtics, perquè el seu reglament no ho permet, la presència en els escons s’ha reduït al mínim, amb la immensa majoria de diputats seguint a través de les pantalles de casa seva. «És una sensació raríssima», ha explicat una representant del PSOE des de casa seva. Entre els que han estat l’hemicicle hi havia fins i tot un diputat amb mascareta: José María Sánchez, de Vox. I després de cada intervenció d’un portaveu la tribuna ha sigut netejada per una treballadora anomenada Valentina Capeda, que ha rebut aplaudiments de tot l’hemicicle. 

El «biaix de retrospectiva»

«L’ésser humà sucumbeix amb freqüència al biaix de retrospectiva. Amb el que sabem avui, el món no hauria actuat com ho va fer ahir. Es va decretar l’estat d’alarma quan va existir la certesa que era imprescindible», ha continuat Sánchez, admetent així la tardança a prendre mesures, però deixant clar, com fa en cada compareixença, que les seves accions sempre han estat guiades per les recomanacions dels «científics».

La intervenció de Sánchez ha estat guiada per un missatge: la necessitat de reforçar l’Estat del benestar. «Estem davant d’un repte sense precedents, que ens obliga a prendre mesures excepcionals. El virus ha canviat la nostra manera de pensar, d’organitzar-nos, de conviure. Sega vides humanes i arrossega també empreses. El virus ens situa davant de la incertesa sobre el nostre futur. Mai hem viscut res igual. La societat es troba lliurant una guerra per defensar el que ja donàvem per fet», ha insistit.

Per això, quan tot això «passi», es constituirà una «comissió d’estudi sobre l’estat de la sanitat, que elabori propostes sobre ajustaments i canvis que es considerin necessaris». L’objectiu, «protegir el nostre sistema de salut i reforçar l’Estat del benestar».

Les mesures econòmiques

Notícies relacionades

Sánchez, que dimarts va admetre que «hi ha errors» davant del virus perquè «no existeixen certeses absolutes», s’ha aturat en les principals mesures que implica l’actual estat d’alarma i ha defensat l’«escut econòmic i social» aprovat pel Consell de Ministres. El pla pretén mobilitzar 200.000 milions d’euros (117.000 dels quals provinents de les arques públiques) per recolzar les empreses i els col·lectius més vulnerables.  

La iniciativa, que segons el líder socialista suposa «la mobilització més gran de recursos públics i privats de la història democràtica» i va ser rebuda dimarts per la borsa amb una pujada del 6,41%, inclou també una moratòria en el pagament d’hipoteques i subministraments, la pròrroga automàtica del bo social a les llars beneficiàries, la flexibilització de la despesa dels municipis i l’autorització dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).