Junqueras i Romeva demanen al TC que anul·li la sentència del procés

El president d’ERC, Oriol Junqueras, i l’exconseller Raül Romeva demanen al Tribunal Constitucional en el seu recurs d’empara que anul·li la sentència del procés, que els va condemnar a 13 i 12 anys de presó, respectivament, per l’«obsolet» delicte de sedició, perquè consideren que va vulnerar els seus drets democràtics bàsics i la immunitat i inviolabilitat parlamentària, ja que, segons la seva opinió, va ignorar la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que reconeixia els drets del primer com a eurodiputat des de maig.

El recurs afirma que amb la seva condemna es van vulnerar els seus drets de reunió i de manifestació, de llibertat d’expressió d’idees polítiques, de llibertat ideològica i de participació i representació política. Mentre es resol la impugnació, últim pas per poder acudir a la justícia europea, Junqueras i Romeva sol·liciten a l’alt tribunal que deixi en suspens les seves condemnes per evitar un compliment anticipat, tenint en compte el temps que va trigar a resoldre els recursos anteriors, cosa que implicaria la seva immediata posada en llibertat.

Sense risc de fuga

Per això argumenten el seu «absolut arrelament» a Catalunya i destaquen el «fet públic i notori» que tots dos ja disfruten de sortides del centre penitenciari per l’aplicació de l’article 100.2 del Reglament Penitenciari.

El recurs, molt crític amb la desproporcionalitat i arbitrarietat que permet interpretació que fa el Suprem de la sedició, afirma que el Suprem «va infringir els drets polítics i civils» de l’exvicepresident català, així com «el dret de la Unió que protegeix els privilegis i immunitats necessaris per al compliment dels seus objectius», a l’ignorar la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 19 de desembre, en què va reconèixer la immunitat de Junqueras després de ser eurodiputat.

Sense cas al TJUE

L’advocat de tots dos, Andreu Van den Eynde, insisteix que hauria d’haver demanat el suplicatori per poder procedir penalment contra Junqueras i que la sentència no es va haver de dictar sense conèixer abans la decisió del tribunal europeu, a què proposa tornar a acudir en cas que el Constitucional tingui cap dubte.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

També considera la immunitat parlamentària de diputats i senadors ja que el Suprem «en cap cas» va considerar que els acusats electes en les eleccions generals del 28 d’abril «disfrutessin d’immunitat, i ha procedit com si aquesta no existís», al no tramitar cap suplicatori. A més, insisteix que els fets jutjats estaven emparats per la inviolabilitat parlamentària.

Sol·licita plantejar diverses qüestions prejudicials: una sobre si el Suprem pot rebutjar la petició de les defenses d’incorporar al sumari altres procediments judicials relacionats intrínsecament amb els fets enjudiciats; una altra es refereix al pronunciament per part de membres del Govern, càrrecs administratius, diputats i senadors, pel que fa a la culpabilitat dels acusats durant el procediment, i sobre que l’alt tribunal va ignorar la sentència del TJUE sobre Junqueras.