El PSOE i Podem tanquen la seva pitjor setmana amb la confiança soscavada

El xoc, assenyalen a la Moncloa, ha anat massa lluny. El conflicte entre el PSOE i Podem per la llei de llibertat sexual hauria d’haver quedat conclòs dimarts passat, quan el Consell de Ministres va aprovar l’avantprojecte i tot el Govern el va assumir com a propi. Però ha anat a més, amb el mateix Pablo Iglesias acusant de «masclisme» els socialistes per les seves pegues a la norma i nous esclats al si de la coalició, que ara tanca la seva pitjor setmana. Socialistes i morats insisteixen que cal girar full, que això ha de quedar aquí, però pel camí la confiança entre tots dos s’ha vist soscavada. També el relat que vol impulsar la Moncloa.

Poc després de constituir el Govern, els dirigents del PSOE no deixaven d’elogiar l’actitud de Podem. Explicaven, per exemple, que van demanar a Iglesias que ell i la resta de membres morats de l’Executiu tinguessin gestos com prendre possessió dels seus càrrecs acatant la Constitució i aplaudir el Rei durant la sessió constitutiva del Parlament. Podem va complir. Per aquestes dates, després del primer Consell de Ministres, continuen les mateixes fonts, un ministre morat li va dir a un altre socialista: «La veritat és que quan estàs d’aquest cantó, veus les coses d’una altra manera». Van ser símptomes que van fer creure als socialistes que tot aniria millor del que es pensava, que després dels atacs de la campanya arrencava un nou temps de coordinació i lleialtat. Ara no ho tenen tan clar.

Diversos col·laboradors de Pedro Sánchez consideren que els múltiples xocs d’aquesta setmana revelen dos defectes dels seus socis: les presses per aprovar com més aviat millor els seus projectes i la inexperiència a l’hora de tirar-los endavant. Podem, segons els socialistes, vol anar molt ràpid, una cosa que planteja problemes d’organització i també pot suposar a mitjà termini una dificultat per al partit, perquè a mitja legislatura, amb les noves eleccions a prop, potser es queden sense cap projecte per oferir des de l’Executiu. Els morats, insisteixen els socialistes, coneixen poc com ha de funcionar el Govern, amb els seus pesos, contrapesos i diversos interessos i competències en joc.

L’avantprojecte de la llei de llibertat sexual, que delimita el consentiment a l’hora de tenir relacions i sanciona l’assetjament de carrer, és un bon exemple, assenyalen a la Moncloa. La seva aprovació va ser un compromís recollit en el pacte de govern, però Podem va insistir que hauria d’estar llest abans del 8 de març, i la Moncloa, malgrat els dubtes, hi va accedir. A principis de febrer, durant la reunió informal que va mantenir Sánchez amb tot el Govern a la finca de Quintos de Mora (Toledo), la ministra d’Igualtat, Irene Montero, va donar en mà al seu homòleg de Justícia, Juan Carlos Campo, el text de la norma que considerava definitiu.

Allò no va caure bé als socialistes. Primer, perquè no havien sigut consultats fins aleshores, quan es tracta d’una llei molt complexa. I després, perquè el text tenia «errors tècnics». Confonia disposicions finals i addicionals, entrava en col·lisió amb altres lleis i envaïa competències autonòmiques, errors que Justícia va detallar en un extens informe, provocant l’enuig de Podem.

Perquè els morats consideren que les pegues del PSOE no tenien a veure amb la norma en si mateixa. En el fons, sostenen, amagaven dues qüestions alienes. La «gelosia» de la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, que va ser també ministra d’Igualtat fins que va arribar la coalició i ara ha quedat tocada com a encarregada de la coordinació del Govern, i la visió retrògrada de Campo, el titular de Justícia. Feia dies que Podem deixava anar aquestes tesis en privat, però dimarts, poques hores després que s’aprovés l’avantprojecte, Iglesias els va posar cara i ulls. «Hi ha molt masclisme frustrat en les excuses tècniques», va dir el vicepresident segon als passadissos del Senat, elevant la tensió entre els socis i forçant la portaveu parlamentària socialista, Adriana Lastra, a sortir a desmentir-ho. «No hi ha ministres masclistes», va sentenciar.

Noves topades

Notícies relacionades

Disgust al Govern de coalició per la llei del 'sí és sí'

Iglesias aviva la tensió entre el PSOE i Podem per la llei de violència sexual

A partir d’aquí, els xocs van continuar reproduint-se al llarg dels dies següents. El Govern va recórrer la sentència que obligava l’Estat a indemnitzar a Couso, un càmera de televisió assassinat durant la invasió nord-americana de l’Iraq, i el grup parlamentari de Podem va difondre un comunicat en el qual mostrava la seva contrarietat. Treball, dirigit per la casa Yolanda Díaz, va publicar una guia sobre el coronavirus en l’«activitat laboral» i la Moncloa va contestar que Sanitat, en mans del socialista Salvador Illa, era l’únic ministeri responsable davant l’epidèmia. Podem va demanar l’obertura d’una comissió d’investigació al Congrés sobre els presumptes comptes opacs de Joan Carles I i el PSOE va advertir que hi votaria en contra. El relat d’una esquerra que s’uneix, aparca les seves diferències i governa davant una dreta immersa en els seus embolics interns (relleu traumàtic al PP basc i primàries a Cs) ha començat a trontollar. 

¿I ara què? «Ara, a continuar treballant», contesta un col·laborador de Sánchez, que confia que això no sigui més que una ensopegada, de la qual Podem ha d’«aprendre». Altres fonts, menys optimistes, reconeixen que la dinàmica amb què ha treballat l’Executiu s’ha vist trastocada, i que això és «complicat» de recompondre. Els uns i els altres coincideixen que la setmana que ara acaba ha sigut «horrible».