DECISIÓ JUDICIAL

El TSJC no admet la querella del PP contra Torra

La resolució afirma que la pèrdua de condició de diputat no comporta automàticament ser president

El Partit Popular acusava el cap de l'Executiu català d'un delicte d'usurpació de funcions

zentauroepp52247174 quim torra200211100714

zentauroepp52247174 quim torra200211100714

1
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha inadmès la querella presentada pel PP  contra el president de la Generalitat, Quim Torra, com ha sol·licitat la fiscalia, per usurpació de funcions. Els populars entenen que el cap de l’Executiu català no podia exercir la seva tasca com a tal per la condemna d’inhabilitació, que està recorreguda davant del Tribunal Suprem, que se li va imposar al no haver retirat del Palau de la Generalitat una pancarta amb llaços grocs., a l’haver perdut la seva condició de diputat al Parlament.

Notícies relacionades

La interlocutòria del TSJC sosté en la seva resolució notificada aquest dimarts que «no existeix automatisme» entre la «pèrdua sobrevinguda» de la condició de diputat i el cessament de president de la Generalitat, sinó que la qüestió ha de ser analitzada pel Parlament, les resolucions del qual, a més, poden ser recorregudes davant de la justícia. Els magistrats recorden que «no existeix, doncs, cap acte jurídic ni de la cambra catalana, ni de cap tribunal, per això es troba disposat el cessament de Torra com a president.

Falta doctrina legal

En aquest sentit, remarquen els jutges que, almenys fins aquest moment, en «falta l’element nuclear» del delicte de què s’acusa Torra, que seria la pèrdua de la seva condició de president, quan «no existeix una automàtica previsió legal», ni tampoc una decisió jurídica que l’hagi privat del seu càrrec. Incideixen que la interpretació que avala el PP no és l’única possible, alhora que argumenten que no han trobat tampoc doctrina legal. Les úniques dues sentències del Tribunal Constitucional, segons la seva opinió, no «es refereixen a cas anàlegs» als redactats en la querella. «No procedeix que entrem en una anàlisi més profunda de la qüestió», conclouen.