EL TAULER CATALÀ

La Generalitat acudirà a la taula el 26-F en plena guerra interna

Torra rebutja reunir-se dilluns per motius personals i Sánchez accepta la seva contraoferta

L'acord inicial PSOE-ERC que fixava una altra data enfronta el president i Aragonès

dialogo-26-f / periodico

3
Es llegeix en minuts
X. Barrena / F.Masreal / I.Mármol /J.Ruiz Sierra

Ja hi ha data per a la primera reunió entre governs. Serà el dimecres 26. El mer fet d’establir-la ha costat prou com per entendre la complexitat que envoltarà aquesta negociació de la qual, a més, ningú espera cap resultat a curt termini. La part catalana, per si fos poc, acudirà amb un estrany paisatge de fons: profunda divisió entre JxCat i ERC, en el camp de les formes i les lleialtats, però, no obstant, coincidència en el fons, l’exigència de l’amnistia dels presos i de l’auodeterminació.

Concertar la cita va ser un episodi delirant i rocambolesc.  Torra va enviar a primera hora d’ahir una carta a Pedro Sánchez en la qual manifestava que no podia acudir el dilluns 24, com el Govern havia proposat, per motius d’agenda de «caràcter personal». Oferia cinc alternatives per a aquesta trobada. El president va respondre amb una altra missiva, en la qual acceptava la data del 26. La carta va arribar als mitjans de comunicació però va tardar tres hores a «arribar» a Palau.

L’alambinat com a símptoma

L’alambinat procés d’elecció de dia de la cita revela l’enorme tensió que envolta la trobada. Tensió entre JxCat i Sánchez, però també entre els postconvergents i ERC. Mostra d’això és la reunió que mantinguda al Palau de la Generalitat Torra i el vicepresident, Pere Aragonès, amb Elsa Artadi i Sergi Sabrià de testimonis, durant el matí, que va acabar amb «desacord», segons algunes fonts. Allà els postconvergents van retreure amb ironia a Aragonès que dimecres qualifiqués de «detallets» la polèmica del mediador. El xoc d’ahir dona continuïtat, per exemple, al que es va viure a la cimera independentista (partits i entitats) de dilluns en la qual les dues forces van anar a la grenya per la filtració de la celebració del conclave. Per tot això, encara està per definir la composició de la part catalana a la taula.

 Són diversos els motius de retret entre els uns i els altres. El més recent és que els republicans i el PSOE acordessin posar una data per obligar Torra a sortir del cau en el qual s’havia proveït, segons les dues forces progressistes, ventant la figura del mediador per dilatar l’inici de la taula de negociació. Aquesta maniobra va ser entesa per Torra com una nova deslleialtat i, per ERC, gairebé com un recurs per evitar que la taula de negociació entre governs sobre el conflicte català se n’anés en orris. Un dels implicats  en les negociacions d’aquestes últimes hores, per JxCat, resumeix la posició postconvergent: «El succeït ahir és per fer fora ERC del Govern. De nou». Aquesta reiteració remet a l’episodi de l’acta de diputat del president, és clar.

Moment zero

 Perquè en aquest episodi hi ha el moment zero de l’última crisi.  Però mentre passa tot això, també hi ha unitat estratègica. En la missiva en la qual Torra ofereix cinc dates alternatives a dilluns (inhàbil per motius personals del president) s’anuncien els continguts que la Generalitat proposa: l’exigència d’un mediador internacional, el reconeixement de l’exercici d’autodeterminació i la petició d’amnistia per als presos.  

Notícies relacionades

A tot això, Sánchez va assegurar des de Brussel·les que acudirà «amb el millor dels esperits, la millor de les disposicions i amb una voluntat de transparència absoluta» tot i que entén que Quim Torra «tingui les seves dificultats i potser no li agradi el format de la reunió», informa Silvia Martínez.  Abans, en la missiva de resposta a Torra, el cap de l’Executiu havia assenyalat que manté el compromís de «recomençar» el diàleg «en el moment en què els camins es van separar i les raons van deixar d’escoltar-se». El president no vol aparèixer com el que frena el fràgil diàleg.