Sánchez delimita la seva oferta a Catalunya: «Viable i majoritària»

Pedro Sánchez va deixar clar aquest dissabte que treballa amb horitzons temporals amplis. El seu no és un projecte a curt termini, va recalcar durant la seva intervenció davant del comitè federal del PSOE, sinó a llarg termini. Per a 10 anys. I en aquest, la recerca de ponts amb les autonomies, en especial amb Catalunya, ocuparà un lloc molt important, perquè superar el conflicte territorial és «fonamental» per al Govern. El president considera que la dècada passada va ser «gris», que va estar marcada per «el desacord, la crispació i el conflicte polític», i vol que la que ara comença, amb ell a la Moncloa, sigui «recordada com la del diàleg social i territorial».

L’enfocament conciliador del líder socialista cap a la crisi territorial provoca recels, temors i fins i tot sospites de favoritisme en el seu partit. El PSOE és ara una organització amb molt menys debat intern que abans, però no escassegen els qui alerten en privat dels riscos de la negociació amb l’independentisme, indispensable al Congrés perquè Sánchez tiri endavant les seves iniciatives. Si les eleccions catalanes es retarden fins a la pròxima tardor i el Govern vol aprovar abans els Pressupostos, adverteixen diversos barons, les condicions que posarà ERC per avalar els comptes poden ser «massa altes».

Així que el cap de l’Executiu va voler deixar clar davant dels líders territorials presents a la reunió que qualsevol pacte a Catalunya haurà de reunir tres condicions: ser «viable» i «compartit», estar validat per una «àmplia majoria» de catalans i no suposar cap «perjudici» a altres territoris.

Un «nou camí»

«A Espanya hem d’iniciar un nou camí de diàleg per al retrobament. Aquí no sobra ningú. Superar el conflicte que divideix als catalans entre si i que tensa les relacions entre Catalunya i el conjunt del país és fonamental per continuar avançant. Però l’atenció a aquest problema no es farà en perjudici d’altres necessitats territorials urgents», va deixar clar Sánchez durant el seu discurs en obert, citant la necessitat que Extremadura tingui un «tren digne», Múrcia recuperi un Mar Menor amb «vida» i Castella i Lleó reverteixi la «despoblació».

El missatge, destinat a aclarir els dubtes que el diàleg amb Catalunya desperta a altres zones d’Espanya, va aconseguir el seu objectiu, però només en part. Perquè Sánchez, malgrat que la seva autoritat ja no es discuteix el més mínim des que va guanyar les primàries primer i va arribar a la Moncloa després, continua suscitant desconfiança en alguns líders territorials del PSOE, que recorden com ha canviat de discurs. El candidat de les passades eleccions, contrari a la coalició amb Podem i dur amb l’independentisme, té ara Pablo Iglesias de vicepresident i ha acceptat una taula de negociació amb la Generalitat perquè ERC no veti els comptes públics i la legislatura avanci.

Els presidents autonòmics socialistes més crítics amb Sánchez, el castellanomanxec Emiliano García-Page i l’aragonès Javier Lambán, van llançar les seves advertències. El primer, segons fonts presents a la trobada, que va prosseguir a porta tancada després de la primera intervenció del cap de l’Executiu, va demanar no descuidar la «igualtat entre territoris». El segon ni tan sols es va quedar al debat intern. Va abandonar la seu del PSOE tot just escoltar Sánchez, i després, a través dels mitjans, va demanar que no es «premiï econòmicament» els qui han sigut «deslleials» amb l’Estat, amb referència als independentistes. Però van ser només simples avisos, molt allunyats dels atacs que fa uns anys García-Page i Lambán, entre molts altres barons, llançaven a Sánchez.

Cicle electoral

Davant d’un nou cicle electoral, amb els comicis gallecs i bascos fixats per al 5 d’abril i els catalans encara sense data, però apuntant a la cantonada, Sánchez va voler aturar-se en els tres candidats socialistes en aquestes autonomies: Gonzalo Caballero, Idoia Mendia i Miquel Iceta. Va ser aquí, després de lloar el líder del PSC com el president que «necessita Catalunya» per la seva «intel·ligència», «compromís social» i «habilitat política», on el president va oferir noves pistes, sobre el pacte territorial a què aspira amb l’independentisme.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

La «solució», va explicar el líder del PSOE, ha de ser «compartida i viable» i «representar una àmplia majoria» de catalans. «Volem i necessitem un acord tan ampli com el que va crear el primer autogovern de Catalunya a l’empara de la Constitució», va dir Sánchez, amb referència a l’Estatut de 1979. Amb un 59,6% de participació en el referèndum, l’antiga carta catalana va ser recolzada per un 88,1% dels votants, percentatge que avui, amb una societat tan dividida sobre el seu futur, sembla una quimera.

Però queda molt per comprovar-ho. El diàleg amb la Generalitat, va concloure el president del Govern, ha d’aconseguir primer «una confiança creixent entre els interlocutors», prioritzant «les assumptes on les posicions són més pròximes». Sánchez pensa a llarg termini.