tensió entre socis

JxCat inaugura la precampanya fuetejant ERC

La postconvergència apel·la a la unitat entre virulents retrets als seus socis

Torra insisteix que a la taula de diàleg només es pot «parlar de sobirania»

zentauroepp51991227 leader of catalonia s regional government quim torra speaks 200127152153

zentauroepp51991227 leader of catalonia s regional government quim torra speaks 200127152153 / ALBERT GEA

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

En un acte pensat com una opa contra ERC per la paternitat dels pressupostos de la Generalitat, Junts per Catalunya va donar el tret de sortida a una precampanya de les eleccions catalanes, que s’augura llarga i cruenta. Sobretot entre els encara socis de Govern. Les desenes d’oradors (fins a 24) es van repartir els papers entre glossar la bondat dels comptes, posar distància de cap de setmana amb la taula de negociació entre governs i, sobretot, arremetre contra els republicans.

El motiu i la raó de l’acte, sens dubte, va ser intentar fer-se una mica seus els comptes de la Generalitat. Un projecte dissenyat, negociat i explicat per ERC, i per acabar-ho d’adobar, pel vicepresident i candidat a les eleccions, Pere Aragonès. I davant del qual la postconvergència ha quedat fins ara en un segon pla. Encarà està en la memòria la relliscada de Torra quan, en el ple monogràfic sobre la dona, va començar a donar xifres donant-se-les de ‘conaisseur’ dels pressupostos i van resultar gairebé totes errònies. Aquesta vegada, al ‘videowall’ on s’anaven afegint les xifres més destacades sí que va aparèixer la quantia correcta de la partida per a les guarderies: 70 milions.

Hiperbòlic Buch

«Gràcies, president, si aquest pressupost tira endavant és gràcies a tu», va dir un Miquel Buch hiperbòlic. I és que, a falta de candidat postconvergent a la Generalitat, l’acte va semblar un homenatge a un president que ja es troba a la rampa de sortida. Aquesta voluntat de patrimonialitzar els comptes va incloure la pujada d’impostos. Això sí, Lluís Guinó la va atribuir al dèficit fiscal i va cridar ja mateix a revertir-la en un futur.

Torra va ser el que va passar més de llarg pels detalls dels comptes, prolixament explicats abans pels consellers de cada ram, i quan el departament que havia d’explicar la seva part resultava ser d’ERC, per secundaris. El president es va centrar en la negociació amb el Govern. Va defensar i va apel·lar a la unitat, es va posar ell mateix com a exemple per les seves consultes amb la taula de partits i entitats independentistes i va enviar un encàrrec a ERC a compte de la investidura de Sánchez: «Nosaltres no hem anat mai sols a negociar». 

Per reblar l’autoproclamat sentiment altruista i unitari posconvergent, en oposició al d’Esquerra, Torra va afegir que ni ell, ni Carles Puigdemont, ni Artur Mas han posat «mai els interessos de partit per davant dels de Catalunya». 

També va enviar encàrrec a la Moncloa a l’afirmar que «les propostes que es coneix que Sánchez em va explicar», va ironitzar amb referència a la llista de 44 ítems, «són matèria de debat en la comissió bilateral que preveu l’Estatut. A la taula de negociació entre governs s’atacarà només l’arrel del conflicte, que és la sobirania i el dret dels catalans a decidir». «Nosaltres som els que ens plantem», va presumir en oposició a una suposada docilitat d’ERC.

Torra va reiterar que en la pròxima reunió exigirà que es faci entrar a la taula «un mediador», una figura que, d’altra banda, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a Catalunya Ràdio, va negar que fos necessària.

Tot en contra

En la seva videointervenció, Puigdemont va fer una crida a estar preparats per a les eleccions. «Ho tenim tot en contra». I també totes les enquestes, ja des d’abans del 21-D».

En aquesta clau electoral, Puigdemont va voler arrabassar la bandera del «pragmatisme» amb què ERC pretén que s’identifiqui el seu líder extramurs. «Nosaltres portem a la pràctica, i per tant som els pragmàtics, la voluntat de la majoria de la societat catalana», va sentenciar.

Notícies relacionades

El títol del llibre sobre Aragonès (‘L’independentisme pragmàtic’) sembla haver revoltat els postconvergents. Abans que Puigdemont, Elsa Artadi, ja havia afirmat que aquest secessionisme «és el més màgic i menys pràctic de tots, ja que tots els èxits de l’independetisme han vingut de l’exili».

Artadi també va recordar l’última baralla al Parlament: «Ha quedat demostrat que si no és JxCat, ningú defensa la sobirania», de la Cambra, amb referència a la retirada de l’acta de diputat de Torra. Un acte administratiu que va qualificar de «violació de la JEC al Parlament».