El Parlament recorrerà el 'decret digital' de Sánchez amb l'abstenció del PSC

El Parlament presentarà un recurs d’inconstitucionalitat  contra el reial decret de seguretat digital aprovat pel Govern de Pedro Sánchez el novembre, quan estava en funcions i en plena campanya electoral. A proposta de JxCat i ERC, junt amb els vots de la CUP i l’abstenció del PSC, l’hemicicle ha decidit impugnar la norma al considerar que vulnera competències de la Generalitat, aspectes de la Constitució i de la normativa europea, després d’un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Cs i PPC són els únics que han votat en contra de la presentació d’una impugnació. Els socialistes han registrat una abstenció al·legant que la presentació d’aquest recurs s’emmarca en l’«absoluta normalitat».

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha assenyalat que el «decretàs» vulnera «drets fonamentals, directrius europees i envaeix competències». Aquest decret, aprovat d’urgència al novembre, autoritza la intervenció de les xarxes, servidors i serveis de comunicacions electròniques a Espanya en cas que puguin afectar «l’ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional»; i obliga totes les administracions públiques a allotjar els seus servidors dins de la Unió Europea, per la qual cosa impedeix a la Generalitat situar-los en paradisos digitals.

No obstant, els independentistes afirmen que pretén noquejar la «república digital» que va promoure Puigneró que va inaugurar l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i prepara un sistema de certificació distribuït que actuï com un identificador únic digital des del mòbil, l’Identicat. Puigneró va anunciar a l’estiu les seves intencions de crear una «nació digital en forma de república».

ERC ha acusat Sánchez d’haver aprovat l’anomenat ‘decretàs digital’ amb la voluntat de «marcar perfil contra l’independentisme» i JxCat ha destacat que la norma ha sigut criticada per entitats de l’àmbit de la tecnologia per vulneració de drets. També ha retret a Sánchez que volgués «frenar la república digital».

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Els morats van decidir no recolzar la convalidació del reial decret i van afirmar que «vulnera drets i llibertats», un argument que també han utilitzat aquest dimecres els comuns per recolzar el recurs. Això sí, el diputat David Cid ha defensat que aquest decret «forma part d’una època passada basada en la confrontació», que ha quedat enrere amb el nou Govern de coalició. 

Per a Cs, es tracta d’«un nou acte de victimisme separatista» davant de l’«amenaça» de la «república digital». «S’han tornat vostès molt legalistes però veiem com després desobeeixen», ha etzibat Dimas Gragera, i ha assegurat que estan «judicialitzant la política». Per la seva part, els populars han defensat la norma però han criticat que fos un «simple posat» en campanya perquè ara el PSC no la defensa.