va donar l'alternativa al llavors professor

Aragonès: L'home que 'va descobrir' Junqueras

El sempre reservat Pere Aragonès mostra el seu costat més personal en un llibre que surt a la venda aquest dimecres

Com a líder de la JERC va donar l'alternativa al llavors professor

rosas50551655 pere aragones europa press191024111052

rosas50551655 pere aragones europa press191024111052 / Kiko Huesca

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

El dia de Sant Esteve de l’any 1991 es va arriar la bandera soviètica del Kremlin. Una cosa xocant per a tots aquells que havien crescut, madurat i fins i tot envellit amb l’URSS de fons. Potser només els més petits es van salvar d’aquesta sensació de vertigen històric. Però no tots. Pere Aragonès (1982) va fer de la típica redacció escolar postnadalenca una descripció de l’enfonsament de la Unió Soviètica.

Aquesta anècdota, inclosa en el llibre ‘Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic’ que avui surt a la venda, li dona al candidat ‘in pectore’ d’ERC en les pròximes eleccions un perfil molt d’Oriol Junqueras. Igual que allò de muntar, amb 12 anys, un partit independentista amb els seus amics. Però no ens podem enganyar. El líder extramurs és molt més reservat i distant que Junqueras. «La faceta personal em costa», va reconèixer ahir el mateix Aragonès en la presentació del llibre, juntament amb la seva autora, la periodista Magda Gregori, qui va apuntar: «Calcula molt bé el que diu i com ho diu».

Aragonès comparteix aquest rubor tan estès en el partit que impossibilita els seus membres a parlar de relleu. En part perquè el duo intramurs, Junqueras i Marta Rovira, continuen desplegant el seu comandament gairebé diàriament. 

El paper d’Aragonès es va dibuixar el 22 de gener del 2018, en una visita amb Rovira al Centre Penitenciari Madrid 7. Junqueras el va ungir per al cas que «a ella li passés alguna cosa». I ella, Marta Rovira, finalment va partir a Suïssa, dos mesos després.

Aragonès milita a ERC, via les joventuts que ell va arribar a presidir, des dels 16. Més d’un el recorda fins i tot sense barba i amb samarreta negra de grup de rock. I va ser ell que, com a president de les JERC i atenent un consell d’un amic, va convèncer un professor de la UAB que enlluernava els estudiants d’Història. El professor, Junqueras, va fer una conferència juntament amb  Josep Huguet, un 6 d’octubre i, òbviament, sobre els fets del 34. «Vam acabar sopant al Bar Junqueras, del carrer de Jonqueres, amb el mateix Junqueras. Era el 2004», va rememorar Aragonès ahir.

‘Bèstia’ crescuda

Notícies relacionades

Un Junqueras del qual va dir, per apuntalar la seva teoria dels lideratges compartits per sobre de la dels presumpte relleus, que «la setmana passada va demostrar al Parlament que si algú pensava que havia domesticat la bèstia política que és, s’equivocava. I fins i tot ha crescut més».

La demostració del tarannà pragmàtic d’Aragonès és el pacte amb el PSOE per a la investidura de Sánchez i la creació de la taula de diàleg. Sobre aquesta va dir que «s’ha de tenir molta paciència», perquè es parteix de «posicions molt allunyades i perquè encara hi ha una causa general contra l’independentisme» .