Els partits independentistes rebutgen la «legitimitat» de Felip VI

«No tenim rei. Democràcia, llibertat i república». Així comença el manifest que han subscrit i llegit en castellà, català, gellec i eusquera els portaveus d’ERC, JxCat, EH Bildu, la CUP i BNG al Congrés dels Diputats coincidint amb l’assistència de Felip VI a la Cambra baixa per a l’obertura solemne de les Corts. Un acte al qual no assistiran. 

«La Monarquia espanyola i el seu màxim exponent, el rei d’Espanya, no ens representa», ha iniciat el portaveu republicà, Gabriel Rufián, abans de subratllar que «la societat catalana, basca i gallega rebutgen majoritàriament la figura d’una institució anacrònica hereva del franquisme que se sustenta en l’objectiu de mantenir i imposar la unitat d’Espanya i les seves lleis, negant així els drets civils, polítics i nacionals que assisteixen les nostres ciutadanies».

❗"La monarquia espanyola no ens representa"

📃@gabrielrufian llegeix en nom d'@Esquerra_ERC el manifest signat amb @JuntsXCat @cupnacional @ehbildu i @obloque

📲Llegeix el manifest sencer aquí 👉 https://t.co/MgThc6u7nM#NoTenimRei pic.twitter.com/IVU6oa98py

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) 3 de febrero de 2020

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

La portaveu de JxCat, Laura Borràs, ha continuat llegint el manifest: «El Rei no és un interlocutor vàlid per a nosaltres. Ni té la legitimitat dels nostres pobles, ni li reconeixem cap funció política». En aquest sentit, ha retret que Felip VI hagi intentat «imposar projectes i valors antidemocràtics, com va quedar demostrat en el discurs autoritari pronunciat el 3 d’octubre».

«La Monarquia espanyola no respon als valors republicans de llibertat, igualtat i democràcia», continua el text abans de ressaltar que «una democràcia real només serà possible des de la ruptura amb l’herència, les bases i valors que representen el Rei i la seva figura». Així, conclouen que Felip VI hauria «de deixar d’exercir la seva tutela sobre la ciutadania i sobre els governs i parlaments que emanen de la voluntat popular». Una condició indispensable, al seu entendre, per «donar curs a solucions basades en el respecte a la voluntat popular, la llibertat i la democràcia».