ERC constata la seva nova posició de força a Madrid

Sense estridències ni jactàncies, fent bo el aquell proverbi que bé podria haver escrit Sun-Tzu, Maquiavel o Clausewitz que el més intel·ligent és ser generosos en la victòria. ERC no es va deixar endur ahir per cap triomfalisme, tot i que sí que va constatar que el seu paper clau en la política espanyola té una onada expansiva poderosa i que, després de la investidura, continua intacta. Amb tot, la rectificació de la Moncloa, dijous, en què, en a penes hores, va passar de posposar fins després de les eleccions l’inici de la taula de diàleg entre governs a on va dir blanc dir negre, va suposar també un alleujament per als republicans.

L’encarregat de realitzar la mostra de generositat va ser Gabriel Rufián, el cap d’ERC a Madrid i potser la persona, juntament amb Oriol Junqueras i Pere Aragonès, que més ha batallat per obrir la porta del diàleg amb el PSOE, primer i, després, posar el peu per evitar que el corrent fes un cop de porta. Així, el portaveu parlamentari, guant de vellut al rest, va dir estar convençut que el Govern no va actuar amb «mala fe» en la decisió inicial d’ajornar la taula. «En van fer una lectura equivocada. Només els faltava informació», va defensar Rufián, que va ser el que va desbloquejar la situació, en persona, en una reunió amb Pedro Sánchez, prèviament encarrilada per una trucada entre Aragonès i el cap de l’Executiu.

Vellut i ferro

Això sí, sota el vellut, Rufián va deixar veure el puny de ferro en forma de crítica velada als socialistes. «El més negatiu d’això és que ens en vam assabentar per la premsa. Ja era una mala manera de començar». Dit d’una altra manera, ¿com és possible que la Moncloa es plantegés aquest moviment sense consultar els seus socis?

Perquè els republicans van viure un autèntic sotsobre en aquelles hores entre acció i rectificació. Ni més ni menys que el primer dia de precampanya oficial, el PSOE va venir a donar la raó a aquells sectors més hiperventilats que assenyalaven, durant la negociació de la investidura, que ni el PSOE era de confiança ni res de bo sortiria d’aquest fòrum de negociació.

I és que les opcions electorals de la postconvergència, mentre segueixi sota comandament i domini de Carles Puigdemont, passen per atacar la taula de diàleg com a manera de menyscabar el crèdit republicà que els atorguen les enquestes.

Així, fins i tot ahir la portaveu de JxCat al Congrés, i una de les persones que sonen com a possible candidata efectiva a la Generalitat per la postconvergència, Laura Borràs, va acusar ERC d’haver pagat «per endavant i a canvi de res» la investidura de Pedro Sánchez.

Entre cants a la unitat independentista, Borràs va advertir que cada un ha d’assumir les seves decisions, i que ERC va basar la seva en una taula de diàleg entre el Govern central i el català.

Vodevil negociador

La diputada al Congrés va definir el que va passar dijous com de «vodevil, amb una taula intermitent».

¿I com conjuga JxCat el descrèdit a la taula de diàleg amb la pròxima reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez, dijous, 6, a les 12 del migdia? Doncs recordant que el president socialista s’entrevistarà, també, amb les alcaldesses de Barcelona i l’Hospitalet, Ada Colau i Núria Marín. «Sánchez sap qui l’hi pot posar més difícil i escull interlocutor en funció del grau de dificultat».

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

De fet, és aquesta paradoxa postconvergent, la de no creure en la taula i, alhora, sí buscar en l’entrevista un trampolí, la que va generar l’embolic de dijous passat, quan Torra, a Catalunya Ràdio, va avançar que el seu perfil en aquesta reunió seria exigent en demanda de l’autodeterminació i l’amnistia. I davant d’això, la Moncloa va pensar que millor seria esquivar un president que repetirà i que, sobretot, està a mesos de quedar definitivament inhabilitat pel Suprem.

Però els lampistes de la Moncloa no van calibrar els efectes de la mesura. Mantenir, i no esmenar, la suspensió de la taula fins a treure Torra del tauler hauria impedit, gairebé definitivament, que ERC s’oferís a aprovar uns Pressupostos Generals de l’Estat que Sánchez necessita per garantir, com a mínim, dos anys més d’estada en la presidència. I de retruc una més que possible minva electoral per als seus avui socis, ERC, que segur que torçaria escenaris socialistes de futur, per a la governabilitat espanyola.