El Suprem nega vulnerar drets amb la sentència del procés

El tribunal que va jutjar el procés ha complert l’últim requisit pendent perquè els condemnats poguessin recórrer les seves penes davant del Constitucional: ha rebutjat tots els incidents de nul·litat presentats al negar que la sentència del passat 14 d’octubre vulnerés algun dret fonamental i, encara menys, nega que ja hagin criminalitzat idees o hagin atemptat contra la llibertat de reunió o expressió durant el procediment.

En una interlocutòria destaca, a més, que les penes imposades als líders del procés són proporcionals als greus delictes que van cometre, com entén que demostra que el major dels Mossos Josep Lluís Trapero arribés a manifestar en el judici que tenia un pla per detenir el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i que aquest preferís fugir abans que comparèixer davant de la justícia.

Afegeix que els condemnats, «com q autoritats autonòmiques i líders associatius, buscaven implementar una normativa antidemocràtica i inconstitucional, un bloc jurídic aprovat amb menyspreu de la meitat de les forces polítiques del Parlament català i amb l’última finalitat de transitar cap a la independència», fets que en cap cas han de ser minimitzats com fan les defenses en els seus escrits.

Les defenses al·legaven que s’havia vulnerat el principi de legalitat per la redacció inconcreta del tipus penal de la sedició pel qual van ser condemnats, argument que la Sala rebutja i es defensa explicant que «defineix el comportament punible a través de termes que són comprensibles, pertanyen al llenguatge comú i és un delicte que s’acomoda a la norma constitucional». Nega qualsevol «interpretació extensiva o contrària al reu del delicte de sedició», retret que considera infundat.

«Tot i que sense derogar la voluntat expressa del legislador que ha volgut castigar, no només l’ús de la força, sinó també l’extraviament fora del curs legal, el tipus no exigeix la caracterització de l’alçament com a violent», precisa la resolució, que considera satisfetes les «exigències del tipus penal [...] l’extraviament –actuar fora de les vies legals– del procediment ordenat als il·lícits i inconstitucionals objectius».

Miniaturitzar els fets

Tampoc és acceptable «la miniaturització de la transcendència dels fets que, per provar de sostreure’ls a l’abast del tipus penal, s’intenta per l’incident», al mateix temps que nega la principal acusació que s’ha fet a la sentència. Per això nega que «la interpretació del tipus la sentència criminalitzaria com a sedició suposats actes col·lectius de ciutadans intentant l’incompliment d’ordres judicials, la delimitada dimensió de la qual de cap manera posa en qüestió l’Estat democràtic. Ni es pot ignorar en el que hem jutjat que a l’extraviament del procediment seguit s’uneix l’atac i consegüent efectiu risc per al mode democràtic de convivència que es van voler donar tots els ciutadans espanyols, inclosoent-hi els de la comunitat a què s’integren els mobilitzats».

En aquest sentit, indica que «el programa delictiu dels penats preveia l’estratègia d’utilitzar multituds de ciutadans per ‘neutralitzar qualsevol manifestació de poder emanada de les autoritats judicials i governatives de l’Estat’». Van decidir «actuar amb desafiament de l’ordenament jurídic que va ser declarat derogat, substituït i suplantat per les lleis de referèndum i desconnexió 6 i 7 de setembre del 2017. I en la mesura que per a això era un obstacle el que havien ordenat el Tribunal Constitucional i derivadament el jutjat número 13 de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, van cridar els ciutadans a fer impossible el seu compliment», afegeix.

«A aquesta actuació extraviada o fora de curs legal, s’hi va afegir una manera que implicava l’ús de ‘força’, entenent per tal el desplegament d’una capacitat física d’imposar que les coses ocorrin com decideix el que la utilitza i no com pretenia el que la pateix. Amb l’extensió i intensitat que es van estimar necessàries. Criteri, aquest, l’únic que va determinar els moments i llocs de la seva ocupació. Les defenses han pretès equiparar el que la sentència qualifica com a ‘oberta hostilitat’ i ‘enfrontaments amb la manera dels comportaments de mera resistència pacífica, o no-violència activa’.

Més que una reunió

Per això conclou que la seva actuació no estava emparada per l’exercici dels drets fonamentals de reunió, llibertat d’expressió i ideològica i participació política, «els marges de la qual van ser àmpliament desbordats pels acusats». Recorda que el TEDH ha establert que aquests drets no poden tutelar-se quan comporten «una crida a la violència, a l’aixecament o a qualsevol altra forma de rebuig als principis democràtics».

El tribunal insisteix que els fets condemnats van ser «alguna cosa més que una reunió de ciutadans que amb llibertat expressen les seves reivindicacions ideològiques. No hem criminalitzat opinions i protestes. Els fets esdevinguts els dies 20 de setembre i 1 d’octubre buscaven implementar, en connivència amb les autoritats autonòmiques i els líders associatius que han resultat condemnats, una normativa antidemocràtica i inconstitucional. Un bloc jurídic aprovat amb menyspreu de la meitat de les forces polítiques amb representació a la Cambra, dels mandats i advertències del Tribunal Constitucional».

Per negar que es criminalitzessin idees, el Suprem recorda la Diada que cada any reuneix, segons les fonts, «entre 350.000 i un milió de persones» davant les convocatòries dels condemnats, que van actuar fora de la llei, «amb l’empara d’un deslleial Govern autonòmic que desenvolupava normatives antidemocràtiques i conculcava la distribució de competències estatals i autonòmiques», i això constituïa «una flagrant usurpació de la sobirania nacional, amb l’última finalitat de transitar cap a la independència i amb l’immediat objectiu de pressionar les autoritats estatals, valent-se així d’una via coactiva per aconseguir concessions que facilitessin el trànsit cap aquella llunyana meta».

Recurs rebutjat

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

D’altra banda, el Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de súplica presentat pel president d’ERC, Oriol Junqueras, contra la interlocutòria del 9 de gener que va rebutjar autoritzar el seu desplaçament al Parlament Europeu i tramitar el seu suplicatori a l’Eurocambra, ja que va perdre la condició d’eurodiputat al ser condemnat a 13 anys de presó i 13 anys d’inhabilitació.

La Sala recorda que en aquesta interlocutòria es va donar compliment exacte, en els seus estrictes termes, a la decisió adoptada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea en relació amb el moment en què els eurodiputats adquireixen la immunitat.