JUDICI DE TRAPERO

El comissari López lamenta que el Govern de Puigdemont se situés fora de la llei

Emmarca el pla per detenir Puigdemont en la incertesa d'assabentar-se de les seves decisions pels mitjans

Admet que si només es llegeixen els informes s'arriba a la conclusió «errònia» que van ser «displicents»

zentauroepp52022918 ferran lopez200129113627

zentauroepp52022918 ferran lopez200129113627 / JOSE LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El comissari Ferran López no ha sortit, en línies generals, del que va dir al Tribunal Suprem. Tot i que, com a testimoni davant el tribunal de l’Audiència Nacional que jutja el major dels Mossos Josep Lluís Trapero i l’excúpula política del cos, s’ha permès qualificar de «trist» l’escenari en el qual van haver de treballar els Mossos els dies previs a l’1-O i durant aquell mes, perquè el Govern del qual depenien s’havia situat «al marge de la llei». Això no va impedir, ha assegurat, que el cos policial actués sempre dins del mandat judicial.

Amic de símils per descriure gràficament situacions, com ha demostrat al respondre amb ironia al fiscal Pedro Rubira que «de ser esport olímpic» els catalans serien «potència mundial en el tall de carreteres», tot i que l’1-O no s’utilitzés aquest mètode per impedir a la policia arribar als centres electorals, López ha recreat l’atmosfera que es vivia en la prefectura dels Mossos just abans del referèndum il·legal.

«La situació era estranya per estar sota les ordres d’un Govern i un conseller que aquells dies se situaven fora de la llei. És una mica trist estar pendent de les pantalles de televisió per poder saber què feia el Govern. Quan s’anunciava una compareixença pública, ens ficàvem en un despatx per seguir-la. Fèiem silencis espessos, miràvem el que deien i preníem decisions», ha dit.

En un escenari en el qual ningú els comunicava les decisions de l’Executiu de Carles Puigdemont, que coneixien com qualsevol ciutadà, ha emmarcat la decisió de Trapero de proposar tenir un pla llest per arrestar-lo, si rebien aquesta ordre. Ha restat importància al fet que es preveiés utilitzar un helicòpter o no i ha explicat que no es va posar per escrit per «no existir certesa» que s’anés a declarar unilateralment la independència o s’acabés rebent l’ordre, així com pel «sigil» recomanat davant una operació semblant. 

Advertències

També ha recolzat la versió de qui va ser el seu superior en relació amb les reunions mantingudes amb Puigdemont; el llavors vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i el conseller Joaquim Forn. No ha arribat a dir que demanessin expressament la desconvocatòria del referèndum il·legal, com sí que havia fet Trapero, però ha insistit que els van traslladar el seu malestar per les declaracions que feien sobre els Mossos, perquè «no reflectien l’actitud real» del cos, i van mostrar la seva preocupació per la celebració de la votació, tenint en compte com estava el carrer, amb les condicions «d’humitat, temperatura i vent» que segons els bombers són ideals per a un incendi.

En aquesta trobada va ser on Trapero va advertir de la possibilitat que hi hagués una desgràcia i Puigdemont va respondre que llavors declararia la independència. El comissari ha destacat que, a més, quatre caps policials havien rebut requeriments del Tribunal Constitucional per advertir-los de la seva obligació d’impedir el referèndum il·legal i, tot i que hi havia qui «els rebia com qui rep propaganda electoral», no era aquest el seu cas.

Segons López, aquell mateix dia 28 de setembre li va explicar la trobada al coordinador del dispositiu de l’1-O, el coronel Diego Pérez de los Cobos, que el va precedir com a testimoni en la vista i va qüestionar la pedra angular de la defensa de Trapero: la petició expressa de desconvocatòria i el pla per detenir Puigdemont. El fiscal li ha insistit i el comissari ha afegit que no feia falta que li expliqués que el Govern estava a favor de mantenir el referèndum, perquè era públic i notori.

20-S confús

Notícies relacionades

Ha admès que el cos no podia «estar satisfet» del que els Mossos van fer l’1-O, però van fer el que van poder i quant al 20 de setembre ha explicat que, si només es veien les comunicacions formals entre ells i els guàrdies civils dels registres de l’operació Anubis, es podia creure que hi va haver «desatenció» i, fins i tot, una actitud «displicent» per part de la Policia de la Generalitat. Però aquesta seria una «conclusió errònia», perquè es van atendre tots els requeriments que va rebre del responsable de l’Institut Armat en la primera trucada i en «les 38 següents» que li va realitzar.

Ha justificat la magnitud de la concentració que es va produir a Economia pel «simbolisme» i la rellevància que tenia al ser també seu de la Vicepresidència, malgrat la gravetat del que va passar en altres llocs que també estaven sent registrats, com ara Exteriors, on la comissió judicial també va tenir problemes per abandonar l’edifici i els concentrats «van estirar pel braç un dels detinguts» i hi va haver fins i tot qui es va posar davant un cotxe policial. Aquest dijous continuarà declarant, però aquesta vegada li preguntaran les defenses.