Bassa: «No ens fan falta batalles de 'postureig', és el moment del diàleg»

La consellera de Treball, Assumptes Socials i Famílies durant el Govern de l'1-O acusa les formacions que van donar recolzament a l'aplicació de l'article 155 a Catalunya d'intentar enfonsar «els pilars del nostre país»

declaraciones de dolors bassa en el parlament / periodico

3
Es llegeix en minuts

La consellera de Treball, Assumptes Socials i Famílies durant el Govern de l’1-ODolors Bassa, ha rebutjat aquest dimarts les «batalles de ‘postureig’« i ha apostat pel «diàleg» i per «avançar en el dia a dia».

«Ens hem guanyat el dret a no rendir-nos, a construir un país més just i lliure», ha dit en la seva intervenció en la comissió del 155 al Parlament.

De la mateixa manera que van fer els exconsellers Jordi Turull i Joaquim Forn en les seves intervencions, Bassa ha criticat les diferències que han protagonitzat els partits independentistes al Parlament, un xoc que ha qualificat de «batalles de postureig».

«Només des del diàleg es pot avançar»

«Crec fermament en el diàleg perquè només des del diàleg es pot avançar i, des de les discrepàncies, es poden trobar punts en comú per avançar», ha asseverat, abans d’advocar per «reafirmar» les «complicitats que s’han trencat».

D’altra banda, Bassa ha acusat les formacions que van donar recolzament a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya d’intentar enfonsar «els pilars no del nostre Govern sinó del nostre país».

«És imperdonable que representants catalans dels partits del 155 celebressin no només el cessament del Govern, del Parlament, sinó que poguessin celebrar en algun moment afectar institucions, afectar sobirania dels catalans i afectar directament el benestar de la ciutadania», ha remarcat Bassa.

Ha afegit: «Cap polític que representi els catalans i les catalanes s’hauria d’alegrar del sofriment de les seves entitats i del sofriment personal de molts d’ells».

El 155 va ser «un error»

Bassa ha afirmat que el 155 va ser «un error» perquè «no tenia la importància que pretenien que tingués: no va escapçar els que érem al capdavant i no va escapçar les conviccions de la gent del nostre país».

L’exconsellera ha admès que «no és fàcil» ser al Parlament després de «700 dies a la presó» i que «trobat a faltar» l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els «exiliats».

Ha criticat també que es «banalitzi» l’ús de la paraula «presó», un mitjà que «actua també com un agent patològic sobre les persones».

«Mantenim l’enteresa i la fortalesa. El 155 només va servir per parar polítiques socials i econòmiques i intentar escapçar les nostres institucions», ha assegurat Bassa, que ha dedicat les seves primeres paraules a la dona assassinada la matinada d’aquest dimarts en mans de la seva parella a Sant Joan Despí (Baix Llobregat).

D’altra banda, ha recordat que els principals sindicats ja havien advertit que el 155 anava a causar retards en la licitació dels contractes.

Crítiques de Catalunya En Comú Podem, ERC, la CUP i JxCat

Per la seva banda, el diputat de Catalunya En Comú Podem Marc Parés ha retret als grups polítics que no han participat en la comissió que «no s’hagin dignant a escoltar» els presos i ha destacat l’«enorme convicció i fermesa» de Bassa, les paraules de la qual, ha dit, commouen i generen admiració.

La parlamentària d’ERC Gemma Espigaires també ha criticat els que «han menyspreat» la comissió del 155 i ha opinat que hi haurien d’haver participat els representants del PSC, Cs i el PP, «que tant reivindiquen que s’ha de parlar, de tot».

Notícies relacionades

Des de la CUP, Natàlia Sànchez, ha ressaltat que Bassa està sent «doblement discriminada» per la seva condició d’«independentista» i de «dona treballadora» i ha asseverat que els líders de l’1-O són a la presó «per ser castigats» per permetre votar els catalans.

Finalment, la diputada de JxCat Gemma Geis ha sostingut que el fet que Bassa hagi sigut l’última a comparèixer «no és proporcional als danys que va provocar el 155» en el seu àmbit de competència ja que, ha asseverat, «els seus efectes van ser ferotges en les polítiques socials» i en molts treballadors públics que «van patir pressions».