De los Cobos revela qui va ordenar actuar a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1-O

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu per intentar impedir el referèndum il·legal de l’1 d’octubre del 2017, ha revelat aquest dimarts que va ser el llavors secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, qui va ordenar a l’Institut Armat i a la Policia Nacional que intervinguessin a les escoles perquè no s’estengués la creença que la llei no imperava a Catalunya i perquè, com que «la sensibilitat de la ciutadania estava a flor de pell», hi podia haver «una confrontació civil».

Així ho ha explicat Pérez de los Cobos en la seva compareixença com a testimoni en el judici a l’Audiència Nacional contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra durant el procés, després que l’advocada del major Josep Lluís Trapero li preguntés per uns correus electrònics que es va intercanviar al migdia del dia de la votació amb el llavors número dos de la policia autonòmica, Ferran López, en què aquest li donava compte d’escoles que havien tancat els seus agents i el coronel responia que també li enviaria les dades de què disposaven Policia Nacional i Guàrdia Civil, text que concloïa amb «una abraçada».

La lletrada, Olga Tubau, ha preguntat per què aquesta col·laboració si, com ja havia explicat Pérez de los Cobos, a aquella hora el coordinador ja s’havia adonat de l’actuació que estaven duent a terme els Mossos i que, segons la seva opinió, responia a una «inacció generalitzada».

El coronel ha relatat que «al matí» de l’1 d’octubre es va adonar d’aquesta actitud dels agents dels Mossos i que en una reunió amb els comandaments superiors de Policia Nacional i Guàrdia Civil a Catalunya van arribar a la conclusió que havien d’activar un altre tipus d’actuació, ja que fins a aquell moment s’havia decidit que no intervindrien si la policia autonòmica no ho reclamava.

«Quan vam veure que s’estava produint aquesta situació de deslleialtat, vam decidir recórrer al pla B, perquè si no fèiem nosaltres alguna cosa, ningú anava a fer res i s’escamparia la sensació que la llei no imperava a Catalunya. I que el que ens quedava per davant podia ser encara més greu, perquè a l’horitzó hi havia una amenaça d’una declaració unilateral d’independència. A més, la sensibilitat de la ciutadania estava a flor de pell i hi podia haver una confrontació civil», ha explicat al tribunal.

No passar a mals majors

Per tot això, ha apuntat el coronel, es va decidir que «calia trencar la coordinació» de l’operació policial de l’1-O, però alhora «mantenir la comunicació» amb els Mossos amb l’objectiu de «no passar a mals majors». «Era essencial que els Mossos no anessin més enllà d’on s’havien posicionat», ha justificat.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

En aquell moment de l’interrogatori, Pérez de los Cobos ha donat a entendre que la decisió d’intervenir als centres de votació va venir de la reunió que va mantenir amb els caps de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya, si bé després ha concretat que va ser el secretari d’Estat qui ho va ordenar.

Segons el coronel, a partir de l’actuació dels Mossos l’1-O, va haver de desplegar una «tasca molt quirúrgica» en les seves comunicacions amb els comandaments de la policia autonòmica i «limitar els seus retrets» per procurar que no es contaminés la relació i «salvaguardar-la», ja que aquesta relació «havia de continuar perquè, altrament, les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat haurien estat davant dels Mossos» i aquesta situació era «encara pitjor». La seva intenció, ha arribat a dir, era que els Mossos «tornessin al costat bo». Pérez de los Cobos ha assegurat també que la «inacció» dels Mossos va provocar que l’actitud dels votants fos més «virulenta».