Dia clau en el judici a Trapero: declara Pérez de los Cobos

El judici a l’Audiència Nacional contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra durant el procés independentista a Catalunya comença aquest dilluns la seva fase de testificals amb la declaració del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial del referèndum il·legal de l’1 d’octubre.

Pérez de los Cobos és un dels principals testimonis de l’acusació de la Fiscalia, que demana 11 anys de presó per al major Josep Lluís Trapero, l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig i l’exdirector general de la policia autonòmica Pere Soler, així com quatre anys per a la intendenta Teresa Laplana, pels fets ocorreguts a Catalunya a la tardor del 2017.

La del coronel de la Guàrdia Civil va ser una de les declaracions més extenses i més determinants en el judici pel denominat procés que es va celebrar la primavera passada en el Tribunal Suprem. En aquella ocasió, va estar compareixent més de quatre hores, així que la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha previst dues sessions de la vista oral per escoltar-lo.

Alineat amb el Govern

Al Suprem, Pérez de los Cobos va relatar la connivència entre Trapero i l’exconseller d’Interior Joaquim Forn per evitar la figura del coordinador policial que havia de vetllar perquè s’impedís la votació il·legal i va explicar que la desconfiança per l’actuació dels Mossos es tenia «des de molt temps enrere».

El coronel va explicar la «difícil» relació que sempre va mantenir amb el llavors cap policial, i va arribar a afirmar que aquest «es va alinear amb els convocants de l’activitat il·legal que se li havia ordenat impedir» i que va dissenyar un pla per a l’1-O propi d’«unes eleccions normals i habituals, i no d’un referèndum prohibit».

També va recriminar que Trapero s’assegués «del costat de la Generalitat» durant una reunió de la Junta de Seguretat i que advertís que la seva intenció era «evitar un mal major» durant el referèndum i que «el primer era la convivència ciutadana».

Després de Pérez de los Cobos, el tribunal ha citat dimecres el comissari Ferran López, que va ser número dos de Trapero i qui el va substituir al capdavant dels Mossos d’Esquadra després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Sense queixes pels binomis

Pérez de los Cobos i López van mantenir entre el 25 de setembre i l’1 d’octubre del 2017 una relació fluida i constant, atès que el primer havia sigut designat coordinador del dispositiu policial del referèndum independentista i Trapero havia encarregat al segon mantenir la interlocució.

Però durant el judici del Suprem, López va oferir una versió molt diferent a la del coronel de la Guàrdia Civil. Segons el comandament de Mossos, la fórmula d’enviar ‘binomis’ als col·legis electorals va ser avalada per Pérez de los Cobos des de la primera reunió de coordinació el 25 de setembre, ja que era això o els Mossos només podrien centrar la seva actuació en «uns quants» centres de votació, per la qual cosa es va decidir fer un desplegament mínim en cada un.

També va dir que en cap moment va percebre que hi hagués hagut una «fallida de confiança» al dispositiu policial, i a la qüestió de si alguna vegada va rebre algun retret per part del coronel, va esmentar que només el van parlar una vegada després que Pérez de los Cobos declarés a l’Audiència Nacional sobre aquest assumpte.

Notícies relacionades

Pérez de los Cobos: "El dispositiu dels Mossos l'1-O va ser una estafa"

Judici a Trapero i la cúpula dels Mossos | Últimes notícies en directe

D’altra banda, López va confirmar la versió de Trapero que tots dos, junt amb altres comissaris dels Mossos, es van reunir en dues ocasions amb l’expresident català Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller d’Interior Joaquim Forn per advertir-los que l’1-O podrien produir-se «desordres públics» i demanar-los que desconvoquessin el referèndum.

Segons va recalcar al Suprem, els Mossos defensaven el compliment del mandat judicial d’impedir la votació, per això a la tardor del 2017 van viure una «situació anòmala», ja que els càrrecs polítics catalans «traccionaven en el sentit oposat» al de la policia.