Salvador Illa: «Hi haurà obstacles per al diàleg i voluntat ferma»

Salvador Illa (1966, la Roca del Vallés ) és el nou ministre de Sanitat, però també home fort del PSC i, segons va revelar Pedro Sánchez, algú en qui confiar una part de la negociació que es disposa a entaular amb el Govern. Ara, l’estudi dels reptes sanitaris, posant especial atenció en el coronavirus, conviu amb el seu seguiment de l’actualitat política.

-Va dir el president que vostè seria un «pes polític» per a la negociació amb Catalunya. ¿Com traduïm això? 

-En els termes en què ho va dir el president. Ell m’ha encomanat dirigir el ministeri de Sanitat, cosa que és un honor i un orgull i hi posaré tot el meu afany. Lògicament estic a disposició i si hi ha algun altre encàrrec addicional que em fa, intentaré complir-lo el millor possible.

-¿No té cap encàrrec concret? ¿Participarà en la taula entre Governs? 

-Això s’anirà veient. En el seu moment el president donarà a conèixer les persones que componen aquesta taula. A poc a poc. 

-¿Què espera d’aquesta taula?

-Hi ha una aposta ferma del Govern pel diàleg i per recuperar la via política a Catalunya. Aquest Executiu ha heretat una situació del Govern del PP i es tracta de redreçar-la a la via del diàleg. El compromís és fort. Espero que tots tinguin compromís en reforçar aquesta via de diàleg i lleialtat amb el Govern d’Espanya.

-L’oposició no col·laborarà...

-Per això reclamo lleialtat. 

-Perquè arrenqui la taula hi ha d’haver una cita prèvia Sánchez-Torra. Però s’enrareix el context: el Suprem confirma que Torra ha de deixar de ser diputat i la JEC l’insta a abandonar el Parlament. Un president

-El que ha dit la JEC i el Suprem desestimant les mesures cautelars ha vingut a convalidar que el senyor Torra no és diputat. Però no s’ha pronunciat sobre la seva condició de president. Això correspon al Parlament i veurem què decideix. I allà cal ser molt garantistes amb els drets de cada u. Crec que és de l’interès de tots i especialment del sistema judicial que és molt garantista... Hi haurà obstacles per al diàleg. Molts. Però repeteixo que la voluntat del Govern és ferma.

-¿Aguantar la tempesta?

-La voluntat del Govern és reconèixer que hi ha un problema polític a Catalunya i que cal solucionar-lo amb mecanismes polítics. Sempre des del respecte a l’Estat de dret. I hi haurà, insisteixo, molts obstacles. S’han d’anar esquivant. 

-¿Un possible avançament de les catalanes és un obstacle?

-Depèn del president. Les seves últimes manifestacions semblen indicar que no les avançarà. Hem conegut que hi ha un acord de pressupostos a Catalunya...

-Si hi ha eleccions i sumés l’esquerra, ¿podrien governar?

-Quan hi hagi eleccions decidirem com les afrontem. No vull avançar escenaris.

-A l’escenari de la taula: els independentistes, ¿sí que són de confiança? No fa tant el PSOE deia just el contrari

-Ja ho veurem. Crec que tothom està reclamant, també des de l’àmbit independentista, que s’abordi un diàleg. Tots estarem atents al nivell de compromís de cadascú. No he de dubtar-ne quan ho diuen. Crec que s’ha d’anar a afrontar aquest diàleg sense més prejudicis. D’entrada, he de pensar que qui sol·licita diàleg ho fa sincerament i el que demano és que tots acomodem la nostra actitud a les paraules que pronunciem. Si explorem una via de diàleg, hem de ser coherents.

-Per dir que el resultat de la taula és, almenys, raonable, ¿quin seria el mínim? 

-Sense anticipar etapes. L’important és aquesta aposta pel diàleg, compartida, i els compromisos que van possibilitar l’abstenció en el cas d’ERC per a la investidura, que consisteix a posar en marxa la taula, complir i començar a caminar [...]–Jo soc partidari de ser molt prudent i de tenir un enfocament gradualista. No solucionarem de cop un problema que fa anys que s’alimenta. Per tant, complir compromisos adquirits, prudència, respecte a totes les opinions, realisme i gradualisme en l’abordatge de problemes –començant per aquells que són més senzills– i anar construint un consens.

-¿Exemple de pacte previsible?

És més lògic abordar aquelles coses en què és més previsible que hi pugui haver acord...

-Si l’autodeterminació va per endavant, serà més difícil 

-Tots sabem el que pensa cadascú. L’acordat és poder fer el plantejament que estimem convenient. Però sembla que aquest no és terreny de consens, em sembla... no vull predeterminar res. 

-Ens han anunciat reforma penal per tocar el delicte de sedició. Argumenti-ho

-Els esdeveniments que hem viscut recentment han posat de manifest quins tipus delictius previstos en el Codi penal requereixen actualització. I sembla convenient que, vist l’ocorregut, s’aprengui de l’experiència i s’ajustin aquests tipus a les realitats [...] Fer aquest esforç respecte a aquest i altres tipus delictius que mereixen reformulació, com l’àmbit mediambiental o delictes sexuals, és un exercici que em sembla correcte i demandat. I correspondrà al Congrés.

-La proposta ha generat soroll intern al PSOE. Es parla d’‘indult encobert’. ¿S’ha fet prou pedagogia? 

-S’han d’abordar les coses tal com són i el debat serà en el Congrés. A mi em sembla que s’ha fet el que s’havia de fer i anirem sentint les diferents opinions en el tràmit. 

-¿És un compromís amb ERC? 

-En absolut.  

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

-¿I n’hi ha per als Pressupostos?

-No. La negociació [d’investidura] va tenir com a resultat un document que és conegut. Però el lògic per a un govern acabat d’investir és tenir pressupostos. Confio en la negociació pressupostària.