JxCat i ERC posen a prova la seva relació desafiant el Suprem

El Parlament i el Tribunal Suprem continuen avui la seva partida d’escacs. El torn és per a la Cambra catalana després que l’alt tribunal mogués el peó i acceptés l’argumentari de la Junta Electoral Central (JEC) deixant el president Quim Torra sense escó. El cap del Govern s’aferra a la seva acta i assegura que «no farà cap pas enrere», és a dir, pretén exercir com a diputat i votar, malgrat el soroll que preparen Cs i el PPC. Fins i tot adverteix de querelles per coaccions a causa de les pressions a la Mesa.

El que no està tan clar és quin moviment farà el president del Parlament, Roger Torrent. L’informe dels lletrats, previ al rebuig de les mesures cautelars sol·licitades per Torra, li permetia computar el vot de Torra perquè apunta que la JEC «no és competent» per desposseir-lo de les seves credencials. En una reunió dels serveis jurídics divendres, es van reafirmar en això. El PSC va acceptar l’acordat pels lletrats, però ara s’inclina per acatar la resolució del Suprem. Si el Parlament registra el vot de Torra, obrirà un nou front judicial; si no ho fa, la batalla entre JxCat i ERC pot ser definitiva amb unes eleccions imminents. Una opció que discuteixen els independentistes és que Torra no registri el seu vot, però mantingui l’escó i la presidència per no comprometre les votacions de la Cambra catalana, entre elles, la dels pressupostos de la Generalitat. D’una altra manera, els comptes del Govern i els comuns podrien ser impugnades, com la resta de votacions. 

Al conèixer-se la resolució del Tribunal Suprem dijous passat, fonts de JxCat mostraven en privat els seus dubtes respecte a Torrent. La desconfiança entre els socis del Govern és aguda i no perdonen que el republicà suspengués la investidura de l’expresident Carles Puigdemont el 30 de gener de fa dos anys. Els postconvergents no les tenen totes que mantingui la posició en defensa de Torra –com va aprovar la majoria sobiranista el 4 de gener en un ple extraordinari– i temen que pugui cedir a les reiterades advertències dels tribunals i de l’oposició. 

Cs i PPC ja publiciten un espectacle de rebuig de Torra des del moment en què entri per la porta de l’hemicicle. Els dos partits s’adrecen a ell com a «expresident» i avisen que no dubtaran a presentar querelles i denúncies per «usurpació de funcions» i per «desobediència i prevaricació» en el cas que Torrent el reconegui. La Junta Electoral Provincial, per la seva part, eleva la pressió i demana que el Parlament digui ja qui és el substitut de Torra per tramitar les seves credencials. La responsabilitat d’aquest tràmit recau en el secretari general del Parlament, Xavier Muro.

L’ordre del dia no apaivaga la tensió i la Mesa es reunirà dilluns abans del ple, a les 12.30 hores, per encarar la situació de Torra. En la sessió d’aquest dilluns es votaran els polèmics pressupostos del Parlament, uns comptes que JxCat prova d’esmenar perquè les va avalar a la Mesa del Parlament al costat dels vots de Cs i el PPC. ERC es va abstenir. Les acusacions creuades han sigut constants aquests últims dies i els postconvergents no cedeixen a les exigències de Torrent, que demana una partida per acollir una cimera europea de parlaments adherits a la Francofonia i una altra per difondre els actes commemoratius del 40 aniversari del restabliment del Parlament, una cosa que JxCat considera un «patrocini personal». Ara ja ningú en garanteix l’aprovació. Cs i PPC provaran d’aprofitaran l’oportunitat mediàtica que ofereix el ple monogràfic sobre corrupció que se celebrarà també aquest dilluns i en el qual preveuen vincular el procés amb la trama del 3%.

La visita dels presos

Malgrat la batalla oberta entre JxCat i ERC, els grups independentistes es donaran una treva per rebre dimarts la visita de l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn. Tots sortiran de la presó i tornaran a la Cambra catalana per comparèixer davant de la comissió d’investigació sobre l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. Una posada de llarg que oficiarà Torrent, que preveu rebre’ls, i que Cs utilitzarà per «reprovar políticament el reprovat jurídicament» pel Tribunal Suprem. Òmnium i l’ANC ja han convocat una concentració per acompanyar els presos.

Els membres del Govern han fet un forat a l’agenda i han ajornat el Consell Executiu dels dimarts per acompanyar els empresonats. Els sis exconsellers seran traslladats des de la presó de Lledoners i Puig de les Basses amb conducció sota custòdia policial en un operatiu molt similar al dissenyat per a les seves compareixences davant els tribunals prèvies al judici. El nombre de periodistes acreditats i el fet que sigui la primera vegada que els presos visiten el Parlament donarà a la sessió una gran càrrega d’emotivitat. 

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Una càrrega que els taronges transformaran en un rebuig visible, a l’entendre que el permís de la Conselleria de Justícia permetrà que facin «apologia dels seus delictes» al Parlament. «No ens sembla normal que aquells que han atemptat contra aquest Parlament, contra l’Estatut d’Autonomia i la Constitució, vinguin a fer apologia dels delictes que van cometre», va apuntar Carlos Carrizosa en roda de premsa. Ni Cs ni el PPC participen en aquesta comissió però descarten acudir a la sessió de dimarts. 

Tot aquest impacte podria deixar en segon pla la que és la llei més important de l’any a qualsevol Cambra: els pressupostos de la Generalitat. Dimecres arribaran al Parlament el projecte de comptes pactat entre el Govern i els comuns, i a la qual seguirà la compareixença dels consellers per explicar les xifres previstes per a la seva àrea. Les esmenes a la totalitat dels comptes podrien debatre’s en el ple previst del 10 al 14 de febrer, i les esmenes a l’articulat es debatrien la setmana del 25 de febrer. La votació final es podria celebrar a finals de març, segons fonts parlamentàries. Ara bé, si el vot de Torra compta, podrien ser impugnats i complicar encara més el final de la legislatura.