03 d’abr 2020

Anar al contingut

Podem Andalusia, davant del mirall

Teresa Rodríguez medita amb el seu equip si presentar-se per a un tercer mandat

L'assemblea autonòmica arriba sense haver aconseguit formar grup propi i en plena fricció amb els socis de confluència

Julia Camacho

Podem Andalusia, davant del mirall

Raul Caro Cadenas

La primavera es perfila com el punt d’inflexió per a Podem Andalusia, que té per endavant una assemblea ciutadana que servirà per renovar la direcció i determinar el rumb que prendrà a curt termini. Fins ara, la franquícia andalusa de Podem està comandada per Teresa Rodríguez, que no oculta la seva aposta per un partit independent de la direcció federal i que va reconèixer aquesta setmana que sospesa si es presentar a un tercer mandat. I s’ha de veure encara si Pablo Iglesias decideix per fi donar la batalla per posar un dirigent afí que apuntali el model actual de partit i, de passada, consolidi un poder territorial que se li resisteix per l’impuls de les diverses confluències.

La formació andalusa s’erigeix com una espècie d’anomalia a Podem. El 2015, Iglesias es va confiar al corrent anticapitalista, minoritari en la formació, per ser l’única amb estructura a Andalusia que els permetés sostenir una candidatura davant unes autonòmiques avançades per Susana Díaz precisament per tallar-los el pas. Rodríguez va deixar l’escó europeu i va aconseguir 15 diputats, però es va fer forta en la direcció. El 2016 va aconseguir un segon mandat esquivant la batalla entre els partidaris d’Iglesias i els d’Iñigo Errejón i sobreposant-se a un corrent crític. El seu triomf es va entendre llavors com una victòria del líder nacional, però ràpidament va arribar el desacord i el duel amb Madrid pel seu qüestionament del model territorial de partit.

L’objectiu estratègic de Rodríguez, al qual no renuncia, és aconseguir més autonomia orgànica i administrativa i formar un grup propi al Congrés. Una ‘marea’ andalusa que, no obstant, no acaba de convèncer IU, el seu soci a Endavant Andalusia. Aquesta confluència d’esquerres és precisament el vehicle que Rodríguez pretén que porti la marca del nou partit andalús. Però la coalició d’Alberto Garzón, especialment després de l’arribada de Toni Valero, ho rebutja, i davant de les friccions i crítiques públiques, la líder morada ha optat per refredar els seus plans. Tampoc compte amb recolzament de la militància: diverses faccions crítiques agrupades en «Sí, Podem-Andalusia en Moviment», busquen un candidat alternatiu que aposti justament per enfortir Podem. El rebuig de Rodríguez de qualsevol aliança amb els socialistes, inclòs el govern de coalició, també ha generat friccions amb IU i amb les bases, que el van recolzar de forma aclaparadora.

Rodríguez va concedir aquesta setmana que medita si presentar-se o, no apuntant que «encara estem debatent com participarem, quina iniciativa presentar a l’Assemblea». «Hi ha debats molt profunds, i quan aquesta direcció va accedir al càrrec va adoptar dos compromisos molt clars, la defensa de l’autonomia davant el PSOE-A i ser un mur de contenció de les dretes i construir un subjecte propi andalús. Ara hem de fer balanç d’aquests compromisos, veure fins on hem arribat i fins on podem arribar», va justificar.

Fins al moment, el lideratge de Rodríguez ha sigut indiscutible, i no es perfila cap dirigent de pes capaç de fer-li ombra tret de José María González SantosKichi, alcalde de Cadis i únic regidor que conserva Podem, però que també és parella de Rodríguez i coincideix en els seus plantejaments. En les últimes setmanes Podem Andalusia ha celebrat diverses trobades per analitzar i debatre els documents programàtics que s’han de votar a l’assemblea ciutadana, que tocava l’any passat i es va anar ajornant per evitar els processos electorals. A falta de conèixer en els pròxims dies el reglament de la convocatòria, el congrés autonòmic està previst per al març, però els plans d’un Iglesias ja vicepresident del Govern de convocar aquell mes l’assemblea federal poden trastocar de nou el calendari andalús i moure’l a maig, donant marge a Iglesias per decidir si vol, ara sí, donar la batalla per Andalusia.

Temes: Andalusia Podem