MALGRAT DEMANAR REBEL·LIÓ

El fiscal considera que es va superar la sedició, però no demana anul·lar la sentència del procés

Defensa que no es tramitin els incidents de nul·litat per no haver-hi vulneració de drets fonamentals

També s'oposa a l'interposat per l'acusació popular de Vox que encara pretén condemnar per rebel·lió

zentauroepp46935544 fotodeldia  graf5692 madrid  12 02 2019   vista general de l190309141032

zentauroepp46935544 fotodeldia graf5692 madrid 12 02 2019 vista general de l190309141032 / Emilio Naranjo

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

La fiscalia no vol que la sentència del procés es toqui, malgrat que va condemnar per sedició i ella acusava per rebel·lió. No obstant, aquesta diferència de criteri es fa patent encara en alguns dels escrits en els quals defensa que no s’admetin a tràmit els incidents de nul·litat interposats pels condemnats, encara lamenta el criteri «a la baixa» del Suprem i afirma que, «fins i tot quan el tribunal hagi considerat finalment que els fets comesos no van tenir prou eficàcia lesiva per a l’ordre constitucional, el cert és que el mateix relat dels fets provats acredita el desbordament dels contorns legals propis de la sedició».

Aquesta crítica ressalta en els escrits redactats pels fiscals Javier Zaragoza i Jaime Moreno, que fins i tot afegeixen que van incórrer en alguns dels «elements típics de la rebel·lió (alçament públic, violència, declaració d’independència, derogació de la Constitució, etc)». Al contrari, en els de Consuelo Madrigal i Fidel Cadena es diu que «en l’aplicació dels tipus de sedició i malversació va existir pulcritud dogmàtica i respecte al principi de legalitat» i s’afirma que «amb aquest aixecament multitudinari, generalitzat i projectat de manera estratègica» a Catalunya el 2017, «no és possible eludir la tipicitat de la sedició».

Penes

En els incidents presentats per Jordi Sànchez, Josep Rull i Joaquim Forn els fiscals més crítics amb la sentència afirmen que «el tribunal ha optat per una tipificació penal a la baixa respecte a uns fets que bé podrien haver tingut un encaix normatiu més rigorós». En canvi, en el del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, es defensa explícitament la proporcionalitat dels 9 anys de presó a què va ser condemnat, perquè «es correspon amb la gravetat del cas i el principi de personalitat».

L’escrit explica que el «marc penal es movia entre 8 i 10 anys de presó; es va individualitzar en 9, atesa la seva condició de líder social concertat amb els altres acusats amb finalitats sedicioses, ressaltant-se el seu protagonisme com a veritable conductor, amb un altre dels acusats, dels episodis tumultuaris dels dies 20 de setembre i 1 d’octubre del 2017», afegeix.

No és un recurs més

En el cas de Vox, per exemple, la fiscalia argumenta queels incidents de nul·litat «no constitueixen una tercera instància i, sens dubte, no permet una anàlisi dels fets i de les proves practicades, de manera que al seu través no és factible la pretensió de modificació» dels fets provats de la «sentència perquè inclogui el que les parts consideren o no» com a tal.

Vox pretenia introduir en aquest apartat certes dades, com quan es va aprovar el llibre blanc de la transició de Catalunya, a l’entendre que amb aquestes seria possible una condemna per rebel·lió, com aquesta part defensava. Per a la fiscalia introduir aquestes dades no tindria cap transcendència a l’hora de condemnar per un delicte o per l’altre. Afegeix que, com el mateix partit ultradretà reconeix en el seu escrit, «manca de referents comparatius pel caràcter extraordinari de la situació analitzada i amb això, implícitament», assumeix «la inviabilitat de la seva pretensió».

Dret a decidir

Respecte a Dolors Bassa i Jordi Cuixart, condemnats respectivament a 12 i 9 anys de presó, els fiscals expliquen que la seva «queixa no té fonament» i lamenta «el permanent qüestionament de la imparcialitat dels integrants de la Sala Penal del Suprem», que considera que «està dirigit ara construir artificialment una aparença de parcialitat que serveixi en instàncies diferents per minar la credibilitat i imparcialitat del tribunal».

«Les reflexions del tribunal sobre el dret a decidir no van ser gratuïta literatura amb rerefons polític, sinó contestació a les demandes de les defenses que havien al·legat causes de justificació en empara del seu comportament per eliminar la tipicitat penal. Així ho diu la sentència, que fins i tot dubta sobre on incardinar la resposta: en vulneració de drets fonamentals o en judici de tipicitat». 

Dret de protesta 

Notícies relacionades

Quant al dret de protesta, els fiscals afirmen que «no pot mutar en un exòtic dret a l’impediment físic als agents de l’autoritat a donar compliment a un mandat judicial, i a fer-ho d’una manera generalitzada en tota l’extensió d’una comunitat autònoma on per un dia queda suspesa l’execució d’una ordre judicial».  

Sí que admet que Bassa era la titular de Treball, de manera que ella no era la responsables de les jornades d’Escoles Obertes, però afegeix que «això per a res va afectar el seu judici de culpabilitat», perquè, a més d’aquesta «patent equivocació dels fets provats, no existeix res diferent d’un simple error material, potser esmenable en aquesta resolució o en una altra».