EL LABERINT CATALÀ

David Madí: «Podem pagar un psicòleg a Junqueras»

Una investigació recull maniobres de l'ex mà dreta de Mas perquè ERC acceptés una llista única amb CDC en les eleccions del 2015

Puigdemont deia que no es podia «fiar» del líder republicà dies abans de ser elegit president

zentauroepp14746974 barcelona  13 12 2010 politica rueda de prensa de artur mas 181109185907

zentauroepp14746974 barcelona 13 12 2010 politica rueda de prensa de artur mas 181109185907

3
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre / Jesús G. Albalat

David Madí està formalment retirat de la política des de fa gairebé una dècada. L’any 2010, just després que Artur Mas accedís a la presidència de la Generalitat, la seva fins aleshores mà dreta anunciava que passava a l’activitat privada. No obstant, existeixen pocs dubtes que Madí s’ha continuat movent aquests anys entre bambolines amb una gran influència en el moviment independentista. I el sumari judicial de la investigació per una presumpta desviació de fons de la Diputació de Barcelona a una fundació pròxima a Convergència torna a confirmar-ho.

Madí va tornar a les pàgines de Política dels diaris en els mesos previs al referèndum de l’1-O i la declaració unilateral d’independència (DUI) del 2017, quan es va conèixer que era un dels integrants de l’anomenat ‘Estat major’ que assessorava el Govern des de l’ombra. Però el sumari demostra que anys abans ja va participar en algunes operacions capitals del procés sobiranista.

Per exemple, la creació de Junts pel Sí, la plataforma que va integrar per primera vegada, en les eleccions catalanes de setembre del 2015, Convergència i Esquerra en una mateixa candidatura. El protagonista de les investigacions judicials, Víctor Terradellas (exdirigent de CDC), manté converses amb Madí interceptades per la Policia en què queda clar que tots dos estaven movent fils perquè Oriol Junqueras acceptés aquella llista única, a què en principi era reticent.

«Tot anirà bé»

La primera al·lusió a l’assumpte és del 20 de juny del 2015. Terradellas diu a Madí, amb referència a la candidatura conjunta que promovia Artur Mas: «La proposta és trencadora per nova, veurem com ho interpreta la societat civil». Madí respon: «Jo crec que tot anirà bé».

Una setmana després, quan la pressió sobre Junqueras perquè acceptés creixia, Terradellas porta bones notícies a Madí. «David, al Bages hi ha gent d’ERC que demana a Junqueras que reflexioni i que munti la llista amb el ‘presi’. Diuen que la sortida és que l’ANC accepti la proposta del ‘presi’, però que la condicioni a fer-la conjunta amb ERC». Madí respon: «Ja era hora, panda de subnormals!! [sic] M’arriba també d’altres llocs. L’estratègia funciona. Ara hem de centrar-nos en Òmnium, allà hi som a mitges», remarca amb referència a la influència convergent en les associacions civils independentistes. «Continuem prement a tots els fronts», s’acomiada Madí.

Terradellas insisteix l’endemà. «David, un bon amic de l’executiva d’ERC m’ha comentat això: ‘Mou els fils d’Òmnium i l’ANC per pressionar Junqueras. Aquest matí he parlat amb Junqueras i té obsessió de què tot el món contra ERC [sic] i que Mas vol liquidar el procés [...] És clau prémer tots i alguna trucada de gent del país que sigui una allau demandant la llista unitària’». Madí contesta amb sorna: «Ok. Si vol li podem pagar un psicòleg».

En les primeres jornades de juliol tots dos es mostren decebuts per l’evolució de les seves gestions, fins al punt que Madí rebutja dinar amb Toni Comín, com li proposa Terradellas. «Tal com van les coses, no tinc ganes de parlar aquests dies», li diu. Però tot s’arregla el 13 de juliol, quan Junqueras cedeix i accepta integrar ERC a una llista conjunta amb CDC. «Ara hi haurà roda de premsa!! Principi d’acord!! Ho hem aconseguit!! [sic]».

Comín demana cita

Notícies relacionades

En el sumari també figuren converses d’aquells dies entre Terradellas i Comín. L’exconseller, que va ser el número 11 de la llista de JxSí el 2015, s’interessa per mantenir una trobada amb Madí durant l’estiu, però la cita no es concreta. El 8 de gener del 2016, després de les eleccions i quan la negativa de la CUP a investir Mas sembla desembocar a unes noves eleccions, Comín contacta de nou amb Terradellas: «Víctor, passa’m algun mòbil de David Madí». L’obté, però el seu interlocutor li demana: «M’has de dir què et diu després. Em truques després de parlar amb ell, sisplau».

En la documentació apareixen altres xerrades que demostren la desconfiança dels dirigents de l’espai convergent respecte a Junqueras. Puigdemont, sense anar més lluny, que parla amb Terradellas sobre Junqueras quatre dies abans que Mas li proposés ser president. «Les ‘declas’ de continuar negociant d’OJ [Oriol Junqueras] són intel·ligents». I Puigdemont li respon: «Són molt perilloses. No ens en podem fiar. Aquests han posat en marxa una operació per apartar Mas i no repetir JxSí»