protestes per la sentència del procés

Els talls de CDR a la Meridiana de Barcelona compleixen un mes

Cada nit manifestants ocupen l'avinguda a l'altura de Fabra i Puig i deixen desert un carrer pel qual circulen cada dia milers de vehicles

zentauroepp50872374 grafcat7931  barcelona  12 11 2019   varios centenares de pe191113112629

zentauroepp50872374 grafcat7931 barcelona 12 11 2019 varios centenares de pe191113112629 / Marta Perez

3
Es llegeix en minuts
Efe (Oriol Masferrer)

Els CDR i alguns veïns de l’avinguda Meridiana, una de les principals vies d’accés a Barcelona pel nord de la ciutat, compleixen demà un mes tallant el trànsit cada vespre entre les raons adduïdes pels seus promotors i les queixes de conductors i comerciants de la zona afectats.

Així ho han explicat a Efe alguns dels afectats, que es queixen que els més perjudicats són els petits comerços que aprofiten les últimes hores del dia per fer les vendes dels veïns que surten de treballar.

Dos comerciants, que prefereixen no donar els seus noms ni que s’identifiquin els seus establiments per por de perdre clients, reconeixen que amb els talls diaris del trànsit per l’avinguda han baixat les seves vendes, tot i que no sabrien quantificar-ne el volum. «Això afecta més els ciutadans que els polítics, dubto que des de les seves cases i els seus despatxos els importi el que passa aquí», es queixa la propietària d’un petit local.

Cada nit, entre les set i les dotze aproximadament, els CDR i alguns veïns tallen l’avinguda Meridiana a l’altura de Fabra i Puig i deixen desert un carrer pel qual circulen cada dia milers de vehicles.

La calçada la deixen d’ocupar els cotxes i camions i cada nit són els veïns els que passegen per l’asfalt aprofitant que no hi ha trànsit.  Són poques desenes de persones, però obliguen la Guàrdia Urbana a efectuar cada nit un dispositiu per desviar el trànsit.

Els concentrats diuen lamentar les molèsties que causen però defensen les seves raons amb una mateixa màxima: «La llibertat dels presos polítics», diuen a Efe algunes de les persones concentrades, algunes que repeteixen aquesta protesta des de fa diversos dies.

Per al Marc, que fa tres setmanes que ve cada nit, no és una qüestió de principis, sinó de «lluita de classes». Percep la sentència com un «detonador a les desigualtats socials» i està fermament convençut que la violència «és necessària per enviar un missatge al sistema i per defensar-se de la policia». El Josep camina entre els manifestants amb una bandera estelada (independentista) com a capa i fa dues setmanes que ho fa. Té 42 anys i diu que sempre ha sigut independentista i que «tothom és independentista, tot i que es creguin que pertanyen a Catalunya o Espanya, tots ho són». Explica que talla la Meridiana per protestar contra «una sentència injusta», i vol que treguin els polítics catalans de presó. «Revocar la sentència és una necessitat», argumenta, tot i que no creu que passi.

El Roberto diu que va arribar al barri amb 3 anys de Ciudad Real, i ara amb 73 i, tot i que diu que no és català ni independentista, dona suport als talls als quals assisteix amb assiduïtat perquè «es visqui en pau a Catalunya i es dialogui d’una vegada».

Notícies relacionades

En canvi a en Luis, un veí de la Meridiana, no li agrada que tallin l’avinguda i assegura que han afectat el seu dia a dia i el de la seva família quan treballen o volen desplaçar-se. En Luis té 65 anys, sempre ha viscut al barri i el preocupa que l’economia i els treballadors puguin veure’s afectats pel procés. Afirma que els polítics independentistes són a la presó perquè «han anat en contra de la Constitució i han enganyat al poble», i reitera que qualsevol canvi ha de passar «per les lleis» amb «la majoria del poble» i que «per força no s’aconsegueix res».

Hi ha altres veïns que recolzen la llibertat dels polítics a presó, com José, de 22 anys, que treballa i estudia per auxiliar d’infermeria, però que tampoc veu amb bons ulls els talls nocturns de trànsit, ja que creu que «no canvien res, però afecten els treballadors que tornen cansats de la seva jornada laboral». Ja de matinada, a l’acomiadar-se i deixar expedita l’avinguda, els manifestants es pregunten uns als altres: «¿Vindràs demà?». «És clar», responen la majoria. I així, ja acumulen un mes.