votada pel Parlament

El Constitucional mira d'avançar-se al Parlament suspenent la moció de la CUP sobre l'autodeterminació

Comença el ple a les 9.30, però l'admissió a tràmit dels últims incidents d'execució de sentència no arriba abans de la votació

L'alt tribunal ja havia advertit en tres ocasions Torrent sobre les conseqüències penals de desobeir-lo

zentauroepp39987795 imatge exterior de la fa ana del tribunal constitucional  el171219131432

zentauroepp39987795 imatge exterior de la fa ana del tribunal constitucional el171219131432 / TANIA TAPIA

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El ple del Tribunal Constitucional i el del Parlament s’han decidit a servir d’exemple de la dita que tothom està a la que salta, com si la inconstitucionalitat o no de les mocions i resolucions d’una Cambra autonòmica depengués exactament del moment en què es procedeix la seva suspensió pel tribunal o la seva votació pels diputats.

Amb el precedent de la setmana passada, quan el Constitucional es va reunir de manera extraordinària per suspendre la tramitació de les resolucions del Parlament a favor de l’autodeterminació i per reprovar Felip VI, abans que es votessin al Parlament aquest dimarts, la Cambra legislativa ha decidit fer el mateix avançant la seva sessió plenària al matí i canviant el seu ordre del dia. Així ha pogut votar una moció de la CUP que anava en el sentit ja suspès amb altres iniciatives, però que no havia sigut inclosa en l’anterior impugnació de l’Executiu, sinó en la interposada aquest últim divendres.

En resposta, per mirar d’evitar in extremis l’aprovació, el tribunal de garanties va avançar el seu ple a les 9.30 hores i va procedir a suspendre cautelarment la tramitació de la moció de la CUP, a l’admetre a tràmit els dos incidents d’execució de sentència interposats pel Govern central–aprovats en el Consell de Ministres de divendres passat. La notificació oficial al Parlament no s’ha rebut, segons s’ha informat a la mateixa Cambra, fins a després de la votació, tot i que, segons fonts jurídiques, la suspensió dels seus efectes és extensible a l’aprovat.

Poc després que es produís aquesta votació, el Constitucional feia pública oficialment la suspensió de la vigència dels Acords de la Mesa del Parlament del29 d’octubre i 5 de novembre del 2019, que insisteixen en el dret d’autodeterminació i en l’objectiu de la independència, en la línia dels ja suspesos en els dos plens del tribunal de garanties anteriors.

El tribunal de garanties donarà tràmit a les impugnacions del Govern espanyol que els consideraven contraris a la sentència del mateix TC que va anul·lar la declaració sobiranista el 2015 i una altra de similar del 2018. Per a això dona tres dies al Parlament perquè li enviï l’acta de la sessió de la Mesa del 29 d’octubre i del 5 de novembre, i també la reconsideració que van presentar els grups parlamentaris del PSC, Ciutadans, Units per Avançar i el subgrup Popular. Després del seu estudi donarà trasllat tant al Parlament com a la fiscalia perquè presentin les al·legacions que considerin oportunes.

Quarta advertència a Torrent

Les providències notificades aquest dimarts tornen a advertir el president del Parlament, Roger Torrent; el secretari general de la Cambra, Xavier Muro, i els membres de la Mesa de la seva obligació d’impedir i, fins i tot, de paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada, recordant-los de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en les quals poden incórrer en cas contrari.

Notícies relacionades

Es tracta de la quarta advertència que rep Torrent en aquest sentit. Això s’afegeix al canvi recent de doctrina viscut en les decisions del mateix Constitucional en què va establir l’«obligació» de la Mesa del Parlament de suspendre la tramitació de les lleis d’inconstitucionalitat «evident», una decisió que augmenta la responsabilitat del president del Parlament a l’hora de tramitar certes mocions.

Amb l’anterior presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el Constitucional va acabar per deduir testimoni dels incompliments de les seves resolucions que havia detectat per denunciar-la davant la fiscalia. El ministeri públic va interposar diverses querelles contra ella per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que es van acabar acumulant en la causa del procés, per la qual el Tribunal Suprem la va acabar condemnant a 11 anys de presó per sedició.