Rivera s'acosta a l'abisme després d'una estratègia erràtica

«Albert Rivera estava cridat a ser el vicepresident perfecte amb el PSOE o el PP, però es va entossudir a ser president». La reflexió, d’un alt càrrec del Govern, resumeix l’oportunitat perduda de Ciutadans, l’error estratègic d’un partit que arriba a les urnes entossudit a apel·lar a una remuntada eclipsada pels presagis de desfeta. Si els pronòstics es compleixen, poden passar dels57 escons conquerits en les generals de l’abril a la irrellevància. El sistema electoral penalitza dràsticament les forces per sota del 15% del vot, fet que pot deixar Rivera tremolant en una forquilla d’entre 10 i 20 escons.

Les anàlisis del comportament electoral dels seus votants apunten a diversos errors fatals per arribar a aquesta situació. En primer lloc, el cordó sanitari a Pedro Sánchez després dels comicis de la primavera, perquè, tot i que aparentment aquest veto va rebre l’aplaudiment dels seus simpatitzants, la repetició electoral se li va tornar en contra, ja que els votants van sentir que Rivera havia contribuït al bloqueig.

En segon lloc, no tenir en compte la composició del seu electorat. Els estudis demostren que es tracta de persones desideologitzades, poc interessades en la política, que no se senten identificades en l’esquerra ni en la dreta, i que van veure en Cs un partit funcional per injectar al sistema valors com la regeneració al vell bipartidisme. La direcció de Cs, reticent a l’autocrítica, assenyala un electorat sense ideologia. Els politòlegs responen que l’error és no crear identificació amb les sigles, un sentiment de pertinença, en lloc d’enredar-se en l’obsessió de superar el PP.

El tercer error, ja en la deriva dels dos últims mesos, apostar pel discurs de mà dura a Catalunyamà duraCatalunya. Els estudis propis indiquen que la majoria d’aquells que els van votar el 29-A no mostraven interès pelconflicte territorial després de l’estiu. 

Un altre element de reflexió són els pactes als quals va arribar amb el PP i Vox després de les municipals i autonòmiques del maig, pels quals va entregar els governs de Múrcia, Castella i Lleó i Madrid als conservadors. En el partit va quedar la sensació que s’havia negociat malament i el seu electorat va constatar que s’havia abandonat la bandera de la regeneració.

Les alarmes van començar a sonar a l’estiu, quan Rivera encara estava immers en l’estira-i-arronsa amb Casado, i aquests senyals de perill van propiciar l’intent, al setembre, quan ja expirava el temps de negociació, de buscar una escletxa per evitar la repetició electoral aixecant el veto a Sánchez. La maniobra va ser vista com una batzegada de desesperació.

Rere el cúmul d’errors, Cs arriba a les urnes amb el gruix del seu electorat sumit en l’abstenció. És cert que el PSOE no ha aconseguit, com pretenia, conquerir la majoria d’aquests votants, però totes les enquestes conclouen que Rivera s’ha demostrat incapaç de recuperar-los. Es troben en l’apatia. 

Patriotisme

Conscients dels mals presagis, les primeres espases de Cs van repetir aquest divendres el mateix missatge en el tancament de campanya a Barcelona: «Amb només dos punts percentuals de vot més a Cs podem treure fins a 20 escons més». Van intentar convèncer així els seus d’una remuntada «històrica» a contra rellotge: «A algú se li ennuegarà el sopar de diumenge i comença per Pedro i acaba per Sánchez», va dir la número u per Barcelona, Inés Arrimadas. 

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Entre un mar de banderes, Rivera va sentenciar que «fa olor de remuntada, perquè vam néixer com els salmons, remuntant el riu». Va presumir de l’obra de govern a la Junta d’Andalusia i va etzibar que els espanyols «no es mereixen governs on robin o es gastin els diners en putes» per intentar desgastar en les últimes hores de campanya el PP i el PSOE. «Els espanyols es mereixen treure als xoriços ibèrics per posar els liberals ibèrics», va apuntalar. 

Rivera va buscar un amarratge i va censurar que «el veritablement patriòtic és votar un partit que vol unir els espanyols», en una intervenció que va dir que dirigia als votants de «centre», però que es va llegir com una picada d’ullet als que cavil·len recolzar Vox. Va posar el colofó al míting onejant una gran bandera espanyola.