ELECCIONS GENERALS

El PP busca Ciutadans i s'allunya de Vox

Casado aspira a arrabassar votants a Rivera i deixa per a una altra fase la reconquista dels ultres

El líder popular veu que no pot competir amb el «vot de fetge» després de la sentència del procés i Franco

undefined50689462 01 11 2019  i d  la cabeza de lista al congreso del pp por b191101175259

undefined50689462 01 11 2019 i d la cabeza de lista al congreso del pp por b191101175259 / H Bilbao - Europa Press

3
Es llegeix en minuts
Pilar Santos

La dreta acudeix al 10-N dividida. PabloCasadovolia unir el PP a Ciutadans i Vox sota una marca electoral comuna ('Espanya Suma’, la va batejar) que va reclamar en actitud campanya publicitària durant setmanes, tot i que sabia que en aquest moment d’hiperlideratges (també el seu) això era impossible. Cadascun d’aquests tres partits se sotmet a les urnes amb un objectiu molt diferent: el president dels populars vol recuperar espai per guanyar entitat en l’oposició; AlbertRiveraespera no enfonsar-se i poder ser clau (tot i que sigui recolzant PedroSánchez), i Santiago Abascal, demostrar que va arribar a l’abril per quedar-se i continuar creixent. Perquè, en privat, sense les xarangues ni els escenaris dels mítings, dirigents dels tres partits han admès a aquest diari que tenen molt difícil que el seu bloc sumi més escons que el de l’esquerra i els nacionalistes i independentistes.  

A la seu del PP de Madrid, al carrer Génova, la prioritat número u en aquesta campanya és recuperar-se de l’enfonsament d’abril (quan van caure fins als 66 escons) i mirar de menjar-li tot elterreny possible a Ciutadans. Aquest és el primer assalt. Casado torna a vendre que encapçala un partit de «centredreta» i «moderat» per guanyar-se el votant taronja que està desconcertat amb els vaivens de Rivera, a qui se li ha oblidat ja la corrupció que va esclatar en l’era de Mariano Rajoy i a qui ara intenten guanyar-se amb l’«experiència» del PP en matèria econòmica. Per a un altre assalt, encara sense data, queda Vox. Segons fonts del nucli dur de Casado, quan van veure que el calendari electoral tindria la sentència del procésil’exhumació de Franco com a variables clau van augurar que Abascal tenia «la campanya feta» i va decidir no competir per aquest vot que «es deixa endur pel cor i no per la raó». «Pedro Sánchez i Santiago Abascal tenen interessos comuns i Abascal se n’està aprofitant», es lamenta una exministra de l’equip del PP. La traducció a les enquestes és clara: el PP és premiat per la seva tornada al centre, però Vox fa un salt fins als 40 escons en alguns sondejos esperonat per l’independentisme català i el desenterro del dictador. A més, a Gènova temen que si es produeixen nous disturbis, amb la visita del Rei a Barcelona dilluns o durant lesjornades de reflexió i votació, la por de la violència als carrers catalans els faci créixer encara més.

Els conservadors, que porten ja setmanes de campanya, com la resta de partits, han comprovat com els costa recuperar el votant que va elegir Abascal a l’abril. «Me’n trobo molts que no tornen. Em paro a parlar amb ells i veig que el seu vot és irracional, passional, sanguini, de fetge», es lamenta un cap de llista del PP per telèfon des d’un poble de l’Espanya buidada. 

«La força tranquil·la»

Casado té la temptació d’elevar el to amb Catalunya i aquesta setmana ho ha fet en dues ocasions, tot i que fonts del seu equip asseguren que l’objectiu és continuar amb el discurs «temperat» i de «seny». El líder del PP va arribar a dir dimecres que la Generalitat és darrere de l’adquisició de material explosiu de l’Equip de Resposta Tàctica (ERT) i, dijous, va acusar Quim Torra d’encoratjar «la rebel·lió i la insurrecció». Aquestes declaracions van ser «respostes reflex» davant de l’augment de la tensió a Catalunya, però no és la línia que Casado vol seguir. «Som el partit de la nova majoria de la força tranquil·la», va proclamar aquest divendres a Vitòria. 

Notícies relacionades

I amb totes les enquestes a la mà, la suma que sempre dona és la del PSOE i la del PP. Tant Sánchez com Casado neguen que puguin pactar una«gran coalició» a l’estil alemany,però no s’entretenen (i no l’admetran en campanya) en la fórmula més realista i que comprometria menys a tots dos: l’abstenció del PPperquè la nova legislatura es posés a caminar.

En la formació popular, aquesta possibilitat ja va començar a plantejar-se en les reunions quan es va saber que es repetien les eleccions. Segons alguns dirigents que han parlat de l’assumpte amb Casado, el president dels conservadors ja ha pogut escoltar com alguns dels seus companys de files defensen aquesta opció a canvi d’una llista de condicions, que podria incloure línies vermelles en el tema de Catalunya, el compliment del dèficit, la pujada d’impostos, les pensions i l’educació. Aquest visat a Sánchez, defensa una persona de l’equip de Casado, era impossible aquests mesos enrere amb 66 escons, però no després del 10-N, amb un grup parlamentari (es preveu) més ampli i el risc que Espanya segueixi sense Govern. «El PP és un partit d’Estat», exclama una diputada.