La tensió amb Buch agreuja la solitud de Torra

El president, Quim Torra, no ha proposat el cessament del conseller d’Interior, Miquel Buch. Entre altres raons, perquè probablement si ho hagués fet, hauria topat amb l’oposició i el rebuig del partit que hi ha darrere de Buch: el PDECat. Una vegada més, la solitud del president davant els socis del Govern i les seves conviccions sense càlcul polític han portat a l’extrem la crisi interna per l’actuació delsMossos d’Esquadradavant les manifestacions independentistes violentes dels últims dies. Aquesta situació es reprodueix periòdicament i arriba fins als conflictes protocol·laris, en una fricció permanent entre ERC i Torra, que deixa el president lligat de peus i mans.

El PDECat blinda Buch –de moment– al·legant que la situació que viu el conseller és «molt injusta» perquè gestionar el departament d’Interior en aquest moment és d’una complexitat extrema. David Bonvehí, president del partit, el va defensar explícitament. I l’expresident Artur Mas, va afirmar, en una entrevista a EL PERIÓDICO, que els agents «no són monjos» i que l’exigència de responsabilitats per part d’ERC a Interior «no és normal i tampoc és lleial». Un missatge dirigit als republicans, però, també indirectament, als no pocs membres destacats de Junts per Catalunya que no és que critiquin Buch, sinó que fins i tot veuen difícil fer campanya electoral la setmana que ve amb el conseller encara al capdavant d’Interior.

La reunió més tensa

Torra, segons fonts properes, no ha pretès cessar Buch, però sí enviar-li missatges d’exigència extrema, compartits per diversos membres del Govern. L’epicentre de la crisi va ser la reunió que va tenir lloc el dimarts posterior a la sentència, després dels primers episodis de violència. Hi eren el vicepresident Pere Aragonès, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i les conselleres d’ERC Ester Capella (Justícia) i Alba Vergès (Salut). Una reunió difícil, tensa i complicada a causa de les imatges de les càrregues policials.

Posteriorment, Torra ha anat cargolant l’exigència. Com quan a la reunió del Govern del dimarts següent va plantejar una comissió d’investigació sobre l’actuació policial. O en la seva intervenció en el ple del Parlament l’endemà, després d’una nova reunió interna tensa, en vista d’una actuació dels Mossos a la Universitat de Barcelona. Novament es van formular exigències a Buch, però Torra i ell ja havien abordat prèviament la qüestió.

Notícies relacionades

El procés dels Mossos: Tres consellers i quatre comissaris en cap en dos anys

Així hem explicat les manifestacions d'aquest cap de setmana a Barcelona

Segons va publicar el diari ‘Ara’ i confirmen fonts d’ERC, d’aquesta reunió es pot deduir una exigència de dimissió a Buch. Però l’entorn presidencial ho nega. El que no deixa dubtes és que en el ple parlamentari, el to de Torra i d’Eduard Pujol, portaveu de JxCat, no va ser precisament amable respecte als Mossos, que prèviament Buch havia tornat a defensar com una policia en permanent «autoexigència».

La clau de partit

En aquesta tensió constant viu Buch respecte a Torra. El conseller només sembla defensat pel seu partit. I és que en tota aquesta polèmica –que només s’acabarà després del període electoral i amb les conclusions de la investigació interna als Mossos sobre la taula– sobrevola altre cop la pugna entre el PDECat i JxCat. El partit de Mas i Bonvehí està en fase de reorganització i Buch pot jugar un paper destacat en la maquinària interna. Davant això, els fidels a l’expresident Carles Puigdemont que ocupen càrrecs a JxCat no amaguen el seu divorci amb Buch, que ERC ha fet públic.