EL DILEMA CATALÀ

JxCat, ERC i la CUP pacten una resolució que reivindica l'autodeterminació

El text reclama una «solució democràtica» al conflicte i «reitera» la reprovació de la Monarquia

Els lletrats del Parlament avisen que el text contradiu el Tribunal Constitucional

25/09/2019 El president de la Generalitat,  Quim Torra i el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragon�s, en el debat sobre política general al Parlament de Catalunya, a Barcelona, 25 de setembre del 2019.

25/09/2019 El president de la Generalitat, Quim Torra i el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragon�s, en el debat sobre política general al Parlament de Catalunya, a Barcelona, 25 de setembre del 2019. / David Zorrakino - Europa Press (Europa Press)

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Després de l’intent fallit de la setmana passada, les forces independentistes aconseguiran exhibir aquest dimecres una unitat de mínims al Parlament. JxCat, ERC i la CUP han pactat una resolució en contra de la sentència del procés i que es compromet a continuar defensant el dret d’autodeterminació de Catalunya. El text insta el Govern a «promoure les iniciatives polítiques, socials i institucionals que siguin necessàries en l’àmbit nacional, estatal i internacional per aconseguir una solució democràtica al conflicte polític entre Catalunya i Espanya».

Els lletrats de la Mesa del Parlament ja han avisat que aquesta proposta de resolució, que reitera la reprovació de la Monarquia i la defensa del dret a l’autodeterminació, contradiu les interlocutòries del Tribunal Constitucional (TC). Així ho han explicat fonts parlamentàries després de la reunió de la Mesa. Segons les esmentades fonts, els lletrats han posat l’accent de la seva advertència en la paraula ‘reiterar’, tenint en compte que el TC va exigir a la Mesa del Parlament paralitzar el tràmit de propostes que vagin en aquesta direcció.

El Govern central va respondre assenyalant que analitzaria el text, però deixava clar que les resolucions del Parlament no són recurribles fins que hagin sigut aprovades i publicades.

La resolució pactada evita defensar obertament un nou referèndum, proposta llançada la setmana passada pel president de la Generalitat, Quim Torra, en el ple que havia d’acordar una resposta conjunta a les condemnes a presó als líders del procés, i que en canvi va acabar concitant la unanimitat en contra de la idea de Torra. No obstant, el text sí que «recorda» que el Parlament ha aprovat desenes de resolucions sobre l’autodeterminació des del 1989 «sense que això hagi sigut objecte de persecució ni censura», al·ludint a la suspensió per part del Tribunal Constitucional de les últimes mocions en aquest sentit, i l’avís a la Mesa de la Cambra catalana de possibles responsabilitats penals.

Notícies relacionades

En un altre punt de la moció, els grups independentistes aposten per defensar «sense fissures» la llibertat d’expressió de tots els diputats i, en conseqüència, adverteix que «reiteraran tantes vegades com ho vulguin els diputats la reprovació de la Monarquia, la defensa del dret d’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític». Tres qüestions que han sigut aprovades en els últims mesos pel Parlament amb resolucions que després han sigut suspeses pel Constitucional.

Amb un redactat que mira d’evitar que sigui impugnat, el text inclou un total de 15 punts, molts d’ells de rebuig de la sentència del procés, d’afirmació del «caràcter estrictament cívic i no-violent del moviment independentista» i de denúncia de la «criminalització generalitzada de la dissidència política». Els grups signants també alerten que la resolució del Suprem estableix un «precedent inacceptable» a partir del qual totes les formes de protesta «podrien convertir-se en un delicte de sedició».