SENTÈNCIA DEL PROCÉS

Independentistes i ultres xoquen en una altra nit de disturbis a Barcelona

Agressions creuades entre neonazis i antifeixistes al centre de la ciutat

quema de containers / periodico

3
Es llegeix en minuts
C. Márquez Daniel / J. Regué / G. Sànchez / R. Pascual

La tercera nit de disturbis al centre de Barcelona va tenir un element nou que va accentuar la tensió al carrer: la presència de radicals d’ultradreta que es van dedicar a buscar i perseguir els independentistes que van acudir a la crida dels CDR als Jardinets de Gràcia. La imatge més impactant va ser la pallissa que un manifestant secessionista va rebre per part d’un grup d’ultres. I una altra baralla en sentit contrari, en la qual la víctima portava un ganivet i una bandera espanyola.

La plaça d’Artós era, a priori, el punt més calent de la jornada, el lloc en què podia passar qualsevol cosa. Però per sort, potser perquè encara hi havia llum, o perquè els Mossos van tapar bé els forats, o perquè els uns i els altres guardaven forces per a més tard, el xoc directe entre antifeixistes i ultradretans no es va produir. Només hi va haver un llarg intercanvi de lemes, de cançons i insults, que es va prolongar durant una hora. A l’hora punta, els ultres eren uns 300.

El lloc no era gratuït, ja que Artós és des de fa temps epicentre del fervor nacional local. Mentre cridaven consignes a favor d’Espanya, fent onejar algunabandera preconstitucionali cantant el ‘Cara al sol’, la policia catalana anava encerclant la plaça, de manera que la festa tingués un perímetre molt clar. Els joves antifeixistes van arribar per Major de Sarrià. Gairebé 400. Uns 25 metres i una trentena d’agents els separaven. Millor no pensar que hauria passat si s’haguessin ajuntat.

Vist que la frontera policial era infranquejable, i que intentar arribar a l’altre costat de la vall potser minvaria la tropa, els dos costats es van dedicar a dir-se de tot. Per torns. Només es va produir una càrrega en tota la tarda. I lleu. Poc abans de les 21 hores, els antifeixistes van posar fi a la concentració i van marxar cap alsJardinets de Gràcia. Els ultres es van quedar una estona més fins que van decidir posar rumb al mateix lloc. Interior va admetre passada la mitjanit que la falta d’efectius va fer impossible contenir la disseminació dels ultres per l’Eixample. Però sí que es va evitar el xoc directe amb els independentistes.

Seguint el rastre

Notícies relacionades

La policia catalana els va anar seguint de prop i va intentar que no creuessin més enllà de Balmes, utilitzant, en un parell d’ocasions, projectils de foam. Allà és on la nit de dijous va començar a assemblar-se a la de dimecres i a la de dimarts. Però amb l’afegit que s’havia d’evitar tant sí com no que els dos grups es trobessin. Mentre això passava, els independentistes anaven baixant per Balmes després d’haver rebut la notícia que els ultradretans venien pel carrer de París. I la nit crua va tornar a començar, perquè els joves radicals independentistes van començar a abocar contenidors i llançar de tot a la línia policial, que continuava intentant que ningú traspassés més enllà d’Aragó, on hi havia els ultres.

El que va passar a partir d’aquest moment, deixant de banda les brutals pallisses que van rebre un jove independentista i un altre de signe contrari, va ser un calc de les dues nits anteriors, amb menció especial per a Pau Claris amb Mallorca, on els radicals van intentar superar la muralla policial per assolir la delegació del Govern. Violència superlativa, coets inclosos. No ho van aconseguir. Es va repetir el que havia passat la nit anterior, amb els Mossos en actitud passiva. Deixant fer. I evitant aquest xoc d’ideologies que hauria resultat fatal per a tothom.