Els tres escenaris que preveu Interior als carrers de Catalunya

Els analistes dels serveis d’Informació de Guàrdia Civil, Policia Nacional i CNI, han dibuixat tres escenaris possibles sobre què pot passar els pròxims dies a Catalunya després de la difusió de la sentència del Tribunal Suprem i les condemnes contra els líders independentistes processats per l’1-O. L’escenari que consideren més probable, segons ha pogut conèixer EL PERIÓDICO, és que es produeixin «repunts d’accions al carrer», amb «molta gent indignada» que generin «talls de trànsit, de vies de comunicació...» entre les que assenyalen com llocs especialment vulnerables «l’aeroport del Prat, algunes estacions de tren i l’AP-7».

Els pronòstics realitzats pels experts dels serveis d’informació es basen en diverses dades per esperar que això sigui el que passi aquesta setmana a Catalunya. «La sentència no serà de penes màximes, la resposta dels Mossos està sent súper professional, i esperem que ho segueixi sent, i l’independentisme polític està dividit sobre la ruta i els temps del camí», expliquen fonts coneixedores.

Protestar i treballar

Si es compleixen aquestes previsions, hi haurà «repunts d’actes violents», però seran «manejables policialment», segons aquestes fonts. I la majoria dels ciutadans que participin en les mobilitzacions acudiran l’endemà als seus llocs de treball. En aquesta línia assenyalen com a important el pronunciament recent d’Artur Mas  demanant contenció i que no es produïssin greus alteracions d’ordre públic després que es conegui la sentènciaArtur Mas .

Un segon escenari contemplat pels serveis d’informació del ministeri de l’Interior com a «menys probable», amb les dades disponibles fins al diumenge 13 d’octubre, seria el d’una «enorme resposta popular» que s’acostés al que les entitats independentistes anomenen «aturada de país». Aquest tipus de reacció després de la sentència, amb ocupacions massives de places, revoltes imitantles mobilitzacions de Hong Kong, i alguns actes de sabotatges a l’estil de les comeses en les protestes dels armilles grogues francesos, és considerat per fonts d’Interior com «improbable però possible».

Les fonts policials consultades parlen d’«uns cent» grups de CDR actius realment als carrers dels quals només una «immensa minoria» d’integrants estarien disposats a fer «un salt» a cometre actes violents. I insisteixen que faria falta una mobilització contínua i activa del 3,5 per cent de la població catalana (unes 250.000 persones) perquè aquesta parada de país fos eficaç.

El ‘cigne negre’

Els serveis d’informació recullen totes les hipòtesis en les seves anàlisis. A Catalunya, la més improbable, l’augment continuat d’actes violents, només podria passar amb el que aquests analistes policials anomenen «un cigne negre». El fenomen pren el nom de la teoria de l’assagista libanès Nassim Nicholas Taleb, que va batejar així el 2007 les conseqüències d’un esdeveniment inesperat que multiplica l’impacte d’una mobilització o un canvi social, a l’estil del que va passar quan al segle XVII van sorgir els primers cignes que no eren blancs per una mutació genètica. Taleb va posar com exemples d’esdeveniments tipus ‘cigne negre’ elsatemptats de l’11 de setembre del 2001 als Estats Units i l’aparició d’Internet.

Fonts dels serveis d’informació consideren que la sentència ja no exercirà el paper d’un veritable «cigne negre», però que se’n poden produir d’altres, tot i que són molt improbables. I posen exemples: «que un antiavalot doni cops a un manifestant, que aquest caigui i es doni un cop al cap en una vorada i es produeixin ferides molt greus; que un senyor gran que participi en les mobilitzacions tingui un infart als carrers quan vagin a aturar-lo...».

Multiplicar el risc

Notícies relacionades

Interior mobilitza 1.800 antiavalots per la sentència del procés

Així hem narrat els dies previs a la sentència del procés

Aquests dos ‘cignes negres’ «serien difosos a tota velocitat per xarxes socials i poden multiplicar per mil o per deu mil les persones que participin en una protesta en tot just unes quantes hores». Alguns d’aquests experts admeten que l’últim ‘cigne negre’ a Catalunya va tenir lloc l’1 d’octubre del 2017: va ser la difusió gairebé immediata d’algunes imatges de les càrregues policials en escoles i altres llocs electorals durant el referèndum.

Amb aquests anàlisis i informes, el Govern ha decidit el dispositiu de seguretat, que és flexible segons vagin produint-se novetats. A Catalunya, els 1.800 agents antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil estan ja col·laborant amb els Mossos, que són els encarregats de donar la primera resposta als possibles incidents. En aquest sentit, fonts del dispositiu van confirmar la seva satisfacció per la reacció dels Mossos davant la seguda i el pícnic independentista que va tenir lloc a l’estació de Sants.