Vint anys mirant d'escapar del Valle de los Caídos

Tercer pis, capella de l’esquerra, columbari 7955. Des de fa dues dècades, la família del soldat republicà Ángel Fernández Moya sap exactament el lloc darrere de la cripta del Valle de los Caídos en el qual es troben les seves restes, però no han pogut ni visitar-lo, ni molt menys traslladar les seves restes tal com encara espera poder fer la seva germana Antonia.

«Faré 88 anys i vull ser jo qui el porti on són els meus pares i els meus avis», explica a EL PERIÓDICO decidida, però amb la veu entretallada després de rebre a València una declaració de reparació i reconeixement personal de mans de la ministra de Justícia.

Mentre la família del dictador Francisco Franco esgota els recursos judicials per evitar l’exhumació i que les seves restes abandonin el Valle de los Caídos, fa anys que familiars dels milers de republicans que van ser enterrats allà sense consentiment miren sense èxit de treure els seus cossos del mausoleu.

L’esclat de la guerra va agafar l’Ángel fent la mili amb 19 anys. El conflicte acabava de començar i tot just acabar, explica, el van afusellar. «La meva mare va morir amb 53 anys pensant que el seu fill estava per allà tirat», recorda. Va ser la seva filla Montserrat qui molts anys després va començar a indagar en els arxius militars i a buscar testimonis. «Al final vam saber el punt exacte on havia caigut en el cementiri de Terol i el responsable ens va dir que a aquest militar se l’havien emportat al Valle de los Caídos», explica.

«Ens va enviar un document, el vam enviar a Patrimoni Nacional i ens van dir on era», afegeix. Allò va ser l’any 1999 i no han pogut avançar més.

Fre eclesiàstic

«Quan ho vam saber vam trucar i el rector, un capellà, ens va dir que era impossible, que calia desmuntar tot l’altar», explica la Montserrat. «Quan vam reclamar per poder treure’l, el capellà ens va dir que no, no ens va deixar ni entrar a veure on era», reforça la seva mare. En tot aquest temps només una sentència judicial ha permès a uns familiars accedir al lloc on estan enterrats els seus.

Fa uns mesos, amb l’enrenou per l’exhumació de Franco i l’oposició dels monjos benedictins que segueixen al capdavant del Valle van entendre que les raons no eren arquitectòniques. «Ara ens hem adonat que aquest capellà ens va frenar. Vam entendre que hi havia motivacions polítiques», lamenta la Montserrat. Arran d’aquest descobriment han reprès el seu intent per recuperar les restes.

Pendents de Franco

«Penso que si treuen Franco tindré jo més facilitat per treure les restes del meu germà i portar-les amb els meus pares», apunta emocionada l’Ángela.

«El que serà definitiu per a tota aquesta gent serà la reforma de la llei del 2007», augura Matias Alonso, històric responsable de memòria històrica del PSPV. «Allò de Franco és un procés diferent, allà no hi pot haver cap problema tècnic. En canvi, darrere de la cripta la congregació s’acull a això per oposar-s’hi», assenyala. Els benedictins s’aferren al mal estat d’un dels nivells inferiors d’una única cripta per negar qualsevol exhumació a tot el recinte.

33.833 sepultats

Notícies relacionades

Enfrontaments puntuals al Valle de los Caídos: «A dalt hi ha embolic, és desagradable»

El prior del Valle de los Caídos renuncia a oposar-se físicament a l'exhumació però estudia un recurs

El president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, va remetre una carta a un familiar d’un dels enterrats allà contra la seva voluntat en la qual li transmet «el ferm compromís del Govern de recolzar-los en els processos de recuperació de les restes dels seus éssers estimats».

Segons els últims estudis, al Valle de los Caídos hi ha 33.833 cossos sepultats, la majoria de republicans. «El primer és fer una tasca d’inspecció i informar les famílies de cada situació. Hi haurà cossos que no es puguin recuperar o que s’hagin barrejat els uns amb els altres pel mal estat de les caixes, però en altres casos com en aquest que està enterrat sol no hi ha d’haver cap problema», afirma Alonso.