JxCat i ERC van recolzar la desobediència institucional sense ànim d'exercir-la

Sí, però no. L’independentisme va aprovar la passada setmana una polèmica resolució al Parlament en favor de la «desobediència civil i institucional», impulsada en solitari per la CUP. Però de les paraules als fets, trobem els matisos. Fonts de Junts per Catalunya (JxCat) afirmen que, malgrat haver donat suport a la proposta, el seu objectiu no és exercir la desobediència institucional després de la sentència del Suprem sobre l’1-O, sinó precisament preservar les institucions per evitar un nou 155 a Catalunya. De fet, el grup de JxCat va mantenir un debat intern sobre si recolzar la resolució o –com van demanar alguns diputats– abstenir-se. 

Els anticapitalistes van registrar les seves propostes de resolució sense prèvia consulta amb ERC i JxCat. Una vegada presentades, van intensificar les converses per negociar els vots. El contacte més formal, segons fonts de la CUP, es dona quan el PSC i Ciutadans sol·liciten a la Mesa del Parlament que reconsideri alguns punts d’aquesta proposta de resolució i els lletrats del Parlament recorden que el text de la CUP fa referència a resolucions anteriors que ja han sigut declarades inconstitucionals pel Tribunal Constitucional (TC). Segons fonts parlamentàries, se centren específicament en l’al·lusió que l’hemicicle català és «plenament sobirà» i s’exigeix una reafirmació de la resolució 1/XI del 2016, que «declarava solemnement l’inici del procés de creació d’un estat català independent en forma de república».

Arribats a aquest punt, els cupaires van insistir a no modificar absolutament res del text i arribar a votació en el ple. Segons el seu parer, era «imprescindible» mantenir l’afegitó d’«institucional» per reforçar el seu al·legat d’«¡ho tornarem a fer¡», ja que l’1-O «es va fer per la desobediència coalitzada en els dos costats». 

Evitar controvèrsia

Finalment, JxCat va optar pel vot afirmatiu perquè, segons argumenten, un rebuig hagués generat més controvèrsia al si de l’independentisme. Fonts d’ERC  reconeixen que la primera lectura del document els va acostar a l’abstenció.  No obstant, l’objectiu dels republicans per a aquest debat era sortir del ple donant una imatge d’unitat (estratègica). A més, ERC estava clarament a favor dels altres ítems que abordava la resolució. 

I és que el text dels anticapitalistes també reivindica una vegada més el dret a l’autodeterminació de Catalunya i l’existència dels Països Catalans i demana un acord per l’amnistia, l’autodeterminació i els drets civils i polítics «obert a tots els agents polítics, socials i culturals». 

Un dels dubtes que van sorgir després de l’accidentat debat de política general, tant pel calat de l’aprovat com pel xou que van muntar els grups parlamentaris després que es conegués l’ordre de presó incondicional per als set independentistes detinguts tres dies abans, va ser si ERC havia radicalitzat la seva posició. La resposta és ‘no’.

Sobre la desobediència, la resolució es limita a «legitimar-la», però no crea un mandat exprés per dur-la a terme, motiu pel qual ERC va optar per votar a favor. Amb tot, aquestes fonts apunten que «és evident que si l’hagués escrit Esquerra no s’hauria redactat així».

Ple tens

Notícies relacionades

Així hem narrat els dies previs a la sentència del procés

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Quant a l’altre punt destacat del ple, les picabaralles amb Ciutadans, ERC reitera l’autocrítica que ja va realitzar el mateix Sergi Sabrià 12 hores després. Fonts parlamentàries contextualitzen el que va passar: «Quan el dia abans, Lorena Roldán va mostrar la foto de l’atemptat de Vic, potser no vam saber donar-li una resposta adequada. Aquesta és la sensació que va quedar en el grup parlamentari. Així que l’endemà es va reaccionar per les paraules de Carlos Carrizosa i per les de la mateixa Roldán».

A més, afegeixen, «la bronca motivada per l’empresonament dels independentistes ens va agafar per sorpresa. No se n’havia parlat prèviament», i cada diputat va actuar pel seu compte. Aquesta font assenyala que el camí a seguir és el que va mostrar Pere Aragonès, que es va quedar circumspecte al seu escó mentre Quim Torra, al seu costat, cridava «Llibertat, llibertat».