El jutge envia a presó els set CDR arrestats a Catalunya per terrorisme

Se'ls imputa tinença d'explosius, estralls en grau de conspiració i integració en organització terrorista

El magistrat els considera membres del nucli més radical dels CDR, l'«organització ERT, que pretén instaurar la república catalana per qualsevol via»

sabadell

sabadell

4
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha decretat presó incondicional per a tots els detinguts per la seva vinculació amb els Comitès de Defensa de la República (CDR) que han comparegut davant d’ellinclosos els que van admetre en dependències de la Guàrdia Civil haver comprat material per preparar explosius amb l’objectiu de «fer soroll» de cara a l’1-O. El jutge els imputa els delictes que els atribuïa el fiscal d’integració en organització terrorista «amb la finalitat de subvertir l’ordre constitucional i alterar greument la pau pública», de conspiració per cometre estralls i de tinença d’explosius. 

Aquesta organització és Equip de Resposta Tàctica (ERT), que, segons les ordres de presó del jutge, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, és el sector «més radical, clandestí i compromès» dels CDR. Pel jutge, els enviats a presó són «membres especialment actius de l’ERT, que s’encarregaven de la planificació, el desenvolupament i la posada en marxa de les accions violentes».

El magistrat afirma que, «dins de l’estratègia global del moviment independentista radical més combatiu, al qual els detinguts pertanyen», hi ha «aconseguir la materialització de la república catalana mitjançant qualsevol via, incloses les violentes». Afegeix que arriba a aquesta conclusió a través de «les gravacions, intervencions telefòniques, seguiments i altres diligències practicades» en la causa que va començar a investigar fa més d’un any.

Component perillós

Amb la informació «obtinguda i contrastada s’ha pogut constatar l’existència d’una organització criminal que compleix amb les premisses considerades com a característiques essencials de la criminalitat organitzada». Assenyala que té «prou capacitat per dur a terme tàctiques i maniobres amb un alt nivell de professionalització», i de manera una mica enigmàtica assenyala que «aquesta instrucció va ser testimoni, el 15 de setembre del 2018, d’una maniobra orquestrada per l’ERT que es va gestar en la màxima clandestinitat. En aquesta estratègia es plantejava la trobada amb una persona que, per la reacció dels integrants al conèixer la seva identitat, havia de tenir un component perillós».

El jutge justifica la presó en la gravetat de les penes que comporten els delictes que se’ls imputen, la capacitat de destruir proves que tindrien els detinguts en cas de quedar lliures, la possible sostracció a l’acció de la justícia i el risc de reiteració delictiva. El fiscal havia sol·licitat la presó amb arguments similars, però puntualitzava aquest últim amb la possibilitat que puguin «materialitzar les conductes que es planejaven», en clara referència als estralls que suposadament preparaven. 

El titular del Jutjat Central d’Instrucció 6 manté la causa sota secret mentre analitza la documentació confiscada en l’operació policial. Finalment el tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, ni tan sols ha esmentat el delicte de rebel·lió que també els atribuïa en la nota, firmada per ell mateix, en què va informar de l’operació Judes i la desarticulació d’un «grup terrorista d’índole secessionista català». 

Amb el seu propi advocat 

Els dos primers arrestats a comparèixer davant el jutge han sigut els únics que ho han fet assistits per advocats d’ofici. [Seguiu l’última hora sobre els CDR detinguts en directe.] Tots dos havien sigut conduïts dimecres a la nit a l’Audiència Nacional, al plantejar els seus familiars un ‘habeas corpus’ per considerar il·legal el seu arrest i dubtar que volguessin estar representats pels lletrats que ho han fet. Davant el jutge de reforç del Central 6, Alejandro Abascal, els dos han negat que volguessin un canvi de representació.  

Els lletrats del col·lectiu Alerta Solidària, que han assistit els altres cinc arrestats, no podien assistir a les declaracions dels detinguts que no representaven, malgrat la petició, que en aquest sentit van formular al magistrat, perquè la causa és secreta. A diferència dels dos primers que han comparegut davant el magistrat, que han tingut un interrogatori més extens, ja que van admetre haver comprat material per preparar explosius amb l’objectiu de «fer soroll» de cara a l’1-O,

els altres cinc han seguit la mateixa pràctica que en dependències de la Guàrdia Civil. És a dir, es van negar a declarar davant del jutge perquè la causa era secreta i fins i tot ignoraven els delictes que se’ls imputen.

Cap dels cinc va voler declarar davant del jutge. Es van limitar a contestar a les preguntes dels lletrats per negar les acusacions que se’ls fan. Van sostenir que són gent de pau, pacífics i sense cap relació amb explosius. A les interlocutòries d’entrada i registre només figura el delicte de terrorisme, mentre que la fiscalia en la nota informativa també parlava de rebel·lió i de tinença d’explosius. 

Notícies relacionades

El ministeri públic deia que tenia la «certesa» que tots els arrestats, incloent-hi els dos que van quedar en llibertat sense necessitat de ser posats a disposició judicial, formaven un «grup terrorista d’índole secessionista català» que preparaven atemptar entre el segon aniversari de l’1-O i el moment en què es fes pública la sentència del Suprem.

Al seu dia el tinent fiscal de l’Audiència Nacional també va imputar terrorisme i rebel·lió a qui va considerar dirigent dels CDR,Tamara Carrasco. La seva tesi no va coincidir amb el criteri del jutge Diego de Egea, que la va deixar en llibertat per desordres públics i va acabar enviant la causa als jutjats de Viladecans.