Sánchez: debilitat a casa, reputat a l'ONU

Pedro Sánchez obre la seva agenda aquest dilluns a Nova York Nova Yorkgairebé com un profeta fora de la seva terra. En l’any i quatre mesos que dura el seu mandat, el president –ara en funcions– s’ha llaurat una favorable reputació internacional i ha conquerit certa notorietat per a un país com Espanya, que no sempre té cadira a tots els fòrums decisius, i que en etapes anteriors tampoc havia mostrat interès excessiu per la projecció exterior en un món global. El predicament de Sánchez a l’exterior contrasta amb la sevaimatge a l’arena estatal, debilitadaper la investidura fallida, el fracàs de les negociacions i la repetició electoral del 10 de novembre.

El candidat socialista arriba als Estats Units per participar a la Cimera del Clima i a l’Assemblea General del’ONU, cites que coincideixen ambl’arrencada de la precampanya. Per al Govern, el compromís és «irrenunciable».Absentar-s’hi hauria sigut «negligent» per la rellevància de treballar en la projecció d’Espanya a l’exterior, especialment ara, en un món cada vegada més interdependent en què els conflictes que travessen el planeta afectaran també els espanyols, assenyalen fonts governamentals. El refredament econòmic, el ‘brexit’ i l’escalfament global són alguns d’aquests compromisos. 

A diferència de Mariano Rajoy, que va enviar Felip VI i el ministre Alfonso Dastis a l’ONU, Sánchez acudeix en persona als compromisos internacionals. El seu domini de l’anglès li permet una interlocució directa i més espontània amb els seus homòlegs, a diferència del seu predecessor, sotmès a les cotilles dels intèrprets. A més, sol tancar diverses entrevistes (aquesta vegada també ho farà) amb grans mitjans de comunicació, cosa que contribueix a forjar una imatge de lideratge a l’exterior.

Des de juny del 2018 el líder socialista ha fet36 viatges internacionals, ha assistit a 11 Consells Europeus, ha fet 42 visites a l’estranger i ha participat en 19 esdeveniments multinacionals a Espanya, segons dades de la Moncloa.

Viatjar davant del 10-N

¿Té un cost electoral acudir a les cites a Nova York ara, amb el sentiment de frustració que envaeix els espanyols pel fracàs de les negociacions a flor de pell? L’equip presidencial creu que és a la inversa. «El cost seria absentar-se d’un compromís internacional de primer ordre per fer un míting de precampanya»,explica un dels col·laboradors governamentals. «Nova York sempre va estar a l’agenda, mai es va treure, perquè és una cita irrenunciable, i la qüestió de la investidura quedava resolta abans, per a bé o per mal», afirma l’entorn de Sánchez.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

En efecte. Avui expirava el termini per a una investidura, de manera que, en cas d’haver sigut reelegit president del Govern ahir, el socialista hauria pogut viatjar igualment a Nova York, i arribar al seu discurs a laCimera del Clima(avui a les onze de la nit, hora espanyola). Canvia, i no és un detall menys important, l’estatus. Fonts molt pròximes al cap del Govern admeten que «estar en funcionssuposa un desgast institucional» davant de les mirades internacionals, però el cert és que el seu equip ha aconseguit esmorteir aquest llast i colar-lo en un lloc avantatjat a l’ONU.

Sánchez farà la seva intervenció davant de l’Assemblea General aquest dimarts, tot just unes hores després que el Rei firmi al palau de La Zarzuela el decret de dissolució de les Corts que porta a la convocatòria electoral. Ho farà amb la fragilitat d’un president en funcions «que no portarà a Nova York la política espanyola». Però ho farà, també, en elgrup privilegiatd’oradors a l’ONU, en la jornada inaugural, en lloc del tercer que correspondria a Espanya. Per l’hora de la seva intervenció, està en l’aire si veurem o no una imatge amb Donald Trump,i les dones de tots dos a la recepció a l’hotel Palace. Sánchez acudirà a la invitació, peròningú garanteixque tingui temps de posar amb el president nord-americà en la fotografia oficial. Millor o pitjor. Reflexió oberta.