EL SUPREM DECIDEIX SOBRE LES RESTES DEL DICTADOR

Els Franco: si la marxa de l'Orgull és legal, l'avi ha d'anar a l'Almudena

Al seu informe, asseguren al tribunal que en la desfilada de l'Orgull «es concentren en un dia cinc vegades les persones que van visitar el Valle de los Caídos en un any»

Sostenen que el risc que un «individu fortament ideologitzat d'esquerra» atempti o profani la tomba del dictador és «més gran a El Pardo»

zentauroepp8660957 i cult francisco franco  del libro a golpe de sable de gabri180705140730

zentauroepp8660957 i cult francisco franco del libro a golpe de sable de gabri180705140730

5
Es llegeix en minuts
Luis Rendueles
Luis Rendueles

Redactor

Especialista en sucesos, investigació

ver +
Vanesa Lozano
Vanesa Lozano

Redactora

Especialista en Sucesos

ver +

El Tribunal Suprem decideix el 24 de setembreTribunal Suprem si les restes del dictador Francisco Franco s’han de moure del Valle de los Caídos i portar-se al cementiri d’El Pardo, junt amb la seva vídua, tal com defensa el Govern central. Els set nets del dictador asseguren que, si surt d’allà, ha de ser enterrat a la cripta de la catedral de l’Almudena, junt amb les restes de la seva única filla. Els Franco argumenten, en un informe de 99 folis a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, que en aquest lloc no es produirien disturbis ni cues llargues. I posen com a exemple «paradigmàtic de concentració de persones» les motivades per «la celebració de la marxa de l’Orgull..., que concentra entre un i dos milions de persones. Això tampoc ha sigut obstacle perquè es vingui autoritzant i celebrant sense cap problema de seguretat rellevant». Els experts en seguretat contractats per la família Franco afegeixen que en la marxa de l’Orgull Gay «es concentren en un dia cinc vegades les persones que van visitar el Valle de los Caídos en tot l’any».

L’informe, que els pèrits van defensar davant dels magistrats de l’alt tribunal el mes de juliol passat, es titula «Anàlisi dels riscos identificats per la Delegació del Govern a Madrid per als diferents escenaris davant de la hipotètica reinhumació de les restes mortals de l’Excm. Sr. D. Francisco Franco Bahamonde» i ha sigut elaborat per dos militars en la reserva i un civil, entre ells el comandant d’Infanteria Carlos Holgado, que va ser un dels responsables del dispositiu de seguretat dels Jocs Olímpics de Barcelona.

500 persones cada hora davant de la tomba

La Delegació del Govern de Madrid ha argumentat davant del Suprem que traslladar les restes del dictador a la cripta de l’Almudena, al costat del Palau Reial i la plaça d’Oriente, generaria riscos de seguretat i de col·lapse a la zona, en ple centre de Madrid. L’informe dels pèrits contractats per la família Franco mira de desmuntar aquesta tesi. Les restes del dictador no rebrien, segons els seus càlculs, la visita de «més de 500 persones per hora, cosa que no representa cap problema per a l’ordre públic ni requereix especials mesures de seguretat». Comparen l’atracció que exercirà la tomba de Franco amb la d’una exposició sobre el rei Carles III celebrada al Palau Reial, que en va tenir el doble, unes 2.094 visites diàries, «sense cap problema d’ordre públic».

El document presentat per la família Franco descarta que es produeixin grans cues davant de la tomba del seu avi («seria una cosa puntual, no habitual»), tot i que no deixa de recordar que la zona ja ha «evidenciat la seva capacitat per suportar una cua d’enormes dimensions», com va passar «durant el sepeli de Francisco Franco el 1975 quan durant les 50 hores que va estar oberta la capella ardent al Palau d’Orient es calcula que hi van passar entre 300.000 i 500.000 persones i es van formar cues de diversos quilòmetres».

Futbol, el Prado, Manuela Carmena...

L’any passat van visitar la tomba de Franco al Valle de los Caídos, a més de 40 quilòmetres de Madrid, un total de 366.202 persones, segons dades oficials. L’informe de la família Franco compara aquestes xifres amb les dels participants en les desfilades de l’Orgull i els d’altres concentracions festives celebrades a Madrid, com la final de la Copa Llibertadors de futbol, que va tenir lloc el 9 de desembre a l’Estadi Santiago Bernabéu, entre el Boca Juniors i el River Plate argentins. L’informe també inclou els gairebé tres milions de persones que visiten cada any el Museu del Prado i el milió i mig que acudeixen al Palau Reial, situat molt a prop d’on ells volen reinhumar les restes de Franco.

En la seva defensa utilitzen també l’argument de Madrid Central, el dispositiu aprovat pel govern de la que va ser alcaldessa de Madrid Manuela Carmena per reduir la contaminació. «Les restriccions al trànsit derivades del projecte ja vigent de Madrid Central restringeixen de manera dràstica l’ús de vehicles privats en aquesta zona, per la qual cosa els visitants no ho faran en vehicle particular».

No obstant, l’informe sí que considera que portar les restes de Franco a El Pardo pot col·lapsar la zona. Explica els limitats i estrets accessos al lloc («només s’hi pot accedir per dues carreteres veïnals estretes») i afegeix que hi ha diversos aquarteraments militars.

A El Pardo, on viuen unes 3.500 persones, segons els pèrits de la família Franco, sí que «es veurà alterat el dret dels ciutadans que habitualment acudeixen a disfrutar de la naturalesa i tranquil·litat de la zona o dels restaurants en un entorn de tranquil·litat».

«Cambrers amb viandes» i carros de nadons

En aquest sentit, apunten fins i tot la possibilitat que amb el trasllat de les restes del dictador al cementiri de Mingorrubio El Pardo «s’incrementa el risc de possibles accidents greus, tenint en compte que els restaurants [dels quals donen la llista completa] són als dos costats de la carretera principal que s’ha de travessar per arribar al cementiri, i és normal que cambrers amb les viandes i clients, fins i tot amb nadons, travessin aquest carrer».

L’informe de la família Franco ha sigut durament valorat per l’Advocacia de l’Estat, que va criticar la seva «falta de rigor» i el va comparar fins i tot amb «un treball escolar», segons va publicar eldiario.es.

Terroristes d’extrema esquerra

El document entregat per l’advocat de la família Franco, Luis Felipe Utrera-Molina, assegura que el risc d’un atemptat també serà més gran al cementiri d’El Pardo que a la cripta de l’Almudena. «Un potencial terrorista d’extrema esquerra compta amb un marc més favorable per dur a terme el seu intent d’atemptat en un entorn com el d’El Pardo, amb vies de fugida clares, possibilitat d’ocultació i absència de mesures (de seguretat) que en un altre com el de la catedral de l’Almudena, amb difícil via de fugida i facilitat de detecció».

Els experts de la família Franco afirmen que el dictador i la seva tomba no són objectiu del terrorisme gihadista. Apunten que El Pardo serà un lloc «més factible» que l’Almudena perquè «un individu aïllat fortament ideologitzat d’esquerra intentés cometre un atemptat».

Notícies relacionades

Els pèrits contractats pels Franco consideren que la catedral és una «zona segura» perquè compta amb «control d’accessos, videovigilància interior i vigilància privada». En canvi, el cementiri de Mingorrubio, en un entorn rural, «no compta amb cap mesura de seguretat mínimament ressenyable», per la qual cosa «el risc d’atemptat augmenta significativament aquí».

Per aquest motiu expliquen també que hi ha un risc que algú intenti atacar o profanar la tomba de Franco i les seves restes. «Els riscos per a la seguretat de les restes són evidentment més grans a la ubicació proposada pel Consell de Ministres (El Pardo) que en l’actual ubicació de les restes mortals (Valle de los Caídos) i molt més grans que a la catedral de l’Almudena».