La incapacitat per pactar força la repetició electoral el 10 de novembre

Espanya es va dirigir aquest dimarts cap a un rècord poc envejable, quatre eleccions generals en una mica menys de quatre anys, després que els principals partits posessin de manifest la seva incapacitat per posar-se d’acord en un escenari tan fragmentat com l’actual. Tots es van donar la culpa, però el principal assenyalat com a suposat responsable va ser el president del Govern en funcions i guanyador dels comicis, Pedro Sánchez, encarregat de forjar una majoria que li permetés ser investit. Ell, en canvi, va oferir un diagnòstic molt diferent. «Ho he intentat tot i ha sigut impossible», va assenyalar després de la seva audiència amb el Rei a la Zarzuela, per on havien passat abans la resta de líders polítics.

Sánchez tenia dos camins per intentar la seva reelecció, però els va rebutjar tots dos. El primer, amb Podem i els grups nacionalistes, perquè implicava acceptar la coalició que exigia Pablo Iglesias, una fórmula que es va explorar en el debat d’investidura de finals de juliol i va ser rebutjada pel Congrés al considerar els morats que les atribucions que els socialistes estaven disposats a concedir, una vicepresidència i tres ministeris, eren insuficients. Els col·laboradors de Sánchez insisteixen des d’aleshores que el govern conjunt resulta «inviable».

El segon passava per explorar l’abstenció de Cs, oferta per Albert Rivera en un sorprenent gir dilluns passat, i la molt més difícil del PP. Però per a això Sánchez havia de cedir, entre altres coses, a la dreta l’Executiu de Navarra i comprometre’s a estudiarl’aplicació del 155 a Catalunya, passos que el líder del PSOE no estava disposat a fer.

Així que el complex procés que va començar després de les generals del 28 d’abril passat, marcat pelsrecels entre Sánchez i Iglesias i les llargues setmanes, fins i tot mesos, sense cap negociació, va acabar aquí. Hi haurà eleccions el 10 de novembre.   

La precampanya

La compareixença del president en funcions va tenir l’aroma d’un acte de precampanya. Sánchez va fer una crida als espanyols a «parlar més clar» aquesta vegada perquè es pugui formar un «govern progressista, fort i moderat» que «no depengui de les forces independentistes». Va posar el focus en el PP, Cs i sobretot en Podem, partits que, segons el seu parer, no han respectat «el resultat» dels comicis. El president va acusar conservadors i liberals de «desentendre’s de l’estabilitat del nostre país». Als morats, d’haver«desaprofitat la formació d’un govern progressista», igual com van fer el 2016.

Tot i que la repetició electoral estava escrita des de feia temps, probablement des deldesencant de la investidura fallida del juliol, els partits van fer maniobres d’última hora, per exhibir un últim esforç negociador en el vertigen de la recta final. Tot va ser en va, potser perquè tots sabien que, en el fons, només eren focs d’artifici per inaugurar la precampanya sense aparèixer com el culpable del 10-N.

Els contactes

A primera hora, Sánchez va anunciar la seva pròpiaronda de contactes i va cridar Iglesias, Rivera i Casado abans que acudissin a l’audiència amb el Rei, de manera que va obtenir el que, més tard, van traslladar a Felip VI. Va contactar primer amb Iglesias, que li va respondre l’esperable: no entregaria gratis la investidura, pensava abstenir-se una altra vegada si hi havia un nou intent de reelecció (no n’hi haurà) i, en el remot cas que el PSOE i Cs arribessin a un pacte (no ho van fer), estudiaria el sentit del seu vot, suggerint que seria negatiu.

A continuació, el cap de l’Executiu va trucar a Casado. El president del PP li va confirmar que els conservadors votarien en contra si se celebrés un ple d’investidura. No recolzava l’abstenció compartida amb Cs, una cosa que segons Casado tampoc buscava Sánchez. «El que volia des del principi eren eleccions», va concloure el líder del PP.

Finalment, Sánchez va parlar amb el líder dels liberals, també sense èxit. A primera hora, Rivera li havia demanat una reunió urgent, malgrat que en les dues ocasions anteriors en què el president li va trucar per a una trobada el líder de Cs havia refusat assistir-hi. Sánchez li va respondre amb una missiva en què li demanava l’abstenció gratis. «És una presa de pèl», va dir Rivera. «Ell és l’única persona que està bloquejant la situació. Sembla que vol eleccions», va insistir, igual com Casado.  

Notícies relacionades

Eleccions generals del 10 de novembre: Últimes notícies en directe

Rivera demana per carta una reunió a Sánchez

L’evident tensió entre Sánchez i Rivera posava en qüestió un dels arguments principals sostinguts per Iglesias: que el PSOE veu amb millors ulls entendre’s amb Cs. «Sánchez prefereix Rivera com a soci», va dir Iglesias després de veure el Rei, perquè «la tendència natural del PSOE és posar-se d’acord amb Cs».

Ja ho veurem. La tesi no es podrà comprovar fins després del 10-N, quan els espanyols tornin a posicionar-se sobre els mateixos líders polítics que no han sabut posar-se d’acord aquesta vegada.