la inhumació del dictador

Osoro, sobre Franco: «És qüestió del Govern i la família»

«És el que dic sempre i ho repetiré encara que m'estiguin matant», afirma el cardenal arquebisbe de Madrid

zentauroepp44738018 madrid  21 08 2018  valle de los caidos  tumba de francisco 190226165238

zentauroepp44738018 madrid 21 08 2018 valle de los caidos tumba de francisco 190226165238 / JOSE LUIS ROCA

1
Es llegeix en minuts
Europa Press

El cardenal arquebisbe de Madrid, Carlos Osoro, ha tornat a insistir aquest divendres, 13 de setembre, que la inhumació de les restes del dictador Francisco Franco després de l’exhumació de les restes enterrades al Valle de los Caídos és «una qüestió del Govern i la família». «És una qüestió del Govern i de la família, de la família i del Govern. És el que dic sempre i ho repetiré encara que m’estiguin matant», ha assenyalat.

Així ho ha manifestat en la roda de premsa de presentació de la Trobada Internacional 'Pau sense Fronteres’, que se celebrarà a Madrid entre aquest diumenge i dimarts, després de ser preguntat sobre quina ubicació considera més idònia per traslladar les restes del dictador.

El pròxim 24 de setembre el Tribunal Suprem (TS) decidirà de forma definitiva sobre l’exhumació de les restes de Francisco Franco del Valle de los Caídos, que va arribar a l’alt tribunal pel conflicte sorgit per la ubicació de les despulles. La família Franco vol portar-los a l’Almudena, mentre que el Govern opta pel cementiri d’El Pardo.

Notícies relacionades

La Sala ha estat estudiant les al·legacions presentades per la família Franco i tres parts personades més, contràries a l’exhumació, i també la de l’Advocacia de l’Estat en favor de la decisió del Govern de traslladaar les despulles del Valle. En principi es va fixar com a data per a l’exhumació el 10 de juny, si bé el Suprem va decidir suspendre cautelarment l’acord del Consell de Ministres sis dies abans que portés a terme. Ara mateix, el lloc de la inhumació continua sent el punt clau.

La paralització de l’exhumació es va justificar pel Suprem en la necessitat d’evitar el perjudici que, d’una altra manera, es causaria als recurrents –la família Franco i tres col·lectius més– i, especialment, als interessos públics encarnats en l’Estat i en les seves institucions constitucionals, «els quals es veurien greument afectats si, exhumades aquestes restes, s’estimés el recurs i calgués tornar-los al lloc en què es troben».