LA FESTA NACIONAL DE CATALUNYA

Diada sense unitat a l'espera del Suprem

La fractura entre partits i entitats marca l'Onze de Setembre

Torra crida a exercir de nou el dret d'autodeterminació

zentauroepp49811765 pla general de diverses persones demanant informaci  a l esp190911123816

zentauroepp49811765 pla general de diverses persones demanant informaci a l esp190911123816 / Miquel Codolar

4
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal

En suspensió. Tot esperant Godot. Esperant la sentència i la unitat, l’independentisme. L’oposició, negant-se un any més a compartir uns actes institucionals clarament polititzats. El sobiranisme de base, enrarit. I els partits i el president, tractant amb poc èxit de decretar una treva de diverses hores. Així es viu la Diada del 2019, que mostrarà de nou aquest mirall polièdric («Un sol poble?» pregunta clau) de la societat catalana: al matí, al Carmel, homenatge a Allende; a la tarda, l’independentisme exhibirà múscul per enèsima vegada davant de l’enèsima mostra d’indiferència de l’Estat; de nit –¿qui va dir què de la conciliació?–, l’acte de Govern i Parlament a la plaça de Sant Jaume amb Ada Colau, però sense Ciutadans, ni el PSC ni el PP.

En aquesta ocasió, ni el discurs del president, Quim Torra, ha aconseguit fixar un titular, una bandera, com si s’encomanés de la manifestació vespertina de l’ANC, que aquest any prescindeix de ‘performances’ i se centra en missatge sense data de caducitat: «Objectiu: independència», en vista de la falta d’un full de ruta mínimament unitari.

Discurs calcat

El president va calcar part del discurs de l’any passat, en què va recordar els fets de 1714. Ahir, com fa un any, va invocar el «coratge». Ahir, com fa 365 dies, va apel·lar a exercir el dret d’autodeterminació (el 2018 va parlar de fer efectiva la república). Ahir, com fa un any, va assegurar que Catalunya exercirà tots els drets que li siguin negats.

Va ser el clàssic discurs de tot president a la Diada: autoafirmació i certa retòrica (ahir va apel·lar a «segar cadenes», com diu l’himne de Catalunya, al desig de llibertat i a la força de les lluites «democràtiques i pacífiques» si tenen el recolzament de la majoria, cosa que, per cert, avui els falta, en termes de majoria absoluta de vots). Però els discursos de les ‘Diades’ són més aviat retòrica. En el del 2017, Carles Puigdemont assegurava que només el Parlament podia inhabilitar el Govern... i 47 dies després, el 155 destituïa de forma fulminant el Consell Executiu.

Escaramusses

Per no fer, Torra no va ni recalcar la paraula tòtem del sobiranisme: la unitat. La va citar una sola vegada, de passada. El mateix dia en què les escaramusses entre els dos pols continuaven vives. Una consellera d’ERC enlletgia un tuit al líder del PDECat, i a Tortosa republicans i postconvergents es llançaven dards a causa de la no-retirada de símbols franquistes a la capital del Baix Ebre.

El president també va obviar que pot deixar de ser-ho en els pròxims mesos a causa d’una simple pancarta que es va negar a retirar del Palau malgrat el requeriment de la Junta Electoral. Finalment la va treure, però Torra pot ser inhabilitat després del judici que se celebra el 25 i 26 de setembre. Mentre continua coquetejant amb la idea de no acudir-hi –una cosa que li permet la llei–, ahir el TSJC va rebutjar la seva petició de recusació contra el president d’aquesta institució, Jesús María Barrientos.

Ahir, el Govern i l’independentisme van imposar a la Mesa del Parlament la celebració del debat de política general els mateixos dies del judici, davant la crítica de tota l’oposició, inclosos els comuns. Al Palau no tots veuen clara l’estratègia del president davant del judici, però fan pinya.

Però no serà la Diada del discurs de Torra, sinó, una altra vegada, de la manifestació de l’ANC. L’acte ja supera els 400.000 inscrits. Tots els partits independentistes hi acudiran amb els seus dirigents. Tots d'un ventre i cadascú del seu temple. Exemple: els consellers no hi aniran junts, sinó amb els seus familiars o els seus partits respectius. Es preveu que en les declaracions públiques regni el ‘fair play’.

La legitimitat de l’1-O

Però caldrà estar atent a l’estat d’ànim dels milers de manifestants en els 26 trams en què, com cada any, es divideix la convocatòria, que aquesta vegada té l’epicentre a la plaça d’Espanya. L’any passat ja van mostrar com de tips estaven dels seus representants, a qui Elisenda Paluzie, líder de l’ANC, va retreure falta de coratge i determinació per exercir la independència. Avui la intenció de l’Assemblea és pressionar en un sentit similar al de Torra i Puigdemont: exercir l’autodeterminació i culminar el mandat de l’1-O.

Notícies relacionades

Però aquí arrela el nucli de la discrepància: ERC continua negant legitimitat total a aquesta votació per procedir a proclamacions unilaterals i reclama cada vegada amb més claredat unes eleccions per resoldre el dilema que tenalla el sobiranisme. Tampoc el veu part del PDECat. I molt menys els comuns.

Amb aquesta situació i mirant al cel per la pluja, la Diada en suspensió i a l’espera de tot o de res.