avaluació de si compleixen allà condemna

La Fiscalia qüestiona que els presos de l'1-O segueixin a les presons catalanes

El ministeri públic creu que la decisió no manté la «tranquil·litat i imparcialitat» necessàries per avaluar els polítics presos

Remarca en la seva memòria que les autoritats de la Generalitat i el mateix director general els «consideren presos polítics»

Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Oriol Junqueras durant el judici del ’procés’ al Tribunal Suprem.

Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Oriol Junqueras durant el judici del ’procés’ al Tribunal Suprem. / EFE / EMILIO NARANJO

1
Es llegeix en minuts
El Periódico / Agencias

La Fiscalia General de l’Estat qüestiona en la seva Memòria Anual 2018 que Serveis Penitenciaris de la Generalitat mantingui la «tranquil·litat i imparcialitat» necessàries a l’horad’avaluar els polítics jutjats pel procés independentista de Catalunya en el cas que finalment siguin condemnats i compleixin allà les seves penes.

Segons reflecteix l’informe, «les autoritats de la Generalitat de Catalunya, inclòs l’actual director general d’Institucions Penitenciàries, han mostrat públicament el seu rebuig a la presó provisional acordada respecte dels processats per delictes molt greus que van tenir lloc durant el denominat procés, que consideren presos polítics».

Notícies relacionades

«Tals manifestacions poden posar en qüestió les condicions de tranquil·litat i imparcialitat que necessàriament han de concórrer en les autoritats i funcionaris de l’Administració Penitenciària de Catalunya quan hagin d’avaluar els presos si són finalment condemnats», exposa.

La Fiscalia General de l’Estat arriba a aquesta conclusió a partir de l’informe remès pel fiscal especialista de Barcelona, que amb referència a l’estada dels presos preventius del procés a Catalunya assenyala que ha produït «diferents situacions anòmales com l’existència de manifestacions com a mínim setmanals davant dels centres penitenciaris on es trobaven ubicats» i especialment a les presons de Lledoners i Puig de les Basses, «així com una anormal presència d’autoritats no penitenciàries en els esmentats centres».