Anar al contingut

El PSOE ofereix a Podem Vivenda, Joventut i una vicepresidència simbòlica

Els morats ho creuen irrespectuós, les negociacions s'encallen i els líders s'enfronten amb duresa

Gemma Robles

El PSOE ofereix a Podem Vivenda, Joventut i una vicepresidència simbòlica

DAVID CASTRO

Primera jornada del ple d’investidura en què Pedro Sánchez prova d’aconseguir la presidència. Dinamita parlamentària en el ‘cara a cara’ que el cap de l’Executiu en funcions i el líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, van mantenir davant d’un atentíssim i silent hemicicle i davant milions d’espanyols que seguien el debat pels mitjans de comunicació o les xarxes socials. Tots dos van protagonitzar una baralla d’Estat que, sens dubte, passarà a formar part de la història del parlamentarisme espanyol amb l’al·licient que, per increïble que sembli, va arribar quan suposadament la negociació entre els seus respectius partits per formar un Govern de coalició estava encallada, però viva. Hipotèticament, ho continua estant, segons socialistes i morats. Cap vol llançar la tovallola, malgrat l’ambient viciat i pessimista. El PSOE ha ofert als podemistes una vicepresidència “simbòlica i sense contingut” i dos ministeris que ara no existeixen, el de Joventut i Vivenda, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO de fonts negociadores.

L’oferta es va concretar diumenge al vespre. Als d’Iglesias no els va agradar. Es va considerar una presa de pèl que no els garanteix executar polítiques veritablement d’esquerres amb contingut i pressupost. Els de Ferraz la creuen més que suficient, informen Juan Ruiz Sierra i Miguel Ángel Rodríguez. A Podem es remarca que són àrees amb unes competències que estarien més que limitades per ser compartides amb altres administracions i que no responen a un repartiment just i respectuós amb el nombre d’escons, 42, que sumarien als 123 dels socialistes. Ni Sánchez ni el líder morat van voler revelar aquesta proposta a la tribuna, precisament la que havia provocat el bloqueig de les converses abans que comencés el ple, però va ser present al foc encreuat dels seus discursos.

“Respectin els nostres 3,7 milions de votants i no ens proposin ser un simple decorat en el seu Govern, perquè no ho acceptarem”, va avisar el cap podemista, que diu que s’olora que en realitat es busquen nous comicis. “Hem fet una oferta generosa, no és decorativa. Espero que vostès l’acceptin perquè altrament podem estar abocats a una repetició electoral”, va afirmar el secretari general del PSOE, donant a entendre que no està disposat a anar gaire més enllà. En tot cas, Sánchez va instar el seu interlocutor que reflexioni abans de votar “no” a la seva investidura i “juntament amb la ultradreta” en cas que es trenquin definitivament les negociacions.

¿Dos passos enrere?

Segons va explicar el socialista, encara es poden fer dos passos enrere amb la coalició –que mai ha volgut– i buscar un pacte progressista d’investidura o legislatura que comporti recolzament o com a mínim, abstenció. Iglesias, que ja ha renunciat a ser ministre (gest que el president en funcions li va agrair públicament), no sembla estar disposat a gaire més cessions. Especialment després d’haver sentit a Sánchez demanar fins a la sacietat a PP i Cs, sense èxit, que s’abstinguessin per permetre’l governar i defensar una reforma Constitucional que eviti el bloqueig en el futur. “Som una força política jove i modesta però no ens deixarem humiliar ni trepitjar [...]. Tinc la impressió que si no hi ha coalició i vostè convoca eleccions no serà mai president”, va replicar un Iglesias tan enfadat com, en aquesta ocasió, mesurat en les formes.

S’intuïa que el debat entre tots dos seria rocós, però impossible pensar que tan transparent. Tan tens. Tan intens. Tan impredictible en les seves conseqüències per als dos dirigents, per a les seves organitzacions, per al futur d’Espanya i dels espanyols que, en aquests moments, no poden descartar tornar a les urnes el 10 de novembre que ve si Sánchez no aconsegueix quadrar un cercle per la dreta o per l’esquerra, pel constitucionalisme o l’independentisme, per activa o per passiva, que se li resisteix. No va canviar l’escenari el seu llarguíssim discurs ple de propostes i ofertes de pacte d’Estat de Sánchez en què, inicialment, ni va esmentar Catalunya específicament (sorpresa als grups indepes, decorats amb flors grogues en homenatge als presos, i als escons taronges i blaus) ni va oferir cap afecte als morats que se suposa que pretén seduir.

Ministre Abascal i avís de JxCat

En aquest context el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, va avisar que l’espectacle vist a l’hemicicle aquest dilluns “no ajuda” a ser optimista. “El millor que pot passar és que tots se’n vagin a dormir, reflexionin i es recordin de [Santiago] Abascal a la tribuna –que es va estrenar aquesta jornada amb un discurs extrem que no va passar inadvertit a ningú– i pensin que pot arribar a ser ministre si hi ha eleccions”, va afirmar. No va dir res del vot del seu grup que, de moment, continua procliu a l’abstenció. Una altra cosa és JxCat: Jordi Turull i Josep Rull van tuitejar ahir a la nit a favor del ‘no’, vist el debat i analitzat el missatge sobre la crisi catalana.

Des del centre dreta a Sánchez tampoc li van ploure alegries. Ni Pablo Casado ni Albert Rivera atendran la seva demanda que s’abstinguin per permetre un Govern. El líder popular, que va recórrer a l’humor, va exhibir cintura i va abandonar els exabruptes de jornades d’abans, va confirmar a l’aspirant que manté la seva intenció de firmar amb ell pactes d’Estat, però res més. I li va retreure entre somriures les seves “exigències” i “to de coacció” per demanar-li un vot que no arribarà. Una altra cosa va ser Rivera, agressiu a estones amb el socialista, el seu “pla” i la seva “banda” per sotmetre Espanya, va afirmar, als desitjos secessionistes i batasunes. “El decent és oposar-se al Pla Sánchez... votaré que no amb les dues mans”, va dir el taronja. L’aspirant li va respondre que prenia nota.